Plou sobre el nostre amor (Ingmar Bergman, 1946)

David i Maggie contra el sistema. Ell, sortit de la presó; ella, embarassada d’un desconegut. Fugen d’una vida de marginació sense futur. Es troben, viuen junts i sorgeix l’amor. Però la societat, els prejudicis, les enveges, les estafes, els enganys i les misèries d’un sistema social actuen en contra d’ells. Han d’enfrontar la seva voluntat de viure junts i formar una família amb una sèrie de constant entrebancs. Bellíssima obra de càmera, minimalista, centrada en els personatges clau, els protagonistes, i aquells que es mouen pel seu entorn, tots ells magníficament dibuixats, en la complexitat de les seves misèries i la seva generositat. És una obra ambiciosa, tot i la simplicitat de la trama, sempre plena d’elements inesperats, que pretén aprofundir en la psicologia humana més pessimista però alhora donar-li elements per a l’esperança. Rodada poc després de l’acabament de la II Guerra Mundial, en una Europa convulsa i trastornada, “Plou sobre el nostre amor” resisteix la seva excel·lència al pas dels any i es converteix en un al·legat en favor de l’amor i la generositat i en contra de la pretenciositat  i egoisme dels poderosos. Els amants que ho tenen tot en contra foragiten les misèries i les rancúnies que obstaculitzen el seu amor. Com sempre, Bergman, il·lumina un cinema esplendorós on tots els elements tècnics són magnífics (fotografia, guió, interpretacions, etc.). Obra desconeguda del gran mestre suec però de visionat apassionant.

ENLLAÇOS DESCÀRREGA

Versió original

Els subtítols en castellà

 

Ciutat portuària (Ingmar Bergman, 1948)

Drama sobre una menor d’edat víctima d’un entorn hostil, amb un pare absent, una mare repressiva, una assistenta social prepotent, ingressos en reformatoris i una nul·la autoestima. Intenta estabilitzar-se en amor i en la felicitat. Forma part de la primera etapa de la filmografia de Bergman, abans dels seus títols emblemàtics que el van catapultar cap a la fama però tot i no ser coneguda i que el director suec no considerava aquest títol com representatiu de la seva manera de fer i de sentor, és una pel·lícula molt brillant. Impressiona l’audàcia amb la qual el director suec planteja temes profunds, com la sexualitat, l’avortament o el suicidi de manera tan oberta i amb tanta valentia i la crítica tan ferotge cap a institucions com els reformatoris, la maternitat o la família, trencant molts tabús. La interpetació dels actors i, en general, la factura visual del film no té res a veure amb el cartró pedra i l’artificiositat amb què es realitzaven les pel·lícules a la dècada dels quaranta en altres cinematografies sinó que és pura naturalitat. Amb aquest film, i amb molts altres d’aquesta primera etapa de formació, Ingmar Bergman s’avança vint anys al que seran els nous cinemes de la modernitat, com la Nouvelle Vague francesa o el Free Cinema anglès. Ah, quin descobriment! Bergman, Bergman, Bergman…

Cena de Porto (Hamnstad, 1948 - Bergman) 2

Cena de Porto (Hamnstad, 1948 - Bergman) 1

Cena de Porto (Hamnstad, 1948 - Bergman) 4

 

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=WHQ2JZZD
http://www.megaupload.com/?d=0AXEER23
http://www.megaupload.com/?d=JTSEOC38
http://www.megaupload.com/?d=18GEPTUO
http://www.megaupload.com/?d=6H2ADUWY
http://www.megaupload.com/?d=THWWA7ST