Una carta per a Momo (Hiroyuki Okiura, 2011)

Veritable delícia de l’anime japonès, entretinguda i apassionant tant per als petits com per als grans. Novament una història de creixement personal, protagonitzada per una nena  que madura en la comprensió dels fets importants de la vida; novament en companyies de déus i esperits que són a la vegada generosos però trapelles; novament una defensa dolça del món rural, del contacte amb la natura i del respecte als valors de l’amistat i la tendresa. Aquesta vegada, una mare i una noia que han perdut al marit i al pare respectivament tornen a la casa dels avis materns en una illa on les coses passen apaciblement. La vida al món rural sembla avorrida per a la petita Momo i les difícil relacions amb la mare se’ns mostren en petits detalls. Però uns estranys esperits, protectors de la casa fins que el difunt familiar pugi als cels, els vigilen i protegeixen. Són irreverents, perquè desobeeixen les normes que regulen els comportament dels esperits, i escatològics, perquè es rasquen el cul, foten pets i fan burilles al nas. No tenen un comportament exemplar però són generosos (malgrat el seu egocentrisme) i la  seva missió acaba sent un genial cant a la solidaritat, la felicitat i l’alegria. Amb ells, la jove protagonista aprèn a sentir-se segura de si mateixa, a entendre els sentiments de la mare, a relacionar-se amb els amics. El que dèiem, una delícia de pel·lícula.

ENLLAÇOS

Una carta per a Momo (VOSE) – descàrrega directa

Anuncis