Apassionant reflexió sobre la política nordamericana als anys seixanta i el paper que juguen els mitjans de comunicació. Un periodista de televisió, obsessionat amb la seva feina, capta la realitat d’una manera freda, sense cap empatia per la realitat, per dolorosa que sigui la situació per a les persones. El film comença amb el protagonista i un company cobrint la notícia d’un accident d’un automòbil amb la conductora encara moribunda a dins i només quan acaben de filmar avisen l’ambulància. Després, diverses escenes incideixen en la manca d’escrúpols dels mitjans i les justificació dels professionals dels mitjans és que es limiten a oferir el que l’audiència demana. La pel·lícula segueix la vida professional i sentimental d’aquest periodista però sobretot segueix el clima de violència social que viuen els Estats Units, amb els recents assassinats de John i Robert Kenney i de Martin Luther King, el desgavell del Vietnam, els disturbis socials i la conflictivitat racista. Tot això és un marc moral i una certa sensació de pessimisme flota a l’ambient. Les escenes de ficció es barregen amb imatges de gravacions de la televisió i li donen un aire de cinema independent. Té molts imatges rellevants: l’escena de la visita al barri marginal on alguns negres protesten pel tracte de marginació que reben dels mitjans de comunicació i, sobretot, del fet que mai no es reculli el seu punt de vista ni la seva sensibilitat és continuada per una altra escena on es veu una sèrie de dones blanques de classe mitja aprenent a disparar armes de foc per a l’autodefensa. L’escena final, impactant, és una metàfora perfecta sobre el paper del periodisme i la televisió a la nostra societat i manté tota la seva crua vigència. “Medium Cool” és una pel·lícula que mai no es va estrenar comercialment al nostre país però que quaranta anys després de la seva realització esdevé un collage generacional d’un temps i d’un país. Molt recomanable.
.jpg)
ENLLAÇOS
Medium Cool – versió original en anglès (eMule)
Font: DivXClásico
la llum llibertària 