Frederick Wiseman és un documentalista de les institucions del sistema polític i social nordamericà (tribunals de justícia, psiquiàtrics…) que observa amb mirada d’antropòleg rigorós. Amb el pas del temps les seves obres adquireixen un ple significat històric; documenten com ningú altre l’estructura d’aquestes institucions, els rols de poder, la violència… A Titituc Follies visita un centre psiquiàtric per delinqüents malalts i filma el dia de la tasca dels vigilant, els assistents socials, els psiquiatres i els interns. Hi ha les entrevistes, la neteja de les sales i de les persones, l’esbarjo dels malalts. És un retrat aparentment distant encara que tothom sap (i veu) la càmera al davant. Wiseman grava escenes anodines de rutina i després les munta a l’estudi. I el que surt és esfereïdor, inquietant i estrany: l’autoritat del poder que tracta els interns com a delinqüents més que no pas com a pacients, surt la reclusió fosca i alienadora, surt la misèria. Veiem un munt d’imatges que impacten: com l’alimentació d’un intern a través d’un tub pel forat del nas o un patètic espectacle de vodeville al pati i tantes i tantes escenes més. Acaba sent un document(al) trist però absolutament inquietant.
PER VEURE’L
la llum llibertària 