You can’t take it whith you (Frank Capra, 1938)

“Vive como quieras” és la traducció lliure del títol original anglès que vindria a dir alguna cosa com: això no t’ho podràs emportar, en referència a la casa on transcorre l’acció d’aquesta divertida comèdia de Frank Capra. Un família acull persones de comportament una mica excèntric (una ballarina, un fabricant de “petards”, un exiliat de la revolució comunista, etc.) per constituir una nova unitat social basada en la lliure agrupació dels individus. Porten una vida alegre, on cada membre desenvolupa les seves aficions com més li plau amb l’únic límit de respectar els altres. Però un gran  magnat immobiliari vol prendre’ls la casa on viuen. El dilema és perquè mantenir un Estat a través dels impostos quan a l’hora de la veritat l’Estat no surt en defensa del ciutadà.
Estranya comèdia social, amb posicionament a favor de l’individualisme que ha de sobreviure a la rapacitat dels lobbies polítics i de les grans corporacions econòmiques. És una pel·lícula divertida, esbojarrada, alegre, senzilla i, en alguns casos, també s’ha dit que propera a l’anarquisme nordamericà de foment de l’individualisme radical. També relativitza el valor dels diners i el fet que les persones haurien de disfrutar més de la vida, fer les coses que realment els fan feliços. Per passar una estona divertida i alguna cosa més.
ENLLAÇOS
Anuncis

Meet John Doe (Frank Capra, 1941)

Emotiva paràbola contra el feixisme i eln control dels mas media per part de l’optimista irreductible que és el director nordamerica Frank Capra. Decidit partidari dels valors de la democràcia i la defensa de l’individu en front del sistema (Estat i empreses privades), Capra ens presenta la història d’una periodista desesperada perquè l’han de fotre al carrer amb motiu d’una reorganització dels llocs de treball en una empresa periodística. Llavors escriu una darrera columna de denúncia signada en nom del ciutadà mig – el John Doe, del títol; aquí es va traduir com Juan Nadie-. Però la denúncia té èxit i el diari comença a veure-hi una font d’ingressos.

Aquesta és una comèdia dramàtica, que barreja gags i situacions dramàtiques, en una progressió argumental que incideix especialment en les misèries del sistema polític. És divertida i emocionant. Compta amb molt bones interpretacions, bon guió, fotografia, muntatge, etc. Gran pel·lícula de defensa dels valors ètics per sobre dels interessos polítics i econòmics.

La pel·lícula podria inspirar-se en la vida de Huey Long, el governador d’un Estat nord-americà que utilitzava els mitjans de comunicació per fer-se propaganda i perpetuar-se en el poder i governar de manera autoritària. Un toc d’avís davant l’amença del feixisme que ens aquells moments estava en els seu apogeu de màxima influència a tot el món.

DESCÀRREGA (VOSE)