“Silent running” -estrenada a Espanya com a “naus silencioses”- és un film de ciència ficció ambientat en el futur proper de la humanitat que cal ubicar cronològicament a mig camí entre el “2001” de Kubrick i “La guerra de les galàxies” de Lucas. Pertany al vessant adult del gènere, als títols que més enllà de les accions visualment espectaculars plantegen dilemes ètics, reflexions al voltant de grans qüestions. En aquest cas ens trobem en una colònia espacial destinada al cultiu de boscos en uns hivernacles gegants on s’hi preserven els darrers exemplars de moltes espècies vegetals. Els astronautes són ajudats en les tasques manuals per uns robots minúsculs, de comportament i sentiments més humà que molts dels éssers humans. El film planteja, en part, el problem a de l’alienació: en una societat perfecta s’han eliminat les malalties i l’obligació del treball. Però el resultat és una existència plana i sense bellesa. De sobte arriba de la Terra una estranya ordre consistent a destruir irreversiblement els hibernacles, se suposa que per raons polítiques o econòmiques. I aquí és planteja el dilema per als pilots: obeir una ordre, irracional, o no fer-ho. I, si no es fa, quines alternatives hi ha davant del sistema omnipresent? Aquest és el plantejament per a una de les pel·lícules més de culte de la dècada de maduresa del cinema de ciència-ficció, quan arriba a la majoria d’edat i les projeccions congreguen audiències adultes que es prenen seriosament aquestes produccions.
És un film ecològic, de quan es plantejava la problemàtica global del nostre planeta: la sobrepoblació, l’acabament dels recursos energètics, el reciclatge del residus, etc. És un film sobre la sensibilitat ecològica de la humanitat. Ofereix un missatge radical, més aviat nihilista, que no deixa massa marge al debat. La pel·lícula en si, doncs no és pas rodona: la direcció de Douglas Trumboll -un tècnic molt conegut per la seva perícia en el disseny dels esfectes especials, que aquí han quedat una mica obsolets- és molt plana (no aprofundeix en temes com el sentiment de culpa o la solitud del protagonista); la banda sonora sembla més pròpia d’un telefilm de sèrie B; té molts errors científics (com quan els astronautes pràcticament caminen en contacte amb l’exterior sense cap dificultat per respirar ni problemes de gravetat) que poden trobar-se per Internet fàcilment. Tot i així, per la seva visió melancònica, alienant i nihilista de la humanitat mereix un petit record i una recomanació de visionat.
ENLLAÇOS (versió doblada a l’espanyol)
http://rapidshare.com/files/207706031/silent.part1.rar
http://rapidshare.com/files/207708282/silent.part2.rar
http://rapidshare.com/files/207705685/silent.part3.rar
http://rapidshare.com/files/207707080/silent.part4.rar
http://rapidshare.com/files/207708937/silent.part5.rar
http://rapidshare.com/files/207708164/silent.part6.rar
http://rapidshare.com/files/207705005/silent.part7.rar
http://rapidshare.com/files/207704768/silent.part8.rar
la llum llibertària 