Bo Widerberg és un director suec que va gaudir d’una certa difusió internacional amb títols com “Elvira Madigan” o “Joe Hill”, sense arribar mai a la popularitat d’Ingmar Bergman. El cert, però, és que vist amb la perspectiva que dóna el temps se’ns presenta en molts títols com un director llibertari cent per cent. La seva filmografia no ens deixa de regalar sorpreses com en el cas de l’adaptació de la terrible novel·la de Torgny Lindgren sobre una família rural a la Suècia de la segona meitat dels segle XIX que viu en una situació de molta pobresa que és sotmesa a l’acció usurera dels amos del poble, els propitaris de la casa on vieuen i que també es dediquen al préstec de diners.
Es possible que no existeixi cap altra pel·lícula amb una recreació més exacta de la usura humana (en aquest cas lligada al capital), del poder que exerceixen els diners i de la misèria moral a què arriben aquells que el presten. És absolutament brutal. Contundent. Dickens, al costat d’aquesta obra, seria com una fada madrina en un conte per a nens.
L’adaptació cinematogràcia és de nivell superior: en el muntatge, la fotografia, la interpretació, els decorats, la direcció, etc. Fins i tot, aconsegueix traspassar el registre literari del qual parteix i convertir-se en un text intemporal que en l’actual situació econòmica té més vigència que mai. No té cap artifici melodramàtic, cap concessió al maniqueísme o a la comercialitat -fins i tot el cartell del films és completament auster. Ens trobem davant d’una pel·lícula extrema que atrapa des del primer moment i que et deixa impactat durant molt de temps.
ENLLAÇOS (versió original i subtítols en català)
http://www.megaupload.com/?d=IYKG7U90
http://www.megaupload.com/?d=CXEI4W1Q
la llum llibertària 