Bartleby (Anthony Friedman, 1970)

https://i2.wp.com/lh5.ggpht.com/_JnYdydEJQ3g/TMHyEZdyqEI/AAAAAAAAI0Q/S7WmpxmDm4Q/Cover.jpg

Bartleby és una adaptació del relat curt de Herman Melville sobre un empleat que treballa de comptable en una empresa, del qui no en sabem res més que prèviament ha treballat al departament de cartes extraviades del servei de correus. És un treballador -el nom del qual dóna títol a la pel·lícula- molt eficient però al cap d’un temps, qual el seu cap li mana una feina en particular, contesta “m’estimaria més no fer-la” i sense donar cap mena d’explicació és nega en rodó a realitzar aquella tasca. Aquesta situació es fa cada vegada més freqüent sempre contesta amb la mateixa frase. Les relacions entre el cap i el treballador comencen a complicar-se, a fer-se estranyes. En realitat, tota la pel·lícula és estranya, perquè mai no acabem d’entendre les raons del comportament del protagonista, ni d’explicar-nos la seva lògica; només el veiem ensimismar-se, tancar-en la seva introversió, aïllar-se de la societat.

El film, tot i no tenir cap ressò al moment de la seva estrena, pot contextualitzar-se en l’època dels moviments socials contestaris, de crítica al sistema capitalista, de denúncia del caràcter alienador de la nostra societat, etc. En realitat, no incideix en cap aspecte en concret; només en l’abstracció. La consumació de la història de Bartleby es representa en l’escena final (que és la que es representa al cartell que podeu veure més amunt). Segurament, no és una gran pel·lícula -l’actor i director de teatre, Josep M. Pou, la qualifica de mediocre- però té alguna cosa subtil que la fa inquietant i oberta a múltiples interpretacions.

ENLLAÇOS (VOSE)