Blow Job és la quintaessència de l’art cinematogràfic del polifacètic artista del pop art Andy Warhol, mitja hora veient el rostre d’un home al qual li estan practixant en off una felació -la mamada, que dóna títol a la pel·lícula. Això, als anys seixanta era tota una provocació a la moral pública, però amb l’aval i sota l’aixopluc del mundillo artístic podia exhibir-se en sales d’art i assaig. En una presentació feta en una universitat, els espectadors -majoritàriament estudiants- van veure que el fet sexual no es mostrava de manera explícita sinó a través del rostre del personatge que rebia la felació, mostrat en un primer pla, i que em cap moment el director no feia sinó mostrar sempre el mateix plànol, es van sentir estafats i abandonaren la sala.
Vist al cap dels anys, amb tota la xarxa convertida en una immensa sala plena de continguts pornogràfics a l’abast de qualsevol espectador ja no escandalitza aquest migmetratge. El podem analitzar com el que vulguem, una transgressió de la moral burgesa o una estafa narrativa que condueix a l’avorriment i la decepció, però és innegable que es tracta d’una icona del que va ser una certa idea de la modernitat en el cinema i, fint i tot, en la cultura occidental.
ENLLAÇOS
la llum llibertària 