Faust (Alexandr Sokurov, 2011)

Fastuosa, densa, hipnòtica, visualment fascinant però definitivament esgotadora la versió del mite fàustic feta pel gran director rus Alexandr Sokurov que tanca la seva tetralogia sobre el poder (després d’interessar-se per les figures de Hitler, Stalin i Hirohito) amb aquesta adaptació lliure de l’obra de Goethe. El mismíssim diable, aquí convertit en un vell decrèpit i cínic, sedueix el doctor Faust, oferint-li l’amor de la càndida Margarida a canvi d’obtenir la seva ànima. Estètitament és un film excepcional: els decorats tenen una textura tan prodigiosa que semblen construccions reals de l’epoca, igual com la il·luminació o el vestuari. Buscant referents podríem trobar des del barroc més tenebrista de Caravaggio fins al romanticisme mel·lànconic de Caspar David Friedrich. La narració argumental és espessa, i no deixa indiferent ningú: provoca el tedi o la hipnosi o tot plegat; la narració no ofereix pausa ni descans. Té moltes referències cultes (per exemple, en la simbologia dels nombrosos animals que apareixen en escena) i una voluntat de reflexionar sobre l’esperit dels homes (però que al final deixa un cert aire d’insatisfacció). No és una pel·lícula rodona i queda darrere de la grandiosa versió de Murnau, però està realitzada amb dignitat i bon gust.

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.mediafire.com/?t0myvcbv1vse9a2

Anuncis