Aleksander Ford | la llum llibertària

Molts pocs anys després d’acabada la II Guerra Mundial, el cineasta polonès Aleksander Ford dirigeix aquest drama coral sobre la vida dels jueus al guetto de Varsòvia. Centrat en l’esdevenir d’un carrer qualsevol, mostra les incidències d’abans, de durant i de després del domini nazi. Se centra en una sèrie de personatges que funcionen com a prototip de les famílies col·laboracionistes o de les resistents i mostra l’horror de les deportacions, la repressió i els assassinats. Els jocs dels nens i la vida familiar divertida amb què comença l’acció i la creença de que la guerra no esclatarà passen després per la fase de la superivència davant de l’antissemitisme -impagable el veí envejós que quan els alemanys ocupen Varsòvia es pentina el cabell i es talla un bigotet a lo Hitler-, les deportacions fins a l’hecatombe final de l’alçament dels jeus del guetto i la barbàrie de la destrucció del barri casa per casa a mans dels nazis. La pel·lícula està rodada en clau neorrealista -avui dia és considerada la millor producció polonesa de postguerra- , gairebé en forma de dietari o de catàleg de molt situacions que es devien viure durant aquells dies. Està filmada en forma àgil i tot i el cert maniqueísme en la presentació del personatges -els bons i els dolents- mostra certa dificultat en la representació del fet semític, com en diversos diàlegs de personatges que diuen frases de l’estil de “sí, és un jueu, però en el fons és una bona persona”. Té una voluntat de condemna de la guerra, el racisme i l’antisemitisme i d’apologia de la solidaritat entre les persones.