Silver City (John Sayles, 2004)

Thriller complex que relaciona diversos personatges al voltant d’un projecte urbanístic que comporta la contaminació aqüífera d’un llac. Un polític irònic que predica el respecte a la natura quan promociona els interessos econòmic d’empreses especuladores i contaminants, els periodistes i els mitjans de comunicació vulnerables al poder, els empresaris i els inversionistes, els treballadors precaris reclutats en la cantera de la immigració il·legal… tot posa sobre la taula un sistema democràtic plenament corrupte.

Film correcte sobre les trames de corrupció a la societat nordamericana però narrat amb un estil farragós, amb trames que se superposen sense massa nitidesa i uns personatges desaprofitats llevat del candidat a governador de l’estat que en plena campanya electoral mostra un perfil bastant versemblant en la seva defensa publicitària d’uns valors progressistes i una realitat fosca. Els crítics cinematogràfics van observar al moment de l’estrena la poderosa similitud entre aquest candidat i la figura de George Bush II.

 

ENLLAÇOS

(clau de pas per descomprimir i ajuntar els fitxers: JS2004)

https://mega.co.nz/#!lQ91VTJK!mLGDLcythc1kkfZ0W_f49S8Sa4sGAODp-D5hMO26lKo
https://mega.co.nz/#!VFFUCDZR!HYYN_q9jNEjEeDnQ0Ot-MEXyCgSjOBMA4kSsH9gC16I
https://mega.co.nz/#!UVNjmCSI!ebgPZaMdRYO-364oAyf8i9DmOwmCXEZa7KaxkLWBfbU
https://mega.co.nz/#!kUN2EDYB!LuO3ghXTwpUlYBpM6TIz2pv0SLWex5oXCkASKwEuRWc
https://mega.co.nz/#!sUdQxTbL!HnZCa-3aSBgDqXEqs-yC52-1VoOngWiKc-ED2BxTRD8
https://mega.co.nz/#!pV1HGL5Z!ud5jnjEStIlVv7pezhk2J5MUa0pibEzCazoYUaVFc8Q
https://mega.co.nz/#!EY92xb7T!781OEKF_9TepVFaloQZO81Xhr5N6fTjhxbGjAG42eIE
https://mega.co.nz/#!4U9GUYIR!iPziezjv-GMbnrlAiyJCOYm1_blAzqe5So3PQAdX5N0
https://mega.co.nz/#!VY9lzaCb!ORZj2BvlJqFo7MdMZFQfKtZu1KWjxGLzOhtp-AtBE3A

Subtítols en espanyol
https://mega.co.nz/#!wdExwRzD!2asPL4EV-yR2bAhU7ts1DdjbSZSLdzO6_zt3uc3xgNs

 

La novena (Bernard Emond, 2005)

Intimista i relaxada visió sobre l’acceptació de la mort. Una metgessa traumatitzada per un fet violent que ha viscut coneix casualment un  noi traumatitzat davant la inevitable mort de la seva padrina, l’única companya de la seva vida. Tots dos són caracters oposats: home/dona, edat mitjana /jove, agnòstic / creient, etc. però comuniquen obertament els sentiments, amb sinceritat, entenent les raons de l’altre i respectant-les. La novena del títol són els precs del noi a l’església tot esperant el miracle. És una pel·lícula narrada en base a la contenció dels sentiments, deixant-los fluir amb naturalitat. És un film senzill però que tracta la importància que les persones tinguin una mort digna, propera a les persones que les estimen, en un ambient càlid, sense allargar artificialment la vida si no és per viure-la amb qualitat. Un pel·lícula estimable.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

 

ENLLAÇOS:

https://mega.co.nz/#!0oBXCYDL!AtLJMrsYxNnaxEpOBaiQ8l8vXWuH11LUxtcEwuvPygI

Per descomprimir la descàrrega cal posar la clau de pas: PdB

subtítols en espanyol: https://mega.co.nz/#!CZxyDDLY!PUKY_CftcKc7IkSaZIM6YujbRPRxfELVpkEygaXSdGU

El so del soroll (Ola Simonsson i Johannes Stjärne Nilsson, 2010)

File:Sound of Noise.jpg

Uauuu! Quina meravella de pel·lícula! Una banda terrorista realitza accions de violència musical amb instruments de percussió. Deixen una furgoneta abandonada i sona un tic-tac. La gent ho interpreta com una bomba de rellotgeria, la policia acordona la zona però resulta ser… un metrònom. Aquest és el punt d’arrencada del grup; la següent acció és més salvatge: segresten un personatge mediàtic que espera al llit d’un hospital a ser operat, l’entren al quiròfan, l’adormen i llavors interpreten una composició musical fent servir el seu cos d’instrument de percussió i de caixa de ressonància. Tot forma part d’una acció molt ben orquestrada per anul·lar el soroll (i en aquest punt s’hi inclou la música clàssica) i substituir-lo per un gran concert amb la ciutat ciutat com a protagonista. Mentre tant, un policia, cap de la unitat antiterrorista, els persegueix. És el fill d’una família abocada a la música, perquè el germà és un concertista molt famós, però ells no suporta aquest món, la música li resulta soroll i només busca el silenci. Així, ens endinsem en una trama policial, que ho és també de filosofia i poesia, perquè la pel·lícula és plena de creativitat i de bellesa i té girs constants de tendresa. Una delícia per als sentits.

ENLLAÇOS

(VOSE)

https://mega.co.nz/#!dJIj2RIR!Ks1xbWTvNKnWUC90vESsFEahuS0M5Xdq1sOo8uEShTk
https://mega.co.nz/#!wEI3QSTY!JLN26wzEa8o4sfap5n-mESQLhiRFEMLIWJBs65yFTyI
https://mega.co.nz/#!dUomSRSa!Lla2xnhjV-Ov1uDSkPTHaiVaU7pYgpWPxDq-U6wLeqA

 

Pols (Hartmut Bitomsky, 2007)

Un documental sobre la pols. Un tema inicialment menor; però poc a poc va mostrant les implicacions polítiques i socials que comporta. Una visió collage que comença de manera lleugera mostrant el procediment rutinari de recollir la pols de l’aire per fer-ne una anàlisi química o les aplicacions comercials com la fabricació de pigments de pintura o la problemàtica de la seva impossible eradicació de les obres dels museus o dels habitatges domèstics. La part més surrealista és quan surt una col·leccionista de la pelussa del terra i comenta els estudis que porta a terme sobre la forma i la composició, els dubuixos de les mostres  i fins i tot ensenya pots de vidre amb algunes mostres excel·lents de pelussa. Genial!

Progressivament, ens endinsem en els aspectes més sinistres de la pols: una mina de carbó vegetal a l’aire lliure que allibera tones de pols de minerals tòxics, la part més fina i lleugera de la qual es desplaça fins a un radi de 4000 km. a la rodona. Aquesta finíssima pols és la més perjudicial per a l’ésser humà ja que és inhalada de manera imperceptible en respirar i és una pols tan petita que no la filtren els pulmons sinó que passa directament al rec sanguini i altera la composició de la sang, en aspectes com la coagulació. El resultat és que si se superen determinats índexs de pols fina al cap d’una hora es tripliquen les crisis de malalties cardiovasculars. També veiem els complexos militars on milloren les armes per fer-les immunes als escenaris on la pols és elevada. Se’ns comenta com els míssils d’urani que va disparar l’exèrcit dels Estats Units durant la Guerra de l’Irak a causa de la seva elevada densitat podien travessar murs de formigó però la pols de l’urani alliberat a l’atmosfera durant la deflagració va afectar greument els propis  soldats i provocà greus malformacions ens els seus fills. El resultat és un documental moot ben fet, absolutament inquietant i molt recomanable.

ENLLAÇ

https://mega.co.nz/#!KQpVSZYI!Hp0-mXwJok06cH4yNuY12RTmIYATYOoxMpFU4GBogWA

password per descomprimir: PgM

Santa perdió la cabeza (Arantzazu Gómez Bayón, 2002)

 

Una visió surrealista de les edats de la dona (infantil, juvenil, adulta, vella) visualitzades com els passos penitents d’una confraria religiosa de la Setmana Santa que condueix inexorablement al calvari i la crucifixió del model de la dona tradicional. Plantejada com una dialèctica feminista ofereix una representaciño de les situacións masclistes d’opressió que pateixen encara avui dia les dones. Les imatges són impactants, com tretes del Buñuel més corrosiu i el discurs, tot i ser previsible, no deixa de tenir plena v¡gència on les discriminacions són escandaloses en molts àmbits. Un curtmetratge força interessant. 

 Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

ENLLAÇ

https://mega.co.nz/#!UJ9lWZjI!APt1ZQBUAGryX6hs9wFSZgDR6RkAYtpf8l9mvfd8kGk
https://mega.co.nz/#!1AsxmDJR!ADfddgDGYyq4QECsxemOcgCU_R0AgdDCuHbam8XmfSo

Joan Peiró i la justícia de Franco (Xavier Muntanyà, 2004)

Documental centrat en el dirigent anarcosindicalista Joan Peirò, secretari general de la CNT als anys 20 i ministre d’Indústria durant la II República. La trama argumental se centrat en una valoració de la seva biografia, amb una atenció especial als records emotius dels seus fills, i al seu particular consell de guerra i posterior afusellament al 1942. És interessant l’episodi quan la Falange va intentar atraure Peiró a les seves files pel gran prestigi de què gaudia entre els obrers. De realització correcta però un pel convencional, és un documental interessant per la seva acurada aproximació a un dels líders dels sector més moderat del sindicat anarquista i per la presència de molts testimonis de la seva vida i repressió.

 

PER VEURE’L EN LÍNIA

Aigües tempestuoses (Erik Poppe, 2008)

https://i1.wp.com/pics.filmaffinity.com/Aguas_turbulentas-880210209-large.jpg

Amb un cartell inquietant on veiem el rostre d’un noi que mira cap amunt (com buscant el cel) entrecreuat amb el perfil d’una noia que mira cap al terra (l’infern) ens introduïm en una meravellosa pel·lícula noruega sobre l’amor, el dolor i la reconciliació. El jove que surt al cartell surt de la presó després de complir condemna per la desaparició d’un nen petit al que va robar de la seva mare. Aconsegueix feina d’organista en una església on demostra la seva sensibilitat en la interpretació de les obres musicals a les quals dota de vida nova i amb les quals canalitza les seves emocions. Intenta refer la seva vida amb normalitat. De l’altra banda, la mare del nen desaparegut també intenta refer la seva superant el trauma. Tots dos conviuen amb el dolor sense poder-lo superar. Entre ells es creua una història molt emotiva sobre les emocions més íntimes, profundes i permanents de l’ésser huma; sobre el perdó vers els altres i a un mateix. La trama argumental està construïda amb força intel·ligència i en ella sobresuerten alguns girs dramàtics que serveixen per aprofundir en l’estabilitat psicològica dels protagonistes; les interpretacions dels actors són magnífiques, així com la música, la fotografia i l’acció del director. Molt recomanable. Per difrutar veient cinema profund sobre l’esperit. (Ens recorda al millor Dreyer). Podran trobar els protagonistes l’alegria de viure?

Imagen

picture4mr7 Erik Poppe   DeUsynlige aka Troubled Water (2008)

picture5jh9 Erik Poppe   DeUsynlige aka Troubled Water (2008)

Imagen
Zoom in (real dimensions: 720 x 304)Imagen
Zoom in (real dimensions: 720 x 304)
Zoom in (real dimensions: 720 x 304)
Zoom in (real dimensions: 720 x 304)

ENLLAÇOS
Troubled.Water-DeUsynlige-2008.BRRip.XviD.AC3-CaLLioPE_MoNTEDiaZ.dp.avi [2.22 Gb] [Info]

subs en espanyol

Font: DivXClásico

Retratos en un mar de mentiras (Carlos Gaviria, 2010)

El conflicte colombià vist a través dels ulls d’una noia muda i del seu cosí. Tots dos viatgen en un destarotat Renault 4 des de Bogotà fins a la costa del Carib per recuperar unes terres de les quals havia estat expulsada la família per culpa de la violència. És una roadmovie, i com s’esdevé en aquests casos, el viatge geogràfic és paral·lel al recorregut emocional dels protagonistes. Poc a poc, la noia va obrint els seus sentiments i coneixem l’origen del seu trauma que la feien no parlar mai. Es tracta d’un film ben realitzat que ens planteja els diferents agents socials dels conflicte, cadascun amb els seus interessos en joc que fan tan difícil d’arribar a una entesa, ara que s’estan portant a terme les converses de pau entre el govern i la guerrilla. Com sempre, cada país té la seva complexitat. En aquesta pel·lícula podem veure també l’estat depauperat en què es troba la sanitat (pública) i la pobresa que mostra l’hospital, amb un corb que sobrevola pel dipòsit de cadàvers. L’escena més inquietant, però, es quan els dos protagonistes es troben amb un control de l’exèrcit a la carretera i ells estan a punt de disparar a la noia però el seu cosí, mes extravertit, treu una càmera de fotos i els anima a fer-se un retrat turístic. Els dos militars es posen un barret de mariachi i tots plegats riuen divertits. Amb quina facilitat els que fa un moment podien matar o ser matats ara són amics. Això és un indici de la impunitat emocional amb què els milers de membres de l’exèrcit, les guerrilles i els paramilitars aprenen a disparar (i a matar) sense massa problemes de consciència moral. El que està a punt de succeir en aquesta escena és en realitat el que li passa al país de de fa dècades. La pel·lícula, tot i la transcendència i la gravetat del problema que planteja està realitzada amb sentit de l’humor i entre els dos cosins, tot i les desavinences inicials, s’estableix una veritable relació d’amistat i suport mutu.

 

VEURE LA PEL·LÍCULA EN LÍNIA

Vegeu la pel·lícula sencera a “Mis películas en linea”

Els nens de Diyarbakir (Miraz Bezar, 2009)

Emocionant drama social i polític ambientat a Diyarbakir, la principal ciutat kurda a Turquia. Tres germans de curta edat és queden sols quan la policia (turca) fa desaparèixer els seus pares (activistes a favor de la causa del poble kurd). Sense ningú que els cuidi, intenten sobreviure com poden fins que troben una xarxa de solidaritat en el lumpen de la marginació. Allí reben els (petits) recursos econòmics però també un aixopluc emocional. És una pel·lícula preciosa que tracta temes diversos com la repressió turca al poble kurd, el terrorisme d’estat, el model econòmic capitalista, els nens abandonats que malviuen al carrer… La pel·lícula segueix les dificultats dels tres germans per sobreviure i assentar-se en algun lloc però sense oblidar aquesta problemàtica se centra plenament en el problema del terrorisme d’estat en la figura d’un policia de la secreta executor d’activistes polítics. Aquest policia és un home jove, agradable, familiar, molt afectuós amb el seu nen petit, amable i cordial amb els veïns i els amics però porta una doble vida. En la seva professió té impunitat per torturar i assassinar. Impunitat legal, sí, però també impunitat emocional. Impressiona la naturalitat amb la qual els torturadors deixen el seu sadisme a l’oficina i durant la resta de la jornada esdevenen pacífics ciutadans normals.

Una gran pel·lícula, sense dubte. A més, és plena de detalls de sensibilitat. Nosaltres ens quedem amb el gest de la filla rebutjant els diners que li dóna una jove prostituta a canvi d’una feineta que ha fet (a diferència d’altres feines anteriors que sí que les hi havia cobrat) i que és un gest d’acceptació del vincle emocional de la nena petita amb la jove. Fins al moment tenien una relació mercantil -jo et faig una feina i tu em pagues uns diners- però amb aquest gest la nena deixa que sigui la jove qui s’encarregui d’ella com si fos una mare. També és molt bonic el detall de la cinta de cassette on la mare havia gravat contes que els posava a la nit perquè els nens d’adormissin al llit i que serà l’únic objecte que record que podran dur de la mare. També està genial en els petits detalla de crítica social quan un nen del carrer ben objectes a preu de saldo i una dona li recrimina que potser el producte que ven no té prou qualitat quan ella està forradíssima de pasta i el que paga en la compra és una absoluta misèria. En fi, podríem trobar moltes escenes que ens agraden d’aquesta pel·lícula però el millor és que la veieu vosaltres mateixos.

childrenofdiyarbakir005 Miraz Bezar   Min Dit: The Children of Diyarbakir AKA Before Your Eyes (2009)

childrenofdiyarbakir006 Miraz Bezar   Min Dit: The Children of Diyarbakir AKA Before Your Eyes (2009)

childrenofdiyarbakir007 Miraz Bezar   Min Dit: The Children of Diyarbakir AKA Before Your Eyes (2009)

childrenofdiyarbakir010 Miraz Bezar   Min Dit: The Children of Diyarbakir AKA Before Your Eyes (2009)

childrenofdiyarbakir012 Miraz Bezar   Min Dit: The Children of Diyarbakir AKA Before Your Eyes (2009)

ENLLAÇOS (VOSE)

https://mega.co.nz/#!Ew4QAKgA!Uwi6VWP6FabncOcovwpIaajfWkPWch6SgaF6IRwE928
https://mega.co.nz/#!U85AHI6b!hOKwKRgAni4V3telk6427yHTmGV1pULrz2hnF7Yc8TU
https://mega.co.nz/#!Bh42UD6B!wZzKqN0jYuXc84YH9J1_Xe5XtXYz3xEiYSdRuaM5lFM
https://mega.co.nz/#!ohJDzSgZ!TjnEBZlVVG3j4I5uBbUa_EDm8OAMgd5H2ZAKr7JGsiY
https://mega.co.nz/#!M15XgQIa!_e7S5JK3GR833q4uxJ3euMtCFf8ij5sGUCxXhliEqlw
https://mega.co.nz/#!txxXETzb!OsNxb1_xgf_aDZeqZj_hN4l68N0_Zhk8IPTUU8Ad__k
https://mega.co.nz/#!4oRxhAgK!prG4P2hK8WtUwujLUEuk0UWxxe2Q6TjqGZUFnWK40JU
https://mega.co.nz/#!s4J1RLiQ!WthENmlWgnEZMkXLGBmA-XzftDMaQQfHsesSs2q65gM
https://mega.co.nz/#!9k4yVT5Q!Ghrk5cq4nTeoNRvAoiMNZGglofKCJDCiAp-T8dBOkVw
https://mega.co.nz/#!UhAhmAAZ!Krdl0ecxuxSQCGxJpsIgk_M5_B_YL7oQ-241kpolpgU
https://mega.co.nz/#!gkoDFBhL!HV51aCA2WLGKs8k5u9lM_p6xEmLYc5tZQjLtoPXIyuY
https://mega.co.nz/#!k4YgUISY!b_emefIm2AS_gEvirT5cpWowEnZZasoHiCZGzlqdjH8

Font: patiodebutacas

Brüno (Larry Charles, 2009)

Una versió marica de “Sexe a Nova York”. Un periodista austríac homosexual  i extravagant està obsessionat amb el món de la moda i la popularitat. Fa tota mena d’intents per esdevenir una “celebrity”: exagerar la ploma, exagerar l’actitud hetero, escandalitzar públicament, donar suport a les causes humanitàries… L’argument poc importa, perquè la nova creació de l’actor Sacha Baron Cohen és pura irreverència política, una sàtira contra els bons costums; una calculada operació de transgressió en aspectes com la sexualitat, els mitjans de comunicació, la indústria de la moda i les creences polítiques i religioses. Acumula escenes divertides basades en els gags però sempre en el marc del cinema comercial nord-americà, una indústria que no sembla donar en l’actualitat massa marge d’acció a la crítica social i política.

 

ENLLAÇOS

Brüno (Versió original en descàrrega directa)

subtítols