Una escola de primària afronta els efectes de la crisi econòmica. De com la misèria social que provoca l’atur en moltes famílies es reflecteix en la situació dels nens a les escoles. La crisi que, en primera instància, consisteix en un munt de xifres macroeconòmiques acaba tenint una plasmació en les retallades dels serveis socials i amb elles una de les darreres posibilitats de redistribució de la riquesa. Les famílies més modestes són les que pateixen en major mesura la crisi. I quan els pares estan a l’atur o passen veritables penúries econòmiques ho acaben repercutint en els fills. De manera paulatina els mestres observen l’augment de nens que no mengen convenientment a casa o que no arriben prou nets o, fins i tot, que són víctimes de maltractaments familiars perquè els pares estan frustrats o desesperats amb la seva situació personal. És una pel·lícula molt impactant, perquè tot el que hi apareix està tenint lloc avui dia. Magnífic Philippe Torreton en el seu paper de mestre que lluita contra les injustícies del sistema i l’abatiment o apatia dels pares. Absolutament recomanable.
ENLLAÇOS (eMule)