Obrers sortint de la fàbrica (Harun Farocki, 1995)

Un assaig sobre la fàbrica com a espai simbòlic de representació de la lluita social, tal i com l’ha recollit el cinema durant els seus primers cents anys de vida. A propòsit de la pel·lícula “Els obrers sortint de la fàbrica Lumière” del 1895, Farocki analitza petits detalls que mostren com els obrers de la fàbrica dels germans Lumière a Lió sabien que estaven sent filmats i, en certa manera, canvien el seu comportament en presència de la càmera. Els posteriors cent anys, la dinàmica es repeteix: el cinematògraf recull en diverses pel·lícules escenes d’obrers sortint d’alguna fàbrica i, també en aquesta ocasió, assistim a una representació en tota la regla. Una representació, però, que evidencia les convulsions polítiques i socials del segle XX. Talls de pel·lícules del Hollywood clàssic, de l’avantguarda soviètica, del realisme socialista, del cinema alemany de la República de Weimar, etc. se succeeixen amb una narració pausada en clau poètica. Una petita delícia visual que evidencia la creativitat que pot acompanyar el gènere assagístic.

 

Still from 'Arbeiter verlassen die Fabrik'

Arbeiter verlassen die Fabrik (Workers Leaving The Factory) , Harun Farocki

DESCÀRREGA

Arbeiter verlassen die Fabrik (Harun Farocki, 1995) VOSE

Anuncis

Abans de la tempesta (Reza Parsa, 2000)

Original drama que enllaça els efectes del tràfic d’armes i la globalització amb la vida privada de la gent anònima. A voltes fascinant, quan retrata amb matisos unes persones atrapades en circumstàncies que les superen: un nen que a l’escola és assetjat per un company i un taxista iranià exterrorista islàmic que fuig a Suècia on forma una família estable però es víctima d’un xantatge… És una pel·lícula que retrata els sentiments de por i d’inseguretat i com això ens porta a la incomunicació i la destrucció. Són dues històries diferents però d’una experiència similar que uneix aquests dos personatges principals amb un lligam molt estret, tot i la diferència d’edat i de cultura. És una pel·lícula estranya i enriquidora: té la sensibilitat del cinema social iranià però en un entorn de relacions més fredes (en aparença, es clar). El resultat, una meravella.

ENLLAÇ

 Antes de la tormenta[Dual Swe-Esp] [DVDRip XviD-mp3].avi

Subtítols en castellà: descàrrega directa

Font: rebeldeMule

Cançons del segon pis (Roy Andersson, 2000)

Capitalisme + Robert Bresson + Monty Phyton + Vermeer + Poesia + Luis Buñuel = Cançons del segon pis. Increïble sàtira d’humor negre sobre la societat actual: l’alienació, el suïcidi, la tristesa, la religió, l’exèrcit, l’empresa, la família… Andersson deconstrueix l’estructura del sistema en aquest film complexe, intens, creatiu visualment i molt intel·ligent que no deixarà ningú indiferent. Un film coral amb molts personatges que es van afegint progressivament per incorporar reflexions sobre la desesperació i les misèries morals; la llista seria inesgotable: el general multimilionari que celebra els seus cent anys rodejat de militars però en un bressol i amb l’orinal sota el cul; el fantasma d’un jove eslau que no va poder salvar la seva germana de ser penjada pels nazis durant la II Guerra Mundial i es passeja pels carrers i el metro amb la corda que amb la qual ell també va ser penjat; els membres d’un consell d’administració que endevinen les claus del futur empresarial en una bola de vidre; la processó d’executius penitents fuetejant-se al mig dels carrers, la fracassada venda de santcristos i el seu llençament a un abocador; les famílies que han de facturar muntanyes de maletes a l’aeroport, etc. És indescriptible la creació visual, plena d’elements poètics; la profunditat de camp, aconseguida amb els elements del decorat en forma de fuga però també col·locant sons o diàlegs als fons del quadre que són més importants que el que passa en primer terme. La llum, també és una meravella. És un film brillant, espectacular, immens. El descobriment d’una veritable obra mestra.

ENLLAÇOS
Songs From The Second Floor 2000 Proper Dvdrip Xvid-Vh-Prod.avi [685.30 Mb]

Songs from the second floor de Roy Andersson (subtitulos en español por Galgotibio).txt [58.6 Kb]

Font: DivxClásico

 

 

El complot dels enginyers (Adam Curtis, 1992)

Imagen

 

El documentalista Adam Curtis es capbussa novament en els fitxers dels arxius audiovisuals per oferir-nos una nova crítica  a un dels eixos de la modernitat: la tecnocràcia. És el primer capítol d’una sèrie de sis episodis que porta per títol “La caixa de Pandora”.

En aquest primer lliurament, es planteja en paper de les enginyeres a la Unió Soviètica. La revolució comunista va comportar la destrucció d’un vell ordre i la creença que la ciència podria resoldre els problemes de la gent i donar-li un nivell de vida suficient, però va resultar un mal son. Al 1920 Lenin va construir un enorme mapa il·luminat per mostrar la planificació del procés d’electrificació del país, però per encendre aquest mapa es va haver de deixar a les fosques la major part de la ciutat de Moscou. Més tard, dos tècnics a cada ciutat informaven als seus superiors que les dones volien calçar sabates amb plataforma i l’Estat les produïa però quan arribaven al mercat ja havien passat de moda. Les teories macroeconòmiques que semblaven tan racionals tenien estranyes conseqüències: trens carregats amb mercaderies recorrien milers de quilòmetres sense cap raó, només per fer complir el pla que mesura l’èxit del creixement industrial en tones per quilòmetre quadrat. Casos absurds d’un sistema absurd. Amb Stalin els enginyers van ser acusats de tramar un  complot contra l’Estat, jutjats i depurats. Però el moment que es va començar a desmuntar el sistema va ser a partir dels anys 70, la crisi econòmica i la manca d’agilitat dels dirigents polítics que havien fossilitzat el sistema de producció econòmic van portar a la implosió definitiva.

El documental és àgil, visualment molt atractiu, amb moltes imatges tretes de noticiaris de l’època, i moltes entrevistes als protagonistes. La narració en off va guiant un discurs que funciona a mode d’assaig polític. És original, creatiu i et fa pensar. Realment un dels millors documentals del seu autor.

ENLLAÇOS

http://rapidshare.com/files/174270781/Pandoras.Box.01.myTVblog.org.avi.001
http://rapidshare.com/files/174270444/Pandoras.Box.01.myTVblog.org.avi.002
http://rapidshare.com/files/174270539/Pandoras.Box.01.myTVblog.org.avi.003

subtítols en espanyol

Ácratas (Virginia Martínez, 2000)

https://lallumllibertaria.files.wordpress.com/2012/07/acratas01.jpg?w=218

Documental sobre el moviment uruguaià conegut com de l’anarquisme expropiador que als anys 20 i 30 del segle passat va actuar per la zona del Río de la Plata, principalment per Montevideo. Es tracta d’una moviment que va rebre molta influència de representants de l’anarquisme europeu que van anar a viure al país, com Durruti, i que propugnava l’acció directa i violenta en favor de la justícia social. Les seves accions, sempre sotmeses a la diagnosi política prèvia de la confrontació amb l’Estat, incloien assalts, atracament o fugues i van ser recollides per la premsa de l’época a la secció de successos. Tampoc no eren ben rebudes per altres grups anarquistes que es posicionaven radicalment en contra de les accions violentes.

Pel que fa a l’aspecte estrictament cinematogràfic, és un documental força convencional que barreja fotos, filmacions, documents i testimonis de l’epoca amb l’anàlisi d’historiadors del moviment llibertari, com Osvaldo Bayer o Abel Paz. Té, però, l’enorme atractiu d’explicar la història d’un grup anarquista que ens és poc conegut.

acratas1.jpg

VEURE EN LÍNIA

Enllaç a Ágora TV

Happy Together (Wong Kar-wai, 1997)

https://i2.wp.com/pics.filmaffinity.com/Happy_Together-479626554-large.jpg

Una història d’amor apassionat, de dues persones que es troben i es necessiten, però que no poden viure juntes; tampoc no poden viure separades. Dos homes xinesos, viatgen fins a l’Argentina, on se senten sols, i exploren el seu amor i la seva supervivència en un context distant. La marginació sexual i les diferències culturals i lingüístiques de la convivència del dia a dia de viure en un país que està a les antípodes del seu, la nostàlgia de trobar a faltar els propis referents (la família i els amics), les dificultats i les inseguretats emocionals, en fi, es barregen amb el desig i les il·lusions. L’amor i la passió entre ells està explicada amb anècdotes i records, amb els seus diàlegs i les imatges sensuals de les ciutats com a escenari.

El muntatge és molt bo, amb escenes superficials que han estat eliminades amb l’elipsis narrativa mentre instants màgics són dilatats en el temps, la fotografia és molt intensa, amb colors i llums molts potents que acompanyen els sentiments dels personatges; també els decorats emmarquen les seves emocions i, finalment, la banda sonora, amb tangos apassionats d’Astor Piazzolla i composicions de Caetano Veloso i Frank Zappa, entre d’altres.

A nivell d’alliberament sexual té el seu punt subversiu. En cap moment es pronuncia la paraula gay o homosexual; els dos protagonistes viuen el seu amor de forma absolutament desacomplexada, sense cap sentiment de culpabilitat ni cap necessitat de donar explicacions a ningú ni de demanar tolerància ni res de res, sinó disfrutant de la seva llibertat i del seu amor.

“Happy Together” és una pel·lícula sobre l’amor, l’amor apassionat, que agradarà molt a les persones que viuen la vida amb intensitat, a les que busquen emocionar-se amb tot, a les que obren els braços a la felicitat.

https://i2.wp.com/images3.static-bluray.com/reviews/2909_5.jpg

https://i2.wp.com/i2.listal.com/image/1265914/600full-happy-together-screenshot.jpg

happy_together_wong_kar_waI_boca_bus

Happy Together

Happy Together

ENLLAÇOS

VOSE via  Torrent

Intolerància (Phil Mulloy, 2000)

Un dels cims del cinema més destructiu possible. La subversió de l’ordre establert i la caricatura de les compulsions sexuals de les persones humanes. Aquesta trilogia sobre la intolerància i els límits absurds de la repressió i la censura,  obra de l’animador anglès Phil Mulloy, critica la manera de fer d’un poble extraterrestre, estranyament semblant als éssers humans, amb només una sola diferència i és que tenen els genitals al lloc del cap i a l’inrevés. És una obra de curta durada, d’una narració extraordinàriament divertida i molt corrosiva, grotesca i subversiva. La primera part potser sigui la millor, al menys la que conté l’efecte sorpresa. És imaginativa, destructiva i àcida. S’ha de veure.

 

VEURE EN LÍNIA LES PARTS I i II

(VOSE)

Si l’enllaç no funciona, proveu aquí