Missing (Constantin Costa-Gavras, 1982)

Hi ha moltes pel·lícules en aquesta pel·lícula. Hi ha un retrat dramàtic de la violència política desfermada amb el cop d’estat de Pinochet, amb els militars pels carrers; els trets per tot arreu; els interrogatoris i les tortures; els assassinats i les desaparicions. Hi ha una mirada militant d’una generació (els joves i els activistes polítics) que s’oposen com poden a la dictadura. Hi ha la incredulitat d’uns ciutadans nordamericans que creuen que tot allò no els pots passar i ni s’atreveixen a pensar en la participació del seu govern en el cop d’estat. Hi ha finalment, la mirada d’un pare que cerca el seu fill d’entre els desapareguts. Jack Lemon està genial en la seva evolució psicològica, des de la inconsciència inicial fins a la comprensió final. La direcció de Costa-Gavras aporta molt força en aquest film de polític que va despertar força polèmica: va ser prohibit a Xile durant la dictadura de Pinochet i denunciat als Estats Units per les revelacions de participació dels assessors militars i la CIA. La  campanya en contra fou, però, recompensada amb la Palma d’Or al Festival de Cannes del 1982, i una distribució internacional. És una pel·lícula commovedora que manté intacte el seu interès al cap dels anys.

Imagen

 

Un heroi local (Bill Forsyth, 1983)

Una veritable joia cinematogràfica sobre la sostenibilitat mediambiental, amb trenta anys a la seva esquena però resulta igual de fresca. El representant d’una multinacional nord-americana viatja fins a la costa escocesa per comprar terrenys on construir una refineria. Aquesta gran obra d’infraestructura canviarà absolutament la fesomia d’un poble i el seu entorn, encara amb un paisatge sense degradar… però els veïns només pensen en el dineral que rebran i que els permetrà iniciar una segona vida complint tots els somnis. De fet, les formes de vida allí són bastant tradicionals i existeix una bona harmonia entre tothom i, en general, es viu plàcidament. Aquest retrat coral de la vida quotidiana està ple de personatges divertits, molt senzills i apacibles. Contrasten amb la infelicitat del representant de la multinacional, que té molts diners però no està a gust amb si mateix ni amb la manera com viu. Poc a poc descobreix noves maneres de viure.

“Un heroi local” és una pel·lícula ecologista però sense pamflet polític, amb personatges plens de matisos i de dubtes; res no és bo ni dolent de manera exclusiva, tot té avantatges i inconvenients. Els veïns no s’oposen a la implantació de la refineria i el president de la multinacional tampoc no és una persona sense escrúpols, però al final sembla que la clau de volta la tenen les persones quan opten pel decreixement que faci innecessària la construcció de les grans plantes energètiques. Una faula preciosa amb una inoblidable banda sonora de Mark Knopfler.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

eD2K link Un tipo genial (1983 – Local Hero) – spanish&english.avi

eD2K link Un tipo genial (1983 – Local Hero) – spanish&english.spa.srt

Font: Cine-clásico

Interrogatori (Ryszard Bugajsk, 1982)

 

Una de les millors pel·lícules sobre la tortura.  Una artista de l’espectacle és detinguda per la policia i sotmesa a diversos interrogatoris amb la voluntat d’aclarir la seva breu relació sentimental amb un comandant de l’exèrcit que està acusat de preparar un complot contra el govern. L’ingrés a la comissaria no pot ser més desastrós; de seguida és vexada i tractada de males maneres. Els interrogadors volen obtenir qualsevol informació útil políticament -sigui certa o no- i empren diversos mètodes de persuasió: agressions físiques, pressió psicològica, xantatge emocional… Ella és manté lúcida. Quan comença la seva estada com a presa preventiva tot li sembla delirant, absurd, com una broma pesada però poc a poc descobreix la foscor de les clavegueres de l’Estat. La pel·lícula incideix en l’evolució psicològica d’aquesta dona, des de la seva inconsciència inicial a la lucidesa final. També té interès el retrat dels interrogadors/torturadors, amb un perfil força sinistre: ben vestits, ben educats, però capaços de les accions més horribles amb tota la caradura del món. Persones aparentment normals que a la feina, en la foscor que dóna la impunitat legal, es comporten com a porques. És un tête-à-tête impressionant entre les homes interrogadors i la dona interrogada, que ens alerta sobre l’estupidesa dels sistema polític repressiu. Un film intel·ligent i molt ben rodat, que retrata l’estructura del terrorisme d’Estat en la Polònia comunista però que pot extrapolar als sistemes democràtics. (Com era d’esperar, les autoritats poloneses no van veure amb bons ulls aquesta pel·lícula i no en van permetre l’exhibició fins al cap de molts anys de ser produïda). 

 

ENLLAÇOS (VOSE)

Interrogation.part1.rar
http://www51.zippyshare.com/v/66126236/file.html
Interrogation.part2.rar
http://www8.zippyshare.com/v/2750598/file.html

Interrogation.part3.rar
http://www13.zippyshare.com/v/15709353/file.html

Interrogation.part4.rar
http://www38.zippyshare.com/v/55276053/file.html

Interrogation.part5.rar
http://www29.zippyshare.com/v/45312478/file.html

Interrogation.part6.rar
http://www19.zippyshare.com/v/75820300/file.html

Interrogation.part7.rar
http://www39.zippyshare.com/v/47556069/file.html

Interrogation.part8.rar
http://www44.zippyshare.com/v/85835228/file.html

Gos blanc (Samuel Fuller, 1982)

https://lallumllibertaria.files.wordpress.com/2013/01/whitedog-laberintovc.jpg?w=300

Samuel Fuller dirigeix aquesta senzilla metàfora sobre el racisme amb la història d’una noia que acull un pastor alemany perdut i resulta estar entrenat des que era un cadell per atacar les persones negres fins convertir-se en un animal assassí. La noia en descobrir les inclinacions assassines del gos el duu a un entrenador d’animals perillosos per veure si el pot desprogramar de l’ensinistrament racista. La tasca no serà fàcil.

“Gos blanc” és una pel·lícula força honesta plantejada més com un telefilm i compleix perfectament els objectius, sempre centrats en el dilema de saber què fer amb els cervells racistes (els d’un gos o, si fos el cas, els d’una persona): si apartar-los de la societat perquè no facin mal o reeducar-los i reinserir-los. La gran estrella protagonista d’aquest film, el gos blanc assassí, resulta veritablement esfereïdor i sembla increïble la quantitat de registres interpretatius que dóna al llarg de la pel·lícula. Chapeau pels entrenadors del gos (o gossos, perquè sembla que en van fer servir varis de diferents per al mateix personatge caní). La música, d’Ennio Morricone, també està molt bé. La part més interessant, però, és el guió i no es perd en històries paral·leles ni episodis menors sinó que el tenim centrat en el tema del racisme, plantejat -això sí- de manera força original, a través d’una manera metàfora. Interessant.

https://i0.wp.com/img129.imageshack.us/img129/3052/vlcsnap209325zw6.jpg

ENLLAÇOS

white.dog.1982.criterion.dvdrip.x264.ac3.1ch-[gx].mkv  [1.46 Gb]

subtítols

Font: rebeldeMule

 

Threads (Mick Jackson, 1984)

Image

Impactant film sobre una possible explosió de la bomba atòmica en el marc d’una Tercera Guerra Mundial. És un docudrama, construït a partir de les vides d’un grapat de gent corrent i de les polítiques de les autoritats. Està basada en l’assessorament de molts científics, el que li dóna aquesta sensació de realitat. L’estructura i el desenvolupament no tenen cap originalitat: assistim a l’escalada política i, després, militar prèvia a la guerra, els comportaments confiats de la gent que confien en les capacitats del govern i en què les mesures de seguretat seran suficients, etc. Té l’estructura convencional del cinem de catàstrofes però com que és una producció de la BBC no pot estar fet amb més qualitat. En tot moment, hi ha un equilibri entre les històries particulars, els esdevenimenta col·lectius les informacions de caire científic, fins al punt que ten la sensació esgarrifosa d’estar veient un informatiu de la televisió. És molt realista en la plasmació de l’impacte de l’explosió d’una bomba atòmica però també dels caos social subseqüent i del desastre que suposaria durant dècades. És una pel·lícula instructiva que adverteix d’una possible amenaça que malauradament encara és present en la nostra societat.

Image

 

ENLLAÇOS

Threads – eMule – versió original en anglès

subtítols en castellà

Font: RebeldeMule

L’home de ferro (Andrzej Wajda, 1981)

Cinema polític al voltant d’una important vaga del sindicat polonès Solidaritat, als darrers anys de la dictadura comunista. Un periodista es pressionat pels mitjans oficials perquè reculli informacions sobre un líder sindical contra el qual poder obrir després una campanya de difamació i així esquerdar la vaga. En un moment en què el règim fa aigües, completament mancat de suport i desbordat per l’oposició popular, es planfiiquen els darrers intents per part de les jerarquies oficials d’utilitzar les clavegueres de l’Estat Aquesta pel·lícula té una estructura que recorda el Ciutadà Kane, d’Orson Welles, amb un periodista que recrea episodis del passat d’una important figura política, a partir del testimoni de les persones que el van conèixer. L’estructura és la mateixa, però Wajda no aconsegueix la mateixa fluïdesa i en alguns moments costa una mica de seguir l’argument. La pel·lícula està molt a prop dels esdeveniments -es va realitzar un any després de les jornades revolucionàries als astillers navals de Gdansk-, i té més voluntat de crònica del moment que no pas de construcció històrica. La integració de les escenes de ficció amb les imatges de documentals o de gravacions de la televisió és molt bona. És una pel·lícula que reflecteix la descomposició del règim, l’escepticisme del periodista que ha de realitzar la feina bruta, la manca de credibilitat dels mitjans oficials, l’esperit combatiu dels resistents… el clam popular pel canvi polític. Recorda en tants aspectes els darrers anys de la dictadura franquista.

El hombre de hierro : photo Andrzej Wajda, Jerzy Radziwilowicz

ENLLAÇOS

(VOSE, via eMule)

ed2k://|file|Czlowiek.z.Zelaza_CD1.DVD-rip.[Crisp].(osloskop.net).avi

ed2k://|file|Czlowiek z Zelaza_2 [Divx5 Mp3 DVD-rip by Crisp][PL].avi

Subtítols en espanyol

ed2k://|file|czlowiek.z.zelaza.español.CD1.srt

ed2k://|file|czlowiek.z.zelaza.español..cd2.srt

 Font: DivxClásico

La noia terrible (M. Verhoeven, 1990)

Interesant comèdia, molt intel·ligent, sobre una estudiant simpàtica i eixerida que guanya un premi d’assaig i és l’orgull de la ciutat, però quan comença a fer un treball sobre el comportament dels veïns durant l’etapa del Tercer Reich la cosa canvia, les actituds ja no són tan amables. Plantejada (de manera una mica forçada) en forma de comèdia amable no pas d’aquelles que fan riure sinó més aviat de riure per no plorar, reflecteix les actituds patètiques i cíniques de tota la gent que no vol que el (seu) passat es descobreixi. Les dificultats constants per conèixer totes les misèries i tota la merda de moltes famílies que van tenir descarats passats nazis ens resulta tan propera pel que respecta la memòria històrica del Franquisme que aquesta pel·lícula que té vint anys podria haver-se rodat avui mateix a casa nostra.

ENLLAÇOS:

VO + subtítols en anglès – descàrrega via Torrent

Una flama al meu cor (Alain Tanner, 1987)

És difícil parlar d’aquesta pel·lícula. Una dóna i les seves relacions afectives amb un xicot possessiu i masclista que la tracta com una merda però la domina sexualment i després amb un periodista, amb qui s’enrotlla casualment quan creuen les seves mirades a un vagó del metró. La resta és el desig sexual de la protagonista, la insatisfacció, les ganes de tenir amor, la solitud, el buit existencial, la masturbació, la impudícia. Estructurada a partir de la consumació del desig i de la seva frustració, ofereix un retrat bastant rupturista d’una dona que trenca els lligams amb els homes per mantenir la seva independència però acaba exhibint-se en una gàbia davant la mirada de desenes de voyeurs masculins. Les escenes de sexe estan força ben rodades. És una pel·lícula intensa, estranya en el seu plantejament; amb una fotografia en blanc i negre una mica cremada en la seva exposició d’igual manera com ho és el retrat existencial de la protagonista, portat als extrems. És un cinema poc comercial que agradarà a algunes persones però a moltes altres els provocarà indiferència.

ENLLAÇOS

Une flamme dans mon coeur

subtítols en castellà

L’argent (Robert Bresson, 1983)

“L’argent” -el diner- és una brutal pel·lícula sobre les presons com una institució de degradació extrema de l’ésser humà. Lluny de la verborrea benintencionada (o, potser seria millor dir cinica) dels polítics sobre seva la seva funció en la reinserció de les persones, lluny dels tòpics del cinema penitenciari comercial, aquesta obra que posa punt i final a la trajectòria de Bresson, és una veritable metàfora sobre el capitalsme i sobre el poder de corrupció del diner exemplificat en un bitllet fals que circula de mà en mà corrompent totes les persones fins que un innocent és enviat a la presó. I allí es posa en marxa la maquinària ruïnosa de l’aparell represiu de l’estat.

És una pel·lícula brutal, sense concessions comercials, en les antípodes del cinema nordamericà (no hi ha l’escena típica de les dutxes, ni carcellers sàdics ni res de semblant). Elipsis narratives per concentrar l’acció en els elements essencials, interpretacions dels actors plènament bressonianes (hehehe), depuració estilística… Implacable. Contundent. Imprescindible.

 

 

ENLLAÇOS (VOSE)

http://rapidshare.com/files/262515233/L_Argent.part01.rar
http://rapidshare.com/files/262530242/L_Argent.part02.rar
http://rapidshare.com/files/262558930/L_Argent.part03.rar
http://rapidshare.com/files/262574417/L_Argent.part04.rar
http://rapidshare.com/files/262594473/L_Argent.part05.rar
http://rapidshare.com/files/262613515/L_Argent.part06.rar
http://rapidshare.com/files/264427846/L_Argent.part07.rar
http://rapidshare.com/files/262611781/L_Argent.part08.rar
http://rapidshare.com/files/262514739/L_Argent.part09.rar
http://rapidshare.com/files/262529936/L_Argent.part10.rar
http://rapidshare.com/files/262556145/L_Argent.part11.rar
http://rapidshare.com/files/262572601/L_Argent.part12.rar
http://rapidshare.com/files/262587661/L_Argent.part13.rar
http://rapidshare.com/files/262595971/L_Argent.part14.rar

 

Los anarquistas (José Luis Guarner, 1984)

Amb la Transició Democràtica, la recuperació de les llibertats i el retorn de moltes persones exiliades, va començar una època d’intensa reivindicació del passat recent. Es van portar a terme moltes produccions documentals per a les sales de cinema i la televisió. Televisió Espanyola realitza la sèrie “Espanya, historia inmediata” de recuperació de la memòria històrica del període de la Franquisme, en 22 episodis que porten títols com “La Guerra Civil”, “La División Azul”, “Los catolicos”, “Los falangistas”, “Los socialistas, “Los comunistas”, etc.

Al capítol dedicat al moviment llibertari, dirigit pel prestigiós historiador del cinema José Luis Guarner, es repassa la història de la CNT a l’època de la dictadura franquista que als anys 40 es troba prohibida, actuant en la clandestinitat i amb molts dels seus dirigents i militants a la presó, en camps de treball o a l’exili; altres, directament assassinats pel règim. La resposta de l’organització confederal és la lluita armada  i com diuen en aquest moment, el llibre és el millor amic de l’anarquista però la pistola el seu millor company. Els intents d’acabar amb Franco no tenen èxit i la repressió consegüent és terrible. Amb la vaga dels tramvies a barcelona a començament dels anys 50, la CNT aconsegueix la seva màxima incidència a nivell social, però en aquesta dècada les pugnes internes entre les diverses faccions, les unes partidàries de col·laborar amb els partits polítics d’opisició al règim i les altres d’actuar per lliure i mantenir la puresa de l’ideari anarquista, i sobretot, com a causa externa, l’acceptació internacional del Franquisme, fan que la CNT entri en una etapa de decadència. Als anys 60, el desenvolupament econòmic i un cert aperturisme porten el sindicat llibertari als seus moments d’activitat més baixos amb poca incidència a nivell social. A la dècada dels 70, els moviments estudiantils similars als què es donen per tot Europa s’impregnen a Espanya d’un esperit llibertari però sense massa relació amb la CNT. Amb la Transició, es viu un periode de nova efervescència pel retorn, de l’exili, d’alguns antics dirigents, però les eternes pugnes internes dels quadres polítics porten l’organització a noves confrontacions.

A nivell tècnic, el capítol dedicat als anarquistes (i segurament tota la sèrie) ha quedat una mica envellit. És una successió de talls d’entrevista d’antics dirigents -hi apareixen força secretaris generals- i parlen sobretot de les confrontacions internes i de les fracasades estègies polítiques d’acabar amb el Franquisme. Té un to molt oficialista on es parla de l’anarquisme des de l’optica dels dirigents de la CNT. Té la gràcia de veure en pantalla personatges com la Federica Montseny i el José Peirats i altres personatges que han protagonitzat la història però a nivell artístic és un documental bastant discret i una mica pesat de seguir.

https://i2.wp.com/www.cgtcatalunya.cat/IMG/arton5433.jpg

ENLLAÇ

Veure’l sencer en línia