La bestia acorralada (Alberto Mariscal, 1974)

Un nazi, oficial d’un camp de concentració durant la II Guerra Mundial, es refugia a Mèxic sota la nova personalitat d’un heroi de guerra. Allí es casa i té fills. Tot i que procliu a manifestar una personalitat autoritària amb els empleats de l’empresa que dirigeix i amb la pròpia família ningú no sospita la mena de persona que amaga el seu passat. Però un comando de caçadors de nazis el descobreix i el vol jutjar.

Curiosa pel·lícula de la cinematografia mexicana, interessant més per l’argument que no pas per la realització; és plena d’imperfeccions i limitacions i una tendència constant a l’exageració, com en l’escena amb fotos històriques d’interns de camps nazis que s’acompanya d’una banda sonora feta amb crits de dones histèriques com les que algun cop hem vist en escenes d’akelarres de bruixes. Les convencions del cinema de l’època: al protagonista li tendeixen una trampa a través del sexe, la confrontació generacional entre els joves moderns i els adults més conservadors, etc.

És una pel·lícula fluixeta que es deixa veure més com a curiositat exòtica més que no pas pels seus valors a nivell cinematogràfic, que són escassos, i encara menys pel valor històric o polític de la trama argumental, que està més propera al culebrot que a altra cosa.

 

ENLLAÇOS DE DESCÀRREGA

No n’hem trobat, de moment.

Blue collar (Paul Schrader, 1978)

El cinema nordamericà dels anys setanta és força irreverent. En la seva visió desencantada del somni capitalista surt l’interès pels personatges marginals, pels perdedors. En aquest cas, tres amics treballadors en una cadena de muntatge d’automòbils estan penjats econòmicament i roben una caixa forta del sindicat on no hi troben diners però sí una llibreta de doble comptabilitat on surten les corrupcions dels líders del sindicat. De seguida assistim a les maniobres polítiques per recuperar aquest valuós document. Es un catàleg de situacions que mostren els líders sindicals com persones corruptes, uns alliberats durant anys amb sous elevats que estan més a prop de l’empresari que no pas dels treballadors. La pel·lícula és molt fresca en aquest retrat del món del treball: la figura del capataç, els enllaços sindicals, els treballadors cremats amb la feina, les distants relacions amb la família… El més interessant, però, és que no és pas un film de tesi, antisindical, sinó més aviat un film d’acció, un thriller sobre la conspiració, ben construït, però en la seva confecció d’acord amb els paràmetres del gènere, deixa entreveure una crítica dura sobre les relacions laborals en el capitalisme, sobre un sistema econòmic que porta els seus treballadors a l’extenuació. El final, perfecte: la insistència en la divisó entre joves i vells, entre blancs i negres. L’explotació sobre els treballadors troba un hàbitat propici en el foment de la confrontació entre ells. Molt bona.

Blue Collar 1978 Richard Pryor pic 3.jpg

ENLLAÇOS

Blue collar (VO) – via eMule

subtítols

 

 

 

 

La terra de la gran promesa (Andrzej Wajda, 1975)

La fúria i la ràbia es mengen aquesta pel·lícula sobre el capitalisme salvatge a finals del segle XIX. Una etapa de creixement del capital recollida en l’empenta de tres joves especuladors que volen construir una fàbrica. A la ciutat de Lodz, un polonès catòlic, fill de nobles terratinents, un ambiciós jueu i un alemany luterà decideixen fer fortuna. Andrzej Wajda signa aquest frenesí d’imatges plenes de personatges que simbolitzen les classes socials: els prestamistes jueus usurers, els nobles desorientats amb els canvis que desplacen el seu poder; els industrials convertits en explotadors sense escrúpols de la classe treballadora…

“La terra de la gran promesa” té la irreverència del millor Pasolini -la crítica desacomplexada i irreverent a les religions- i la dialètica contundent de Ken Loach -els funerals opulents dels rics en contrast amb els dels pobres. La construcció especulativa de la riquesa dels tres protagonistes sempre és fa en base a l’avarícia, l’egoisme i la injustícia, i sempre sobre l’opressió violenta de la classe treballadora. El resultat és excel·lent, tot i els excessos de maniqueisme en el guió i el ritme esbojarrat de l’acció, però hi ha moltes escenes que recreen de manera visual i impactant l’esperit d’aquesta època febril del capitalisme: una, al teatre, quan els tres joves protagonistes inversors miren la reaccions histèriques dels competidors dels palcos al moment quan es corre la veu de la propera aprovació d’una llei proteccionista; una altra, camí d’uns funerals, quan uns prestamistes pujats en tartanes enfervorides mentre parlen d’inversions i guanys econòmics.

És un film trepidant que no deixa cap descans a l’espectador i que ofereix una bona il·lustració (històrica) de les misèries sobre les quals es construeix la riquesa.

ENLLAÇOS

a) Via eMule (versió original i subtítols en espanyol)

ed2k://|file|Ziemia.Obiecana.1974.CD1.DVDrip

ed2k://|file|Ziemia.Obiecana.1974.CD2.DVDRip

 

subtítols

Font: DivXClásico

b) via Torrent (versió dual amb subtítols en espanyol)

Ziemia_obiecana_(1975).dvdrip.subs.eng.spa.5073273.TPB.torrent

Font: The Pirate Bay

Retablo de la Guerra Civil Española (Basilio Martín Patino, 1980)

Basilio Martín Patino és un dels millors documentalistes del cinema espanyol, especialitzat en la recuperació de la memòria històrica dels anys convulsos de la II República i la Guerra Civil. És l’autor, per exemple, de la mítica “Canciones para después de una guerra” que la dona d’un ministre de Franco va fer prohibir. A “Retablo…” trobem un collage de fragments de filmacions dels anys de la Guerra Civil, normalment dels noticiaris (que, en alguns casos, compten encara l’àudio original) i que van juxtaposades les unes després de les altres, amb l’afegit de cançons del moment com a banda sonora. Com a fet remarcable, no porta cap narració en off. És un criteri que Martín Patino va mantenir en altres obres seves i que li dóna un caire modern al documental. És pura emoció; tot t i el pas dels temps emociona sentir les veus originals dels protagonistes del conflicte: arengues militars, discursos polítics, consells a la població… Els republicans i els nacionals, els civils i els militars; la guerra, la violència, els bombardejos, la miseria, la propaganda, la solidaritat… un magnífic retaule sobre la història d’Espanya.

 

PER VEURE’L EN LÍNIA

 

Saló o els 120 dies de Sodoma (Pier Paolo Pasolini, 1975)

És difícil restar indiferent a la figura polifacètica de Pier Paolo Pasolini. Poeta, assagista, cineasta i tantes coses més. Un referent en el pensament de l’esquerra europea de postguerra. Saló o le 120 giornate di Sodoma és la seva darerra pel·lícula, una audaç denúncia dels horrors del règim feixista de Saló dels anys 1944 a 1945, formulada a partir del records d’un jové Passolini que va viure aquells fets. Amb una estructura complexa, treta de múltiples fonts (des de l’Infern de Dante a passatges del marquès de Sade), articula un discurs sobre la degradació moral a què va conduir el regim totalitari de Mussolini: rere la façana respectable de militars, nobles i bisbes s’amagava la degeneració d’uns dirigents que maltractaven al poble i que arribaven a tenir una absoluta indiferència pels seus actes. La pel·lícula va causar sensació i escàndol al moment de l’estrena per la cruesa de moltes escenes (coprofàgia, violacions, tortures, assassinats, etc.) i va ser censurada o prohibida a diversos països. Avui dia, quaranta anys després, ens resta com una mostra audaç de radicalitat i valentia ideològica que pocs directors han assolit. És dura, al·legòrica i plenament vigent en qualsevol temps i espai on les persones pateixin persecució. Imprescindible.

 

ENLLAÇOS (eMule)

Salo.1975.XviD.AC3.Gaumont.DVDRip.Italian.[MalaBudala].CD1.avi [699.67 Mb]
Salo.1975.XviD.AC3.Gaumont.DVDRip.Italian.[MalaBudala].CD2.avi [700.86 Mb]

Subtítols en anglès, francès i espanyol

Font: DivxClásico

 

 

 

 

 

El retorn (Hal Ashby, 1978)

Un soldat nord-americà torna de la Guerra del Vietnam paralitzat de cintura en avall, amargat de la seva experiència bèl·lica. A l’hospital l’ajuda la dona d’un soldat que encara està al front de guerra i a poc a poc s’estableixen moltes complicitats. La pel·lícula ofereix un dels millors retrats de la dificultat d’integració dels soldats quan tornen a casa; de la manca d’acolliment de la societat; de la crítica cap a l’estament militar que defensa uns interessos de classe. Un jove integrat en el sistema que va a la guerra com a triomfador però en torna com un desgraciat; una jove, esposa típica, també integrada en el sistema però que, desenganyada, troba un nou sentit en qüestionar-se el seu estil de vida. És una cinta emblemàtica dels anys setanta, rodada per Hal Ashby, segurament el més llibertari dels cineastes nordamericans de l’època

 

ENLLAÇOS

https://rapidshare.com/files/2251364622/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.avi.001

https://rapidshare.com/files/294179017/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.avi.002

https://rapidshare.com/files/2043475115/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.avi.003

https://rapidshare.com/files/1334396551/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.avi.004

CD-2
https://rapidshare.com/files/1652235473/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.avi.001

https://rapidshare.com/files/1982565868/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.avi.002

https://rapidshare.com/files/315228669/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.avi.003

https://rapidshare.com/files/2339897392/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.avi.004

Subtitols:

CD-1
https://rapidshare.com/files/2998088793/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.srt

CD-2
https://rapidshare.com/files/2077748275/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.srt

Canciones para despues de una Guerra (Basilio Martín Patino, 1971)

http://spanishinmotion.files.wordpress.com/2009/02/2canciones-para-depues-de-una-guerra.jpg

Emotiva recreació sentimental de la vida quotidiana sota el règim franquista. Un collage d’imatges del nodo, de cartells o de pel·lícules, amb un muntatge sense massa pretensions de reconstrucció de cap memòria història que no sigui la memòria popular per a transmetre el record de les penúries i les misèries de l’epoca. Les imatges d’interpretacions de cançons són virades a un to blavós o vermellós segons les afinitats ideològiques mentre petits comentaris en off com trets dels moment ens donen un toc humà. Així, amb aquest recursos tant fàcils resulta més eficaç que molts pamflets coetanis. És un documenal emblemàtic de l’epoca de la transició democràtica espanyola, prohibit durant anys, una bella obra que evoca un temps mític del passat a través de les cançons i les músiques.

https://i2.wp.com/www.basiliomartinpatino.com/fotogr/02canciones.jpg

 

ENLLAÇOS DE DESCÀRREGA

https://www.rapidshare.com/files/283329127/pexrh_150_CanGue.avi.013
https://www.rapidshare.com/files/1554743293/pexrh_150_CanGue.avi.012
https://www.rapidshare.com/files/4059217238/pexrh_150_CanGue.avi.011
https://www.rapidshare.com/files/2547462100/pexrh_150_CanGue.avi.010
https://www.rapidshare.com/files/102209332/pexrh_150_CanGue.avi.009
https://www.rapidshare.com/files/24525391/pexrh_150_CanGue.avi.008
https://www.rapidshare.com/files/1967911369/pexrh_150_CanGue.avi.007
https://www.rapidshare.com/files/1420179908/pexrh_150_CanGue.avi.006
https://www.rapidshare.com/files/1345324560/pexrh_150_CanGue.avi.005
https://www.rapidshare.com/files/1707145255/pexrh_150_CanGue.avi.004
https://www.rapidshare.com/files/2033654822/pexrh_150_CanGue.avi.003
https://www.rapidshare.com/files/1580947815/pexrh_150_CanGue.avi.002
https://www.rapidshare.com/files/4040014950/pexrh_150_CanGue.avi.001

La perla de la corona (Kasimierz Kutz, 1972)

Aquesta és una gran pel·lícula llibertària sobre la lluita social, la consciència de classe i la importància de mantenir la solidaritat entre els treballadors. Silèsia, anys vint del segle passat. Una mina polonesa en mans de capitalistes alemanys ha de ser tancada i inundada i els treballadors acomiadats. Aquests, en assabentar-se del que pensen fer els empresaris, inicien una vaga. L’argument és senzill perquè explica una història contada mil vegades al cinema. Quantes pel·lícules ambientades en la mineria no tenen un plantejament similar! Segurament les desastroses condicions d’higiene i seguretat laborals, el desarrelament dels miners que han de traslladar-se a viure en llocs fréstecs, la manca de perspectives de millora, fan que l’opresió laboral dels miners hagi donat lloc a molts conflictes que després han estat recollits per la literatura i el cinema.

Aquesta poc coneguda producció polonesa és absolutament perfecta. Està centrada en la figura dels miners  i en la seva capacitat de rebel·lia -els empresaris gairebé no apareixen en tot el metratge- i de les famílies -els nens, les dones i els vells- que hi donen suport; i en la policia, mostrada de manera inequívoca com una eina de repressió a favor dels rics. Aquests són els tres agents socials principals amb els quals es construeix la trama argumental.  La pel·lícula és genial per la força del plantejament de la història, perquè planteja la lluita dels obrers amb molta molta coherència, valentia i dignitat. Els vaguistes segueixen un hipotètic protocol de bones maneres sindicals (elecció d’una comissió negociadora, organització de la logística, etc.); per la importància que dóna a la cultura com una eina de lluita social -molt xula l’escena dels obrers improvisats en músics i els seus instruments, tancats en una galeria fins que no elaborin un himne obrer-; la lluita de les famílies contra la policia, etc. També són precioses les escenes d’esbarjo obrer amb totes les famílies prenent el sol amb poca roba, els comentaris de safreig dels jaios que estan al banc i, sobretot, els dos nens -una mica maltractats pels pares, per cert- que són els fills de l’obrer protagonista. Però la pel·lícula és visualment molt rica, plena d’imatges de simbolisme molt ben intregades en la narració, de desig, de tendresa, d’erotisme i sensualitat, dels cotums i tradicions, dels dialectes, etc.

La lluita dels miners, per cert, es porta amb dramatisme fins a les últimes conseqüències però és, no obstant, una lluita feliç i optimista. Es fa difícil no establir un paral·lelisme entre aquesta brillant recreació d’un episodi històric basat en fets reals amb l’entusiasme col·lectiu que es viu al món occidental a l’època que la pel·lícula es roda, immediatament posterior al maig del 68, quan sembla que les estructures carques del passat seran derrocades per la força del jovent i dels obrers. Kazimierz Kutz és un director compromès políticament, simpatitzant de la lluita obrera i en aquesta “perla de la corona” fa una proclama revolucionària a favor de la lluita i el compromís, és una proclama més viva que mai. Excepcional!!! Una veritable obra mestra!!!

pe5

PE2

pa7

pa3

pe6

pe7

Imagen

ENLLAÇOS (eMule)

La perla de la corona (VO)

Subtítols en castellà

Font: Cine-clásico

Crist es va aturar a l’Eboli (Francesco Rosi, 1979)

Imagen

Francesco Rosi és un important director de cinema italià poc conegut, a diferència d’altres noms il·lustres de la seva època (Pasolini, Fellini, Antonioni, etc.). Llàstima, perquè és un dels nostres. En la seva filmografia destaquen força títols remarcables, però aquest és un dels que deixen una empremta més duradora.

El pintor i escritor Carlo Levi recull les seves vivències dels anys que va estar deportat pel règim de Mussolini a una comarca italiana del Sud -Basilicata, entre els anys 1935 i 1936- a causa de les seves activitats antifeixistes. L’estada en un petit poble del qual no pot sortir més enllà dels límits geogràfics del cementiri és plena de detalls i observacions sobre l’endarreriment i la misèria d’unes terres a les quals ningú no s’hi acosta sinó és per conquerir-les i, després, extorsionar-les. La gent viu en la ignorància, volcada en les seves creences supersticioses i un rebuig cap a l’Estat i els seus representants. Levi, poc a poc, penetra en l’anima de les persones. La pel·lícula, en aquest punt,  no té pràcticament incidències argumentals, més enllà de les petites descripcions dels personatges que hi surten. De fons, però es veuen la manca de penetració social del feixisme, tan llunyà en la seva retòrica pomposa; es descobreix el mangoneig dels interessos econòmics de la burgesia del nord del país, que tan facilment té les seves conseqüències en la gent humil del sud, com quan s’aprova una taxa que grava la propietat del bestiar que té efectes catastròfics en unes comarques on tota la població viu de la ramaderia. La situació és tan paupèrrima que els joves somien amb anar a les guerres colonials per poder fugir de la pobresa mentre els més grans parlen de Nova York com el paradís. Sentim per la ràdio els discursos del Duce però a prop, la tendresa dels pagesos curtits per tants anys de repressió, patiments i robatoris. Tots els detalls en aquest film són excel·lents: el guió, la fotografia, les intepretacions, etc. i el final, bellíssim, emotiu i inoblidable.

ENLLAÇOS

VOSE, eMule

primera part

segona part

subtítols

Font: cine-clásico

Els films de Kenneth Anger (1947 a 1981)

Kenneth Anger, enfant terrible de l’underground nordamericà sobreviu en l’actualitat convertit en una icona de la contracultura. Autor del cèlebre llibre “Hollywood Babilònia” amb la recopilació sensacionalista d’escàndols sexuals i polítics de les estrelles del cinema, és també l’artífex de molts curtmetratges d’estètica avantguardista força vistosos amb la juxtaposició d’imatges, els colors saturats o abstractes, la música i, en general, uns arguments basats en històries amb certa vocació de cultura popular. Les temàtiques, se situen en la perifèria: satanisme, ocultisme, homosexualitat, drogues, violència, etc. El resultat, desigual, com no podia ser d’altra manera en una obra que transita des dels primers títols a finals de la dècada dels 40 fins als més recents ja dels anys 80. Alguns curts conserven encara la seva vocació rupturista i un cert impacte visual -després recreat per altres cineastes-; en altres casos han perdut la seva força.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

ENLLAÇOS

La majoria dels curts no tenen diàlegs i els que sí que en tenen estan en anglès sense subtítols.

Vol. I

Conté: Fireworks (1947), Puce Moment (1949), Rabbit’s Moon (1950), Eaux d’artifice (1953), Inauguration of the Pleasure Dome (1954)

https://rapidshare.com/files/1139309334/1lovregnahtennek.part1.rar
https://rapidshare.com/files/479206470/1lovregnahtennek.part2.rar
https://rapidshare.com/files/3867755727/1lovregnahtennek.part3.rar
https://rapidshare.com/files/892143406/1lovregnahtennek.part4.rar
https://rapidshare.com/files/1990172838/1lovregnahtennek.part5.rar
https://rapidshare.com/files/3695160474/1lovregnahtennek.part6.rar
https://rapidshare.com/files/1238016143/1lovregnahtennek.part7.rar

Vol. II

Conté: Scorpio Rising (1964), Kustom Kar Kommandos (1965), Invocation of My Demon Brother (1969), Rabbit’s Moon (en su versión de 1979) Lucifer Rising (1981)

https://rapidshare.com/files/1922966055/2lovregnahtennek.part1.rar
https://rapidshare.com/files/2538910148/2lovregnahtennek.part2.rar
https://rapidshare.com/files/3716212948/2lovregnahtennek.part3.rar
https://rapidshare.com/files/3832032110/2lovregnahtennek.part4.rar
https://rapidshare.com/files/3464204470/2lovregnahtennek.part5.rar
https://rapidshare.com/files/3675954254/2lovregnahtennek.part6.rar