You can’t take it whith you (Frank Capra, 1938)

“Vive como quieras” és la traducció lliure del títol original anglès que vindria a dir alguna cosa com: això no t’ho podràs emportar, en referència a la casa on transcorre l’acció d’aquesta divertida comèdia de Frank Capra. Un família acull persones de comportament una mica excèntric (una ballarina, un fabricant de “petards”, un exiliat de la revolució comunista, etc.) per constituir una nova unitat social basada en la lliure agrupació dels individus. Porten una vida alegre, on cada membre desenvolupa les seves aficions com més li plau amb l’únic límit de respectar els altres. Però un gran  magnat immobiliari vol prendre’ls la casa on viuen. El dilema és perquè mantenir un Estat a través dels impostos quan a l’hora de la veritat l’Estat no surt en defensa del ciutadà.
Estranya comèdia social, amb posicionament a favor de l’individualisme que ha de sobreviure a la rapacitat dels lobbies polítics i de les grans corporacions econòmiques. És una pel·lícula divertida, esbojarrada, alegre, senzilla i, en alguns casos, també s’ha dit que propera a l’anarquisme nordamericà de foment de l’individualisme radical. També relativitza el valor dels diners i el fet que les persones haurien de disfrutar més de la vida, fer les coses que realment els fan feliços. Per passar una estona divertida i alguna cosa més.
ENLLAÇOS

La independència txecoslovaca (1936-1937)

Petita notícia procedent del noticiari republicà “Espanya al dia”, produït per Popular Films i Laya Films durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939). En poc més d’un minut presenta l’experiència del poble xecoslovac per sobreviure com a nació com un paral·lel per a l’acció dels catalans en la seva defensa de les llibertats.

És un dels múltiples films d’aquesta guerra que la Filmoteca Espanyola ha afegit al seu canal de Youtube procedents dels seus fons documentals. Una inciativa que cal aplaudir perquè permetrà visionar moltes produccions cinematogràfiques gairebé desconegudes més de setanta anys després del conflicte.

Les croix de bois (Raymond Bernard, 1932)

“Les creus de fusta” és un dels millors -i més desconeguts- films antimilitaristes del període d’entreguerres. Un grup de joves alegres s’allisten voluntaris per combatre en les files de l’exèrcit francès durant la I Guerra Mundial. Poc a poc va descobrint que l’escenari tan idealitzat per a l’exhibició del patriotisme i la masculinitat no s’assembla en res a la realitat. Els horrors de la violència i la mort, les degràcies que, un a un, apunten als components del grup, culminen en un procés de conscianciació antimilitarista i antibel·licista. Poques vegades aquesta evolució psicològica s’ha retratat de manera tant exemplar.

La pel·lícula és excel·lent, amb una gran direcció, interpretació i fotografia, però cal destacar, per la seva grandiositat, el desplegament dels efectes especials en la recreació de les batalles. La recreació dels episodis bèl·lics ha estat la més brillant assolida pel cinema fins aleshores i no s’ha superat fins a la generalització dels efectes amb ordinador.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS (VOSE)

http://rapidshare.com/files/230718897/TWC1932.part01.rar
http://rapidshare.com/files/230731392/TWC1932.part02.rar
http://rapidshare.com/files/230744729/TWC1932.part03.rar
http://rapidshare.com/files/230758541/TWC1932.part04.rar
http://rapidshare.com/files/230769623/TWC1932.part05.rar
http://rapidshare.com/files/230779391/TWC1932.part06.rar
http://rapidshare.com/files/230788483/TWC1932.part07.rar
http://rapidshare.com/files/230796838/TWC1932.part08.rar
http://rapidshare.com/files/230805607/TWC1932.part09.rar
http://rapidshare.com/files/230817174/TWC1932.part10.rar
http://rapidshare.com/files/230825815/TWC1932.part11.rar
http://rapidshare.com/files/230832573/TWC1932.part12.rar
http://rapidshare.com/files/230838451/TWC1932.part13.rar
http://rapidshare.com/files/230844757/TWC1932.part14.rar
http://rapidshare.com/files/230851314/TWC1932.part15.rar

He nascut, però… (Yasuhiro Ozu, 1932)

Yasuhiro Ozu és considerat un dels grans directors de la cinematografia japonesa, a l’alçada de figures com Kurosawa o Mizoguchi. La seva filmografia tracta assumptes com el de l’estructuració familiar o la pervivència de les tradicions i l’assimilació dels costums occidentals. Fidel a uns actors amb els quals treballa durant dècades i a unes històries que repeteix, amb variants i matisos, una vegada i una altra, fins assolir una depuració d’estil que en podríem dir “clàssic”. Un dels seus films més alegres i vitalistes, de la primera etapa és “He nascut, però…”, de l’any 1932.

El títol remet a una estructura semàntica que es va posar de moda al Japó d’aquella època i resultava una manera irònica de dir que tot plegat està molt bé però que en realitat no ho està tant. Altres pel·lícules tenen títols molt similars. En aquesta ocasió ens trobem amb un parell de nens entremaliats que van a l’escola i s’han d’enfrontar amb una pandilla que els volen controlar, però ells no es deixen i comença una confrontació. Els petits s’emmirallen en el pare, un model de rectitud impecable però un dia fan un descobriment molt especial que capgirarà la seva manera d’entrendre la manera com funciona el món.

Aquesta pel·lícula és una comèdia amb moments divertits. Tracta sobre l’acceptació dels rols de classe social, la submissió i l’obediència, a la família i al món laboral, i del procediment subtil (però eficaç) de transmetre aquests valors a la infància. En primera instància sorprén que l’argument tingui aquesta càrrega de profunditat. Rere una comèdia amable s’hi amaga un reflexió ben interessant. Sorprén la modernitat de la història i la forma tan increïble i elegant d’explicar-la. Val a dir que estem davant d’un film mut, però mut del tot: sense música de fons ni efectes de so, ni res de res, però al cap d’uns segons ens n’oblidem per la fascinació de l’espectacle visual: la interpretació, per exemple, és molt actual, podria tractar-se d’una pel·lícula d’avui mateix perquè els actors no gesticulen exageradament ni duen massa maquillatge, dues notes carcaterístiques del cinema mut occidental (que tant ens distancia). Tot és pur minimalisme. Una història que flueix plàcidament. Una obra mestra del cinema japonès antic que vuitanta anys després podrà disfrutar tota aquella persona que abandoni per un instant els prejudicis envers el cinema oriental i la peresa mental.

I Was Born, But...

I Was Born, But...

 

DESCARREGAR (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=1NQUTY2B
http://www.megaupload.com/?d=9CNONOJG
http://www.megaupload.com/?d=1UEC2W0A
http://www.megaupload.com/?d=7DLQSBBE
http://www.megaupload.com/?d=XZRAE0Z0

Sadie McKee (Clarence Brown, 1934)

Imagen

Aquesta no és exactament una pel·lícula llibertària, però serveix de mostra d’un cicle de pel·lícules centrades en la situació de les dones, la seva situació de dependència dels homes i el seu ascens social i laboral. Sota l’embolcall d’un melodrama protagonitzat per Joan Crawford -la “working girl”- en el rol d’una dona desitjada per tres homes i del seu pas de les misèries de la classe baixa fins al capdamunt de la riquesa podem veure el manual de comportament de gènere: el matrimoni com el principal element de col·locació laboral per a les dones. L’argument, bastant passat de rosca. No obstant, aquesta pel·lícula té l’al·licient de ser un dels darrers pre-code, de quan les temàtiques com la prostitució o l’acoholisme es tractaven en els arguments.

DESCARREGAR

eLink

subtítols

 

Zero en conducta (Jean Vigo, 1933)

Imagen

Creativa i genial pel·lícula del cineasta francès Jean Vigo d’ascendència familiar anarquista. ” Zéro de conduite” és la història de rebel·lia d’uns joves estudiants contra l’autoritat en un internat escolar,  contra les rígides normes de la disciplina i la mediocritat que ofeguen la creativitat dels nens. Molt allunyada de l’estètica cinematogràfica del seu temps, i més a prop de la irreverència i la insolència que les autoritats van considerar subersiven  -no s’equivocaven de  massa. La censura francesa va prohibir aquest títol i ja no es va exhibir fins dotze anys després, ja de forma pòstuma perquè Vigo va morir prematurament amb només 29 anys. Des de llavors no ha fet més que créixer en la seva fama. Continua sent més subversiva que mai i tot un descobriment per a aquells que no l’hagin vist.

Imagen

Imagen

Imagen

 

DESCARREGAR-LA (VOSE)

http://rapidshare.com/files/13889662…PAL_.part1.rar
http://rapidshare.com/files/13891669…PAL_.part2.rar
http://rapidshare.com/files/13885595…PAL_.part3.rar
http://rapidshare.com/files/13887546…PAL_.part4.rar
http://rapidshare.com/files/13887792…PAL_.part5.rar

Tell Your Children (Louis J. Gasnier, 1938)

Una colla de joves s’inicien en el consum dels porros i poc a poc van embogint. Aquest és el títol més célebre d’un cicle de pel·lícules més o menys moralistes que es feien durant els anys trenta i quaranta del segle XX amb la voluntat de denunciar certs comportament del jovents (alcoholisme, drogadicció, relacions sexuals, pedofília, etc.). Rodades amb pocs mitjans econòmics i encara menys talents, resulten pel·lícules una mica delirants en la seva narració amb arguments que se solen repetir de forma mecànica: nois seduïts per la vida fàcil i viciosa que acabem malament purgant els pecats. Els guions eren lamentables i les interpretacions també. Aquestes pel·lícules no s’estrenaven en les sales comercials sinó en cinemes itinerants i la censura els permetia mostrar un catàleg de conductes considerades desviades per la seva moralina. El que passa és que els empresaris eren persones amb pocs escrúpols i en realitat el que feien era incloure uns arguments moralistes com un pretext per recrear-se en certes temàtiques prohibides. Amb el temps, aquest pel·lícula “Tell your children”, que podria traduir-se com un “avisa als teus fills”, es va convertir en un film de culte, una de les pel·lícules més boges de les que conformaren el cicle i, en el fons, tota una proclama a favor de les drogues. Trobareu molta literatura sobre aquest film.

TRAILER

 

ENLLAÇOS (vose)

http://www.megaupload.com/?d=QLOCGXBW

http://www.megaupload.com/?d=Z9G8KU1L

http://www.megaupload.com/?d=9E5N0QRX

http://www.megaupload.com/?d=4RDZRRWG

The Spanish Earth (Joris Ivens, 1937)

Documental nord-americà de propaganda per crear un estat d’opinió a favor de la República. Elaborat pel documentalista comunista Joris Ivens,i amb finançament i participació d’intel·lectuals com John Dos Passos o Ernest Hemingway. Presenta per un costat les operacions militars dels milicians en la defensa de Madrid i per un altre, la vida dels pagesos en un petit poble castellà. Com a curiositat, l’ús de la música de fons no es correspon amb la ubicació de les escenes; per exemple, quan apareixen sons de sardana per il·lustrar el poble castellà.

És un dels documentals més célebres que van rodar-se durant aquells anys i dels que va tenir més repercusió a nivell internacional.

T: The Spanish Earth
P: EUA
D: Joris Ivens
Dur: 54 min.

Per veure la pel·lícula en línia (VOSE)

Per descarregar-la (VOSE):
http://www.megaupload.com/es/?d=3SJJJ87D

Més informació:
Blog de historia de España

Nuestro culpable (Fernando Mignoni, 1937)

Producció de la CNT realitzada durant els anys de la Revolució i la Guerra Civil. Una comèdia insolent de moral totalment subversiva: un lladre roba a un banquer i reparteix el botí entre els pobres. El film és una denúncia de la hipocresia i les convencions burgeses, de la corrupció, de la justícia i del sistema penitenciari i de la legitimitat de la propietat privada.

Una sàtira que qüestiona totes les bases del sistema.

Aquesta és una pel·lícula veritablement excepcional, i ho és per tres raons: la primera, per la dificultat d’accedir al seu visionat ja que no s’ha comercialitzat en DVD ni s’ha passat per televisió o es programa en cine-clubs; la segona, perquè es tracta d’un dels escassos llargmetratges de ficció rodats durant la guerra i que, a més, té un to de comèdia que contrasta amb la dura realitat dels bombardejos i els sabotatges del quintacolumnisme feixista i, en tercer lloc, però no menys important, per la seva excepcional qualitat artística ja que no es tracta d’un film ranci i pesat sinó de pura alegria, dinamisme i sorpresa per a l’espectador.

T: Nuestro culpable
A: 1937
P: Espanya
D: Fernando Mignoni
D: 1,24 h

Per veure en línia la pel·lícula

Aurora de esperanza (Antonio Sau, 1936)

La primera pel·lícula de ficció realitzada pel Sindicat de la Indústria de l’Espectacle de la CNT durant la Guerra Civil. La presa de consciència d’un treballador barceloní a l’atur desesperat amb la ruïna econòmica que veu com la seva família es va degradant per la situació. Poc a poc pren s’organitza amb altres companys i decideixen passar a l’acció.

La pel·lícula es força interessant per copsar l’ambient social de l’època i és de les poques que reflecteixen la ideologia anarquista en l’àmbit polítc, encara que algunes escenes han envellit força, com per exemple, la que té lloc a la botiga de roba.

T/ Aurora de esperanza
P/ Catalunya
A/ 1936
D/ Antonio Sau
Dur/ 54 min.

Veure el film en línia: