Catorze de juliol (René Clair, 1933)

Recreació feliç d’un barri popular durant la vigília i el dia de la festa nacional francesa: el catorze de juliol. La parella de joves protagonistes: ell, un taxista; ella, una florista. Ells dos i el seu amor sensual, juganer i divertit. Els veïns són les porteres xafarderes, els carteristes simpàtics, el taxista del gosset, el milionari borratxo, el comptable irritable, la família puritana i, sobretot, un munt de nens que juguen i corren pels carrers; les botigues i els mostradors; la pluja i els paraigües; la música. Poca història hi ha: l’aparició d’una antiga núvia i les seves males companyies crea un conflicte entre els enamorats. En realitat, el gran protagonista és la felicitat, la vida al carrer, la moral llibertària…  Els balls, les carícies, els petons, les abraçades, el desig dels cossos. René Clair en el millor moment de la seva carrera signa aquest film coral ple de creativitat visual i sonora (com en l’abraçada de la parella protagonista al ritme de trons i llampecs) i de simpatia pels personatges més humils (com els gags sobre l’ofici dels carteristes). Un film alegre i vitalista per descobrir i disfrutar.

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

enllaços a hawkmenblues

Anuncis

Merrily we go to hell (Dorothy Azner, 1932)

Film pre code. El cinema nordamericà de finals dels anys vint i començaments dels trenta va assolir un alt grau del llibertat en el tractament de temes tabú, com les drogues, l’alcoholisme, la violència, etc. Després, a partir del 1934 es instaurar el codi de censura Hays, conegut com Code, i els arguments foren molt moralistes i moltes temàtiques ja no es tractaren més. El canvi va ser molt descarat en el tema dels rols de gènere. Abans del codi, les pel·lícules reflectien també certa obertura del rol social de les dones: apareixien dones en llocs de responsabilitat, dones emancipades, dones divorciades, etc. “Merrily we go to hell”, que podríem traduir lliurement com “junts marxem cap a l’infern”, té el privilegi d’haver estat dirigida per una de les primeres directores de Hollywood: Dorothy Azner i també d’introduir plantejaments feministes a les històries. En aquest cas, l’argument mostra un jove i alegre escriptor que sedueix la filla d’un família adinerada. Es casen poc després i viuen en un ambient de luxe i sofisticació. Ella li ofereix comprensió, amor, seguretat, equilibri i sacrifici, però ell li paga amb infidelitats, humiliacions i agressivitat. La pel·lícula planteja l’horror del matrimoni, però des del punt de vista de la dona. Aquí ve la seva singularitat. Quan ella no aconsegueix recompondre la relació, agafa els mateixos privilegis de què gaudeix l’home: el dret a les aventures sexuals, el dret a la beguda… els plaers en general i cap lligam ni compromís. Junts cap a l’infern! Però el que podia ser un plantejament audaç a l’època, de plena igualtat entre sexes, acaba tenint un cert final de consolació, perquè ella és qui finalment cedeix i qui sempre acaba perdonant les aventures del marit. La pèrdua del fill que esperava acaba sent el factor que fa centrar el marit. Tot i el final una mica happy end, de resignació última per part de les dones, la pel·lícula està mot ben interpretada, dirigida i protagonitzada i compta amb el look un mica fascinant del cinema comercial de Hollywood de la seva època daurada. Una pel·lícula a descobrir que avui dia es pot veure com un precedent del cinema feminista.

20110628-115242.jpg

How can anyone be so rotten with this much brine?

"*sniff* Owner of... a lonely heart... much better than an owner of a... uh... lonely heart."

Crystallized awkward.

20110628-115503.jpg

ENLLAÇOS

Merrily we go to hell a Hawkmenblues

Razzia a St. Pauli (Werner Hochbaum, 1932)

El cinema alemany durant la República de Weimar va viure una època d’una sorprenent sinceritat. Entre el daltabaix de la I Guerra Mundial i l’arribada dels nazis les convulsions polítiques i socials van donar lloc a unes pel·lícules on els conflictes presents a la societat s’exposaven de la manera més crua possible. En particular, suposa la presència a la gran pantalla de les classes més marginals (prostitutes, lladres, activistes polítics, homosexuals, indigents, etc.). Es com si la no-burgesia monopolitzés la representació icònica a les arts. A banda de molts altres títols, en general poc coneguts, aquest que ens ocupa avui sobre una redada al barri de Sant Pauli, ofereix un fugaç triangle de (des)amor format per una puta que viu en un bordell d’un barri portuari a la ciutat d’Hamburg, el seu company sentimental, un trist músic de cabaret, i el fugaç amant d’ella, un fornit mariner a qui busca la policia per robatori. L’ambient que recull la pel·lícula és realista i decadent; molt sòrdid en les localitzacions (el prostíbul, el cabaret, la comissaria de policia, els carrers); escenaris molt claustrofòbics i opressius. Els personatges són derrotats, pessimistes; recorden les obres més fosques dels artistes “decadents”. La trama argumental i els diàlegs són mínims, només unes hores en la vida d’unes persones miserables (i unes classes socials) condemnades a la degradació moral en un ambient molt bizarro de desig sexual, alcoholisme, tabac, tatuatges… La clau del film rau en la cançó final amb imatges de màquines superposades amb la d’obrers i un text que parla sobre l’exèrcit gris dels treballadors prostituïts a la feina per culpa dels diners. Amb això extrapola l’anècdota personal i l’eleva a la categoria de drama social i polític:
“Pel matí a la gran ciutat, on hi ha sol en lloc de rosada l’exèrcit desfila, aquest exèrcit gris dels treballadors. El diner els crida a les màquines. El nostre pa de cada dia. Senyor del món que vas inventar els diners. La gran ciutat al matí, on hi ha pols en lloc de rosada. Comença el ball. El ball de les màquines i les rodes. Tots ballen, pas a pas. La mort habita en aquell que es cansa. Encara que el sol brilli, el nostre camí cap al pa és fosc.  Marxem units, el  nostre camí va del patiment cap a la mort. Som l’exèrcit dels treballadors. Desfilem a través de la ciutat grisa. Els nostres passos són pesats. Molts no estem sencers. Pel matí a través de la gran ciutat.”

Un any després, els nazis arriben al poder i de seguida prohibeixen aquesta pel·lícula. L’expressió dels conflictes socials serà des d’ara censurada i canalitzada per les noves autoritats feixistes.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

Razzia in St.Pauli (1932) Werner Hochbaum deu.avi [905.86 Mb]

subtítols en castellà

Font: cine-clásico

Fúria negra (Michael Curtiz, 1935)

Una història interessant: un sindicat de la mineria pressiona per millorar les condicions laborals. Els empresaris contracten falsos sindicalistes amb la missió de sembrar la divisió entre els treballadors. Alguns, són partidaris de la lluita i els altres de la resignació. Les diferències entre uns i altres amenacen la unió i la força. La ruptura sembla servida. Molt interessant pel·lícula basada en dues novel·les realistes que retraten les argúcies fosques dels empresaris per aixafar els moviments sindicalistes progressistes.  El protagonista, un ingenu immigrant europeu, és dibuixat de manera una mica tonta com un titella manipulat per tothom i embolicat en un trama sentimental Made in Hollywood. Els falsos sindicalistes a sou dels empresaris també són representats de manera simple i superficial. La pel·lícula no té prou profunditat, tot i el realisme que desprenen els escenaris de l’acció i la rudesa dels treballadors, alguns d’ells interpretats per actors de color, un fet poc habitual en el cinema de l’època.  Tot i així, la trama social atrapa en tot moment, en particular en la violenta i subversiva escena final que no desvetllarem aquí. És, per tant, un film valent que cal revisar.

 

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

 

ENLLAÇOS

Black Fury – versió original – via eMule

subtítols en espanyol

Font: noirestyle (requereix registre)

 

El raïm de la ira (John Ford, 1940)

Ah, quina gran pel·lícula. No passen els anys per ella. Clàssic etern que es pot veure una vegada i una altra. Les penalitats d’una família pagesa que, amb motiu del crack del 29, és desnonada i ha d’abandonar les terres i convertir-se en temporera, viatjant d’una banda a una altra del país fins arribar a l’estat de Califòrnia, treballant en camps de refugiat; víctima de l’explotació laboral, les màfies, les desil·lusions, les dificultats, la crisi econòmica, la desesperació… Basada en una obra de John Steinbeck és més propera al documental i està narrada amb un estil que accentua els aspectes del realisme social. Tot és excel·lent en aquesta pel·lícula: el guió, les interpretacions, la (bellíssima) fotografia de Gregg Toland i la direcció de John Ford.

Una obra excepcional que és més vigent que mai perquè en temps de crisi econòmica com l’actual es poden recordar alguns dels diàlegs del protagonista:

“… Allà on hi hagi un policia pegant a un noi, allà on un nadó plori perquè té gana, allà on hi hagi una lluita contra la sang i l’odi en el món, mireu-me allà mare perquè allà estaré.
Allà on hi hagi algú lluitant per assentar-se en algun lloc, o per un treball decent o una mà amiga, allà on hi hagi algú que lluiti per la llibertat, mira als seus ulls mama perquè allí estaré jo … “.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.mediafire.com/?4to5f59q99w5ddm
http://www.mediafire.com/?f4sk7sg1wfamoz6
http://www.mediafire.com/?4dysrcw7a7txd38
http://www.mediafire.com/?2o8op438gee52w9
http://www.mediafire.com/?yz8zn49xa9pxolt
http://www.mediafire.com/?wp53i2890c96lhe
http://www.mediafire.com/?xepnf5in8i46xdn
http://www.mediafire.com/?jsyp59gqwx99rvz
http://www.mediafire.com/?fm4z9471w723re7
http://www.mediafire.com/?fhx02ip9a6nb657
http://www.mediafire.com/?0dfduagwobw8m9a
http://www.mediafire.com/?xci6fd95m5hy3lc
http://www.mediafire.com/?4akf89salzkb6dh
http://www.mediafire.com/?ebc1cxl02a22ccb

Subtítols
http://www.mediafire.com/?56aa6jtd19b44qx

El milió (René Clair, 1931)

Imagen

Alegre, feliç, vitalista i, sobretot, llibertària. Aquesta comèdia francesa dels anys trenta sobre la cerca d’un bitllet de loteria premiat amb la grossa que guanya un pobre home endeutat però deixa el bitllet abandonat a la butxaca d’un abric empenyorat que compra un cantant d’òpera a punt de marxar de gira a l’estranger.

René Clair filma aquesta obra mestra a començaments del cinema sonor, amb escenes que encara són rodades sense diàlegs però sonoritzades després amb una música afegida mentre unes altres escenes que sí que estan parlades. És una amalgama genuïna del cinema de transició del mut al sonor. Tot plegat, sota el principi de l’experimentació formal del so, amb una construcció brillant, dinàmica i àgil. Plena de ritme i contagiada de la bogeria d’una trama argumental que s’embolica constantment, encara que sempre fàcilment comprensible. Els personatges -es una comèdia coral- tenen un color increïble: els lladres com a activistes de la justícia social, i els policies, amables i gentils i una mica tontets, i els creditors i els treballadors de l’òpera i el taxista… La subversió de l’ordre social s’exemplifica magníficament en aquesta al·legoria en contra dels diners però en referència als quals es diu que millor ser un milionari que un pobre.

Aquesta comèdia es conserva igual de fesca avui que quan es va rodar fa vuitanta anys. No us la perdeu.

 

ENLLAÇOS

1) eMule

Million (René Clair, 1931) eMule

Subtítols en castellà

En cas de problema a descarregar els enllaços, cliqueu aquí

2) Descàrrega directa

http://rapidshare.com/files/154378446/Le.Million.1931.part01.rar

http://rapidshare.com/files/154413164/Le.Million.1931.part02.rar

http://rapidshare.com/files/154438624/Le.Million.1931.part03.rar

http://rapidshare.com/files/154459182/Le.Million.1931.part04.rar

http://rapidshare.com/files/154619374/Le.Million.1931.part05.rar

http://rapidshare.com/files/154660939/Le.Million.1931.part06.rar

http://rapidshare.com/files/154717515/Le.Million.1931.part07.rar

http://rapidshare.com/files/154743042/Le.Million.1931.part08.rar

http://rapidshare.com/files/154758150/Le.Million.1931.part09.rar

Subtítols en castellà

http://rapidshare.com/files/154661106/Le_million__Ren__Clair__1931-Criterion_.srt

 

Freaks (Tod Browning, 1932)

www.PuntoPeliculas.net Descargar peliculas

Freaks o la parada dels monstres, com es va titular el film de Tod Browning a l’Estat espanyol, és una paràbola sobre la diferència, sobre la marginació. Una història d’amor impossible en un circ ple de personatges que tenen alguna malformació física i s’exhibeixen davant els espectadors com un espectacle morbós de barraca de fira. És una pel·lícula que va ser prohibida per la censura i retirada de la circulació a causa de les estranyes imatges dels artistes del circ, interpretats per persones que patien realment les malformacions: germanes siameses, dona barbuda, un home sense braços ni cames, etc. Tots ells conformen una família derivada de la marginació social  i que estableixen forts vincles de solidaritat de manera que si ataquen a algun dels seus membres els altres corren a defensar-lo. És una obra de gran força visual i narrativa, amb una poderosa i dolorosa història d’amor fou, absolutament al marge del cinema comercial de l’època. Un títol mític que vuitanta anys després segueix tenint la mateixa força visual que al moment de l’estrena.

www.PuntoPeliculas.net Descargar peliculas

www.PuntoPeliculas.net Descargar peliculas

www.PuntoPeliculas.net Descargar peliculas

www.PuntoPeliculas.net Descargar peliculas

ENLLAÇOS

freaks (VOSE)

Si l’enllaç no funciona premeu aquí