Westfront 1918 (Georg Wilhelm Pabst, 1930)

Un clàssic del cinema antibèl·lic. Ambientat a finals de la I Guerra Mundial, un petit grup de soldats d’infanteria de l’exèrcit alemany suporten l’atac de les tropes franceses. El dia a dia de campanya, les trinxeres, el retrobament amb les famílies, la crisi econòmica… les misèries de la guerra retratades amb gran realisme. Soldats atacant i defensant posicions en terra de ningú, soldats morts pel foc errat dels propis canons. Morts i més morts. En una escena a l’hospital de campanya, ingressen un soldat víctima de la psicosi de guerra i no para de cridar; mort física, mutilacions, malalties mentals… A la rereguarda les coses no van millor: una mare fa cua al carrer durant hores per comprar menjar en una botiga quan veu passar el seu seu fill que arriba del front, però no el pot anar a abraçar perquè sinó perdria el lloc a la cua. Al final, la llarga espera tampoc no servirà de res perquè quan li toqui el torn els queviures s’hauran acabat. Crisi social i desestructuració familiar: un dels soldats protagonistes torna a casa amb uns dies de permís i es troba la seva dona al llit amb un altre home. Se sent enganyat i es desespera. Ella es justifica explicant que no podia suportar més la solitud. L’amant, un pobre desgraciat, gaudia de l’última nit abans d’anar al front. El nostre protagonista només pensa en tornar a la batalla on retrobar els camarades (els soldats com a germans). Allí, la trinxera ofereix instants de descans, però la felicitat és tan intensa com fugaç i la mort pot arribar en qualsevol moment.

Obra inoblidable de Georg Wihelm Pabst, realitzada amb grans dosis de realisme visual i sonor. Una visió pessimista de la guerra i de la societat, un reflex terrible de la crisi social i econòmica en que va vivia Alemanya durant els anys de la República de Weimar. Amb l’arribada dels nazis, aquesta pel·lícula, com tantes d’altres, seria prohibida pel seu missatge pessimista titllat despectivament de derrotista.

Photobucket

Photobucket

Imagen

ENLLAÇOS

VOSE a Hawkmenblues

La passió de Joana d’Arc (Carl Theodor Dreyer, 1928)

Passion of Joan of Arc movie poster.jpg

Un altre clàssic entre els clàssics, de quan el cinema mut arriba a la seva plenitud narrativa i visual, de quan pot expressar la complexitat de les històries i els matisos dels sentiments amb l’ús d’un llenguatge eminentment visual. Per primera vegada, o quasi, el cinema, s’oblida dels maquillatges. Aquesta vegada, el director danès Carl Theodor Dreyer, un veritable especialista en temàtiques lligades al dolor humà, la transcendència religiosa i l’espiritualitat ens explica la història del judici (polític) fet per la Inquisició francesa durant la Guerra dels Cent Anys contra Joana d’Arc a la qual acusen d’heretge. El judici, una veritable pantomima jurídica, esdevé un clam en contra de la barbàrie humana. Més centrada en les actituds personals en tant en quant representen les postures col·lectives i, a la vegada, en el rigor històric ja que el guió es va construir elaborar consultant directament les actes del judici de veritat. De totes maneres, no és exactament un film històric sinó un film sobre l’espiritualitat, sobre la capacitat per al sacrifici humà, sobre la blasfema i l’apostasia, la defensa dels valors  més enllà dels judicis i les repressions.

ENLLAÇOS

Per veure la pel·lícula online en versió original i subtítols en espanyol: http://es.gloria.tv/?media=166247

Hindle Wakes (Maurice Elvey, 1927)

És una de les millors pel·lícules del cinema britànic de l’època muda. Estava basada, com era habitual a l’època, en una obra teatral, en aquest cas de  William Stanley Houghton, autor d’obres molt controvertides, marcades per la influència d’Ibsen i una simpatia pels personatges femenins i una antipatia pels rols de la masculinitat dominant.
El film planteja un drama sexual interclassista. Una noia de classe obrera s’enrotlla amb el fill de l’amo de la fàbrica on treballa. És un escàndol. Ha de lluitar contra la pressió dels pares i els prejudicis sexistes i la xafarderia dels veïns. L’escena final mereixeria figurar en totes les antologies del cinema feminista.
A més, és visualment moderna -sobretot la primera meitat-, brillant i audaç, amb una planificació extraordinària a base de panoràmiques, tràvellings, vistes subjectives, sobreimpressions, etc. És també molt moderna en el retrat de l’heroïna, a la qual segueix, gairebé en temps real, en les seves diversions juvenils en un parc d’atraccions i en el posterior flirteig sexual. Un film per descobrir, disfrutar i reivindicar.

hind04.JPG

hind02.JPG

 

ENLLAÇOS (eMule)

Hindle wakes (1927) intertítols en anglès (sense subtítols)

 

Un problema crònic: com viuen els treballadors (Slatan Dudow, 1930)

Curtmetratge documental sobre les (miserables) condicions de vida dels treballadors berlinesos. La crisi econòmica que assola Europa després del crack del 1929, culmina en l’Alemanya de la República de Weimar en una veritable catàstrofe: una atur altíssim porta milions de treballadors a l’atur mentre la inflació econòmica retalla el nivell de vida de la població. Molta gent s’endinsa en la pobresa. El documental, recull la misèria als carrers, els nens abandonats o malnutrits, els rostres de la gent desesperada, el malalts… Entra a les cases i més misèria, encara. El panorama és desastrós. El sistema polític entra en descomposició i queda molt poc perquè els nazis es fassin amb el poder. Slatan Dudow, director búlgar autor de la sensacional “Kuhle Wampe” -ja recomanada en aquest blog-, realitza aquesta encàrrec (“Zeitprobleme: wie der Arbeiter wohnt”) per a una productora comunista com a part d’un documental més ampli de temàtica social sobre la situació dels treballadors. Excel·lent fotografia (que recorda el realisme d’August Sander) i una banda sonora de Kurt Veil. Rara oportunitat de veure un film sincer, valent i audaç.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

 

ENLLAÇOS

http://www.mediafire.com/?1bxqkrdesan7f69
http://www.mediafire.com/?2i6tdvcb6epaqbi

 

Herr Tartüff (F. W. Murnau, 1925)

Novament el geni creatiu de Murnau porta el cinema mut als cims de la bellesa i la magnificència cinematogràfica amb aquesta brillant i personal adaptació de l’obra del comediògraf Molière del 1664. La història d’un home vell i ric cuidat per una criada que intenta fer-se amb la seva herència és una faula moral sobre la hipocresia i la impostura de les persones.

ENLLAÇOS (VOSE)

Dia de paga (Charles Chaplin, 1922)

https://lallumllibertaria.files.wordpress.com/2011/12/payday.jpg?w=221

Els problemes del món laboral… a l’estil americà, com un problema individual. El genial còmic de Chaplin i el seu universal personatge de Charlot: entremaliat a la feina, romàntic amb la noia de qui s’enamora però turmentat (i submís) vers la seva dona, una veritable sergent que s’emporta sempre els diners que cobra fent de paleta. Divertides escenes de slapstick que cent anys després segueixen fent riure com el dia quan es van rodar. Romàntic i tendre amb els dèbils, Charlot se’ns mostra també gamberro amb els poderosos i els prepotents. Absolutament genial.

https://lallumllibertaria.files.wordpress.com/2011/12/vlcsnap-545970.jpg?w=300

https://lallumllibertaria.files.wordpress.com/2011/12/vlcsnap-546128.jpg?w=300

https://lallumllibertaria.files.wordpress.com/2011/12/vlcsnap-546406.jpg?w=300

https://lallumllibertaria.files.wordpress.com/2011/12/vlcsnap-546822.jpg?w=300

https://lallumllibertaria.files.wordpress.com/2011/12/vlcsnap-547760.jpg?w=300

 

ENLLAÇOS

http://www.megaupload.com/?d=E8Z97CJ7

http://www.megaupload.com/?d=JQP2LOV1

http://www.megaupload.com/?d=9MR2ONA9

http://www.megaupload.com/?d=7078KII9

Metropolis (Fritz Lang, 1927)

Obra culminant en la història del cinema, veritable fita èpica de la indústria cinematogràfica germana del període d’entreguerres. En una megàpolis treballen els obrers en un barri subterrania esclavitzats a una vida laboral esgotadora per augmentar la producció mentre  la classe dominant porta una vida d’esbarjo dedicada a la satisfacció dels plaers. Però un robot entusiasma els obrers amb la promesa d’un futur de rempció social i finalment esclata la revolució. Realitzada per Fritz Lang, conegut director antifeixista, però amb guió de la seva dona Thea Von Harbou, coneguda militant del partit nazi, és una obra que es presta a múltiples interpretacions ideoliques. En general, es considera una aplologia de la tercera via que defensaven les dictadures feixistes:  l’estat sotmet els obrers i els empresaris en favor d’un interés superior de la nació.

Visualment, és una obra extraordinària. Potser la pel·lícula de la qual més s’hagi escrit. Durant molts anys van desaparèixer bona part dels negatius i les còpies exhibides estan fortament mutilades. es va iniciar una cerca que ha durat dècades per completar el metratge final però que finalment va donar els seus resultats quan al 2010 se’n va trobar una còpia sencera a l’Argentina que dura 2’27h. Aquesta és la que us presentem a continuació.

TRAILER DE LA RECUPERACIÓ DE LA CÒPIA ARGENTINA

FOTOGRAMAS

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=8FMVLE2S

http://www.megaupload.com/?d=OESOCO85

http://www.megaupload.com/?d=5CF0P1J0

http://www.megaupload.com/?d=DLB5DU06

Ull! Al moment d’ajuntar les parts us demanarà el password, que és aquest:

http://filmoteca-canal7.blogspot.com/

Revolució interplanetària (Z. Komisarenko, Y. Merkulov i N. Khodataev, 1924)

Curiosa, sorprenent, imaginativa, política, futurista, divertida i molt més és aquest curtmetratge soviètic de propaganda anticapitalista realitzada amb la tècnica d’animació del “stop motion” (fotograma a fotograma) al 1924. El camarada Cominternov, membre de l’exèrcit roig, viatja fins al planeta Mart i derrota tots els capitalistes del planeta, el lloc on han fugit en esdevenir-se la revolució comunista.

 

VEURE’L EN LÍNIA

 

The Crowd (King Vidor, 1928)

“The Crowd” -que podríem traduir com la multitud però que es va exhibir a Espanya com a “…Y el mundo marcha” – és un dels clàssic inoblidable del cinema mut. Dirigida per King Vidor, planteja una història que preludia el crack del 29 i que en la situació de crisi econòmica actual té tanta o més vigència que al moment de l’estrena. El protagonista, un home corrent, treballador a la feina, bon amic i que forma una família al Nova York de començaments dels segle XX es pensa que es menjarà el món però la seva ambició s’enfronta contra les dinàmiques cruels del capitalisme. Un drama amb tristeses i alegries per a algú que voldria parar el món quan les coses li van malament però tirar pel dret quan tot li va bé. Una mirada crítica sobre el sistema mesos abans de fer fallida. Una pel·lícula molt emotiva.

 

DESCARREGAR (VOSE)

http://hawkmenblues.blogspot.com.ar/2012/08/the-crowd-king-vidor-1928.html

 

Misèria i fortuna de la dona (Sergei M. Eisenstein, 1929)

Aquest migmetratge -només dura 20 minuts- ha estat sempre una incògnita en la filmografia d’Eisenstein -“El cuïrassat Potemkin”, “La vaga”, “Que viva Méxio!”. Formava part d’un encàrrec per tractar obertament el tema de l’avortament i, en general, l’alliberament de les dones. Estructurada en paral·lel, seguint les circumstàncies de dues dones -una de classe baixa i l’altra de classe mitjana-  per a les quals l’embaraç és una desgràcia, encara que amb diferències notables segons l’estatus econòmic de cadascuna.

El nervi del genial director soviètic i del seu equip és indubtable. A mig rodatge acceptaren participar en un congrès i el projecte s’aturà. El productor, però, n’encarregà la continuïtat a una altra gent -fins i tot, els actors són uns altres- i el resultat és clarament inferior. Amb tot, la impressió general que causa aquest petit film impressiona i el missatge a favor de l’opció avortista és inequívoc. El simple fet de tractar aquest tema de manera directa ja va causar escàndol a l’època i la censura no va tardar en prohibir aquesta cinta i retirar-la de la circul·lació. Se’n va perdre el rastre i el record fins que fa uns deu anys es va recuperar i restaurar.

Slika

Slika

Slika

MÉS INFORMACIÓ

Article d’Arturo Garmendia:

http://www.cineforever.com/2011/04/06/eisenstein-y-el-aborto-miseria-y-fortuna-de-la-mujer/

ENLLAÇOS PER DESCARREGAR-LO (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=NZOIP821

http://www.megaupload.com/?d=CNBWAI8D