Viatge distant (Alfréd Radok, 1949)

El drama de l’Holocaust a través de l’esdevenir d’una família txeca de classe mitja deportada al camp de concentració de Terezinstadt. Pel·lícula coral, que enllaça els esdeveniments polítics de l’auge del nazisme amb la descripció dels personatges principals, una infermera jueva i el seu marit ari. L’arribada de la guerra i l’ocupació alemanya desfermen la bogeria de les mesures antisemites i, finalment, la deportació progressiva a un camp d’on pocs en sobreviuran. El film retrata el descobriment progressiu dels horrors de les cambres de gas, els intents per evitar les deportacions, les dificultats de sobreposar-se a la maquinària d’extermini. El muntatge és molt dinàmic narrativament, amb un barreja de materials d’arxiu i elements de ficció. Els aspectes més escabrosos són insinuats, com el suïcidi d’un dels personatges, mostrats fora de càmera però sense caure en el dramatisme.

La pel·lícula es va rodar immediatament després d’acabar la guerra, al 1948. Sorprèn la  franquesa amb què presenta les cambres de gas i la idea de l’extermini dels jueus. Va tenir problemes amb la censura del règim comunista i no es va difondre àmpliament fins als anys noranta del segle XX fins a esdevenir en tot un referent de la cinematografia txeca. Molt interessant.

 

ENLLAÇOS

Daleka cesta (VO) – eMule

subtítols (en espanyol)

Font: cine-clásico

 

 

Carro cap a Viena (Karel Kachyňa, 1966)

Original road movie minimalista ambientada a la regió de Moràvia al final de la II Guerra Mundial. Uns soldats alemanys maten el marit d’una dona i poc després dos desertors també alemanys li confisquen el carro i els cavalls  i la forcen perquè els condueixi fins a Viena, fugint de les tropes nazis que fugen però també dels russos que ja comencen a ocupar el territori. La trama queda reduïda al viatge pels camins enmig dels boscos i a la relació d’un dels soldats desertors (l’altre està mal ferit) amb la dona. El trajecte és llarg. Parlen llengües diferents i la comunicació entre ells és eminentment visual. Les normes violentes de la guerra es veuen absurdes al mig del bosc.

És una pel·lícula meravellosa que va mostrant les diverses vicissituds que els protagonistes es troben pel camí fins a culminar en una imponent seqüència final. Ideològicament, és antimilitarista i antibèl·lica, centrada ens els traumes psicològics de la guerra i la imposició de comportaments violents en els individus . També, sobre els sentiments de l’odi, de la por i de l’amor que apropen les persones estranyes i viceversa. Visualment, és fascinant, amb una preciosa fotografia en blanc i negre i bones localitzacions en paisatges naturals, unes excel·lents interpretacions contingudes dels actors i una música clàssica que remarca el sentit espiritual de les situacions. És un cinema que ens recorda poderosament al millor Robert Bresson.

 

ENLLAÇOS

Kocár do Vídne (VOSE)

Password per descomprimir: PgM.

Font: Patiodebutacas

 

 

Visca la República (Karel Kachyňa, 1965)

Una visió estranya del final de la II Guerra Mundial en un poblet de la regió txecoslovaca de Moràvia a través dels ulls d’un nen d’uns deu o dotze anys. Quan els alemanys marxen i arriben els russos, hi ha un moment de buit d’estructures d’Estat on sembla que tot sigui possible. El petit Oldrich es mou entre els uns i els altres, escapa de tota plegats. Vagament, un argument narratiu enllaça alguns episodis: alguns robatoris en una casa abandonada, les picabaralles amb altres nens, el robatori d’un cavall i un carro, el joc amb un oficial rus… La pel·lícula barreja les escenes de la realitat, els records del passat i algunes fantasies que té el nen. La seva existència és difícil, amb un entorn familiar violent on rep els cops del pare; les vexacions d’altres nens (que l’insulten, li pixen a sobre, el persegueixen); l’autoritarisme dels capellans, dels mestres… Intuïm una personalitat mancada d’autoestima compensada amb unes fantasies on ell es veu com un gran prohom admirat per tothom. Records de tendresa es barregen amb realitats de brusquedat. El ritme amb què s’expliquen aquests episodis és frenètic, amb el·lipsis narratives constants, uns planificació a voltes esbojarrada i una música i uns efectes de so que són transversals a escenes diferents (per exemple, els sons de llampecs o bé els trets de soldats que són els mateixos encara que les escenes canvien de lloc o temps). L’efecte general del film és hipnòtic, d’una intensitat d’estímuls inesgotable; desborda qualsevol anàlisi senzill i un visionat tranquil. Té un munt d’imatges poètiques i surrealistes; referències escatològiques (culs, pixum); inquietant presència d’animals (des de cavalls i egües, gossos, mosques, esquirols, tota mena d’ocells i molts altres); sàtira constant de la religió i de la religiositat popular, etc. És una pel·lícula fascinant, que enlluerna; és espectacular. Impressionant l’actuació de l’actor Zdenek Lstiburek que interpreta al nen protagonista, de mirada penetrant que sembla en tot moment trobar-se perdut enmig de l’aïllament social i de les normes absurdes dels adults; i genial la realització del director Karel Kachyna, la fotografia en blanc i negre de Jaromír Sofr i la música de Jan Novák. Veure aquest film txec dels anys seixanta és una experiència inoblidable.

 

ENLLAÇOS

At’ zije Republika (Karel Kachyna, 1965).avi  [1.37 Gb]

Subtítols en castellà

Font: rebeldeMule

El somni txec (Vít Klusák i Filip Remunda, 2004)

Broma sarcàstica de dos estudiants universitaris que s’obstinen a demostrar la força de la publicitat fent tota la campanya promocional per a la inauguració d’uns nous grans magatzems… que no existeixen. Van al sastre per fer-se roba d’executiu, es tallen el cabell per semblar bons nois, encarreguen un logo del super, etiqueten productes amb les capses buides, etc. Tot fals, però funciona, perquè el dia de la inauguració es presenta una gentada i es troben que el supermercat és un immens decorat de cartró-pedra buit per dintre. En realitat el documental és una gran boutade, simpàtica i ben realitzada i, encara que des del primer moment t’expliquen tot el que passarà amb la broma, se segueix amb interès. Sorprèn la força que té la publicitat a les nostres vides, la credibilitat que li atorguem. Això ja ho sabíem però sorprèn constatar-ne els nivells d’incredulitat als quals arribem. Sorprèn… i espanta a la vegada.

ENLLAÇOS

El sueño checo  – versió original  via eMule

subtítols en español

fons: rebeldeMule

L’orella (Karel Kachyna, 1970)

Un home i la seva dona assisteixen a un sopar del partit comunista i arriben a casa però no troben les claus de la porta. No obstant, aconsegueixen entrar a dintre i descobreixen que la llum no funciona i el telèfon també, tot i que sí que es veu llum a la casa dels veïns. Rumien què pot haver passat. És un matrimoni que constantment discuteix; tenen problemes de parella. Ara, però, sembla que alguna cosa estranya està passant. Un grup d’homes estranys sembla que els vigili des del carrers. I també recorden que altres destacats membres del partit ja no hi són. Però, que està passant?

Estupenda pel·lícula que barreja gèneres: comença com un drama familiar, amb tocs de sàtira de costums, i a poc a poc, intervenen els elements polítics i es converteix en un thriller sobre els abusos de l’Estat, amb més tocs ara de sàtira política. La crítica cap al règim comunista, com un règim autoritari i paranoic, que converteix els ciutadans en possibles enemics va fer que la pel·lícula fos prohibida al seu país i no pogués  estrenar-se fins vint anys després. Avui dia és una cinta clarament política i divertida a la vegada; té molta agilitat narrativa i una fotografia en blanc i negre magnífica. les interpretacions dels dos actors que protagonitzen el matrimoni mal avingut (però que es reconcilien quan descobreix el parcal en el qual estan ficats). Impagable l’escena del descobriment d’uns micròfons amagats. És una pel·lícula per fruir-la perquè tot allò que mostra com a eix narratiu principal (és a dir, l’espionatge de la vida privada dels ciutadans) referit a una dictadura comunista és d’absoluta vigència en el nostre sistema democràtic: les picabaralles de les organitzacions crítiques amb el sistema dificulten la lluita contra el controls i l’espionatge de la policia i l’Estat exerceixen contra els seus mateixos ciutadans a través de les noves tecnologies.

ENLLAÇOS

The ear (Karel Kachyna, 1970) enllaç en emule

subtítols en castellà

Font: cine-clásico

 

Els amors d’una rossa (Milos Forman, 1965)

Un dels films més reeixits de l’etapa txecoslovaca de Milos Forman molt abans del reconeixement mundial obtingut a la seva època nordamericana amb títols com “Amadeus”, “Hair” o “L’escàndol de Larry Flint”. Aquí dibuixa una comèdia a vegades nostàlgica i a vegades tendre sobre el despertar sexual d’una noia que viu en un poble i una societat encara una mica ranci. Articulada en base a dues seqüències principals (el flirteig a la sala de ball i l’estada a la casa dels pares del noi) se centra en l’expressió del desig i els mecanismes d’aparellament en una societat eminentment repressora. Aquest pel·lícula, rodada en una meravellosa fotografia en blanc i negre i amb una interpretació molt creïble, no deixa de reflectir sinó els grans canvis en la societat europea dels anys seixanta: l’aperturisme en matèria sexual, la irrupció de la joventut contestatària, la irreverència, l’ànsia de canvi… Molt “nouvelle vague” en l’estil i el plantejament, descobreix un moment emblemàtic de la cultura europea del segle XX.

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=76OO8I8C
http://www.megaupload.com/?d=9AWRA89B
http://www.megaupload.com/?d=G43EOSY5
http://www.megaupload.com/?d=00UFTRSG
http://www.megaupload.com/?d=UYSUSGSU
http://www.megaupload.com/?d=KMM30QUP
http://www.megaupload.com/?d=D11H2OK4
http://www.megaupload.com/?d=9VW473JA