La infància d’Ivan (Andrei Tarkovski, 1962)

Es fa difícil no commoure’s amb aquesta infància d’Ivan. El nen explorador soviètic en terres germanes als darrers mesos de la II Guerra Mundial ha perdut la seva mare i la seva germana a mans dels nazis i està decidir a venjar-les. Travessa els rius gèlids per acostar-se a les files de l’enemic i obtenir valuosa informació militar. Altres nens en similars circumstàncies han fracassat. Els alemanys exhibeixen els seus cadàvers perquè serveixin d’avís.

La història d’Ivan és la història de la infància robada, dels nens que són forçats per les circumstàncies a madurar precoçment. Els desastres de la guerra i, en el cas del front de l’est, la desesperada situació dels soviètics va fer que molts nens formessin part de l’exèrcit. Ivan és un nen amb el cor endurit per l’odi contra l’enemic, que no pot ni imaginar-se la viva a la rereguarda, només viu per a la lluita aferrissada i, gairebé, suïcida. Les seves actuacions mostrades en la tenebra de la nit, en paisatges arrasats pel combat contrasten amb el lirisme dels records de la seva família abans de ser assassinada.

La pel·lícula és, com no podia ser d’altra manera en el cinema de Tarkovski, d’una posada en escena superba amb una fotografia en blanc i negre i uns paisatges i uns enquadraments magnífics. La llum de la nit, la força del riu i dels boscos, la densitat de l’aigua -fins i tot, quan al final, uns soldats recullen documentació a un edifici berlinès, i cau la cendra, és com si plogués l’aigua-, tot plegat té un efecte poètic. El metratge és ple d’escenes magistrals: el flirteig amorós d’uns militars soviètics en un bosc amb un increïble petó suspès a l’aire, els cadàvers de nens exposats pels nazis amb un cartell macabre que els penja del coll; tota la seqüencia de l’ocupació de la capital alemanya, treta de noticiaris però intercalada molt bé entremig de la història de ficció.

La infància d’Ivan és una pel·lícula notable, construïda en base al lirisme i el simbolisme, que es presenta com un al·legat contra la guerra, a la que es visualitza simbolitzada en la foscor, la destrucció i el dolor sord del personatge protagonista.

 

La  infancia de Iván

 

ENLLAÇ:

http://www.servifile.com/files/Ivanovo_Detstvo.avi.html

Andrei Rublev (Andrei Tarkovsky, 1966)

https://i0.wp.com/pics.filmaffinity.com/Andrei_Rublev-301963486-large.jpg

Uau, quina pel·lícula més grandiosa! Bellíssima com poques. La biografia del pintor i religiós Rublev, especialista en pintar icones, es converteix en les mans i el talent de Tarkovsky en una obra d’art excelsa. Estructurada en base a quadres que mostren episodis cronològics successius, a la manera d’un retaule, alguns interpetats directament pel personatge i en d’altres on gairebé no hi surt, copsa l’época tardo medieval, a cavall entre finals del XIV i primeres dècades del XV, amb un detallisme poques vegades vist al cinema. Els paisatges, els arbres, els boscos, la neu, la pluja, la boira, el fum, les muntanyes, els nens, els vells, les cases, els ropatges, els instruments, els oficis, les pors, la violència, l’amor, la ignorància, la guerra, la religió i mil i un aspectes més queden reflectits d’una manera prodigiosa. És una meravella que et transporta a una altra època històrica i a una introspecció íntima de la psicologia dels personatges. Moltes escenes són d’aquestes que deixen un record inesborrable però per destacar-ne unes quantes podríem referir-nos a l’asalt dels tàrtars a la ciutat i les tortures que infligeixen a la gent i la darrera amb la construcció de la campana. La fotografia en blanc i negre, la música, els diàlegs, la direcció artística, els actors, el ritme, els decorats… tot, absolutament tot, és una meravella, una delicia per a la vista, una fascinant obra mestra coordinada pel director soviètic Tarkovsky que expressa tanta emoció i sensibilitat en el creixement emocional del pintor Rublev que dóna sentit a la consideració del cinema com a setena art. Fascinant!!! L’heu de veure.

https://i0.wp.com/www.mejorenvo.com/uploads/imagenes_mdb/0060107-gra-0.jpg

https://lallumllibertaria.files.wordpress.com/2012/07/andrei-rublev4.jpg?w=300

https://i0.wp.com/chronicle.uchicago.edu/050303/rublev-group-400x200.jpg

andrei-rublev-burnt-church-trim-2

ar21png.jpg

ar54.jpg

ar57.jpg

ar17.jpg

ENLLAÇOS

VOSE per torrent

Font: mejor en VO

Ales (Larisa Shepitko, 1966)

Imagen

Hi ha personatges de la ficció que t’acompanyen tota la vida. La protagonista d’Ales, una heroïna de l’aviació soviètica durant la II Guerra Mundial, no es capaç d’adaptar-se a la vida civil un cop acabat el conflicte bèl·lic. No sabem exactament el que li passa. No es relaciona bé amb la seva filla ni amb els seus veïns ni amb els companys. Incapaç de tornar a la vida rutinària deriva les seves dificultats d’adaptació cobant un esperint trist i frustrat. Només quan torna al camp d’aviació seu i es retroba amb uns companys joves que li ofereixen un reconexement i un afecte ella pot tornar per una moment a sentir-se estimada. La directora Larisa Shepitko reconstrueix amb aquesta biografia un perfil complexe i interessant de la frustració i la tristesa. És una visió estranya d’un personatge derrotat, allunyada de la propaganda oficialista. Impagable l’escena final, d’ella pujada a un avió, impagable el seu rostre plorant en silenci, impagable els vol entre les núvols.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS (VOSE) (eMule)

Alas (1966) VO

Subtítols

 

Si els enllaços no funcionen proveu aquí:

http://www.rebeldemule.org/foro/cine-sovietico/tema5855.html

Faust (Alexandr Sokurov, 2011)

Fastuosa, densa, hipnòtica, visualment fascinant però definitivament esgotadora la versió del mite fàustic feta pel gran director rus Alexandr Sokurov que tanca la seva tetralogia sobre el poder (després d’interessar-se per les figures de Hitler, Stalin i Hirohito) amb aquesta adaptació lliure de l’obra de Goethe. El mismíssim diable, aquí convertit en un vell decrèpit i cínic, sedueix el doctor Faust, oferint-li l’amor de la càndida Margarida a canvi d’obtenir la seva ànima. Estètitament és un film excepcional: els decorats tenen una textura tan prodigiosa que semblen construccions reals de l’epoca, igual com la il·luminació o el vestuari. Buscant referents podríem trobar des del barroc més tenebrista de Caravaggio fins al romanticisme mel·lànconic de Caspar David Friedrich. La narració argumental és espessa, i no deixa indiferent ningú: provoca el tedi o la hipnosi o tot plegat; la narració no ofereix pausa ni descans. Té moltes referències cultes (per exemple, en la simbologia dels nombrosos animals que apareixen en escena) i una voluntat de reflexionar sobre l’esperit dels homes (però que al final deixa un cert aire d’insatisfacció). No és una pel·lícula rodona i queda darrere de la grandiosa versió de Murnau, però està realitzada amb dignitat i bon gust.

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.mediafire.com/?t0myvcbv1vse9a2

Revolució interplanetària (Z. Komisarenko, Y. Merkulov i N. Khodataev, 1924)

Curiosa, sorprenent, imaginativa, política, futurista, divertida i molt més és aquest curtmetratge soviètic de propaganda anticapitalista realitzada amb la tècnica d’animació del “stop motion” (fotograma a fotograma) al 1924. El camarada Cominternov, membre de l’exèrcit roig, viatja fins al planeta Mart i derrota tots els capitalistes del planeta, el lloc on han fugit en esdevenir-se la revolució comunista.

 

VEURE’L EN LÍNIA

 

Soy Cuba (Mikhail Kalatozov, 1964)

Bellíssima pel·lícula d’episodis que recull històries apologètiques de la independència del poble cubà respecte de l’imperialisme nordamericà i de l’ofec del sistema capitalista. Recull l’evolució del país des del sistema de Batista fins a la revolució de Fidel Castro. Llarga, èpica i fastuosa coproducció cubano-soviètica dels anys seixanta. Conté un dels travellings més espectaculars, brillants i fascinants que s’hagin rodat mai. Absolutament recomanable.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

TRAILER


DESCARREGAR-LA

http://www.megaupload.com/?d=7M1YLIGP
http://www.megaupload.com/?d=J2BQQ7WL
http://www.megaupload.com/?d=BXCNEDOR
http://www.megaupload.com/?d=IQNOMYBC
http://www.megaupload.com/?d=GMD6TQ63
http://www.megaupload.com/?d=DKD4OM5A
http://www.megaupload.com/?d=J4GXIRYJ
http://www.megaupload.com/?d=E68PC4Y4
http://www.megaupload.com/?d=RWX8HEZX
http://www.megaupload.com/?d=7X5CU8S3
http://www.megaupload.com/?d=QFQFU8V6

http://www.mediafire.com/?m7d0z73a7y39j6w

El cuïrassat Potemkin (S. M. Eisenstein, 1924)

Títol original: Bronenosets Potyomkin
Any: 1925
Director: Sergei M. Eisenstein

El cuirassat Potiomkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d’Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l’imperi Rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se’ls obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se.

Plena d’imatges expressives, gairebé com un àlbum fotogràfic, el cuirassat Potiomkin representa la magnificació de la figura de les masses i les causes col·lectives.

La pel·lícules ha estat una de les més perseguides. Prohibida durant anys a molts llocs (com en l’Espanya franquista), censurada, amb el muntatge manipulat per diluir el seu caràcter subversiu; passes amb sessions colandestines, etc. La ideologia és clarament marxista i revolucionaria, indica els enemics del poble -empresaris, militars, capellans, etc.- i la possivilitat d’enderrocar-los si hi ha voluntat de fer-ho. Això és el que va impactar tant a l’epoca, que els obrers -en aquest cas, els mariners de l’exèrcit són considerats com a obrers- podien revoltar-se i enderrocar l’ordre establert.

Visualment és espectacular. No es basa en la narració lineal de l’argument a partir dels diàlegs i les situacions de personatges concrets, sinó del muntatge per la juxtaposició d’imatges molot curtes i diferents entre si per provocar un shock visual (més en la línia dels vídeo-clips o la publicitat actual). Conté una escena molt famosa de repressió policial contra població civil indefensa que s’ha estudiat mil vegades a les facultats universitàries.

Trailer 

Enllaços

Versió amb intertítols en rus i espanyol:
http://www.megaupload.com/?d=BXS645ZK
http://www.megaupload.com/?d=830GSN2O
http://www.megaupload.com/?d=M2C2ZO1Z
http://www.megaupload.com/?d=BQDQM10E
http://www.megaupload.com/?d=0S30DMWS
http://www.megaupload.com/?d=APLXDVB0
http://www.megaupload.com/?d=NAYOR2EQ

La pujada (Larisa Shepitko, 1976)

Emocionalment aclaparadora última pel.lícula de Larisa Shepitko, va guanyar l’Ós d’Or al Festival de Cinema de Berlín 1977 i ha estat aclamada a tot el món com la millor pel·lícula soviètica de la dècada. Ambientada durant els dies més foscos de la Segona Guerra Mundial, “La pujada” segueix el camí dels dos partisans, aïllats de les seves tropes, que caminen amb dificultat cap a la selva verge de neu de Bielorússia on busquen refugi entre els vilatans. El seu viatge punyent els porta a un viatge de la traïció, l’heroisme i la transcendència final. —The Criterion Collection

Enllaços:

Megaupload
http://www.megaupload.com/?d=F39M38CI
http://www.megaupload.com/?d=DK4UCL4U
http://www.megaupload.com/?d=ULYINRPP
http://www.megaupload.com/?d=ODZJJ8GB
http://www.megaupload.com/?d=27M7MP6J
http://www.megaupload.com/?d=ZLKI57N1
http://www.megaupload.com/?d=6LWR512K
http://www.megaupload.com/?d=ISKVRFSR
http://www.megaupload.com/?d=CPG1T5RB
http://www.megaupload.com/?d=14IBR7H0
http://www.megaupload.com/?d=81IDEFQR
http://www.megaupload.com/?d=5CKHH6EI
http://www.megaupload.com/?d=KJCH4W42
http://www.megaupload.com/?d=XWUQXEB7
http://www.megaupload.com/?d=FE8LYAX0

Depossit files
http://depositfiles.com/files/afd12jnf7
http://depositfiles.com/files/z20x135q3
http://depositfiles.com/files/6fg7lshxw
http://depositfiles.com/files/f8mlkir6r
http://depositfiles.com/files/z3gadv0u6
http://depositfiles.com/files/yxh1q1b7d
http://depositfiles.com/files/iutz9nwg7
http://depositfiles.com/files/8nc3j2mn3
http://depositfiles.com/files/m4qxasitk
http://depositfiles.com/files/og645jtmq
http://depositfiles.com/files/d59trtouv
http://depositfiles.com/files/adoedzor2
http://depositfiles.com/files/5lrws84cc
http://depositfiles.com/files/qlhnbubr4
http://depositfiles.com/files/dm6lkhxva

Rapidshare
http://rapidshare.com/files/406123932/Voskhozhdeniye.part01.rar
http://rapidshare.com/files/406144910/Voskhozhdeniye.part02.rar
http://rapidshare.com/files/406144894/Voskhozhdeniye.part03.rar
http://rapidshare.com/files/406168910/Voskhozhdeniye.part04.rar
http://rapidshare.com/files/406166873/Voskhozhdeniye.part05.rar
http://rapidshare.com/files/406187744/Voskhozhdeniye.part06.rar
http://rapidshare.com/files/406187122/Voskhozhdeniye.part07.rar
http://rapidshare.com/files/406206206/Voskhozhdeniye.part08.rar
http://rapidshare.com/files/406203596/Voskhozhdeniye.part09.rar
http://rapidshare.com/files/406222709/Voskhozhdeniye.part10.rar
http://rapidshare.com/files/406221301/Voskhozhdeniye.part11.rar
http://rapidshare.com/files/406247691/Voskhozhdeniye.part12.rar
http://rapidshare.com/files/406248903/Voskhozhdeniye.part13.rar
http://rapidshare.com/files/406260050/Voskhozhdeniye.part14.rar
http://rapidshare.com/files/406257331/Voskhozhdeniye.part15.rar

Font:
http://avaxhome.ws/video/genre/War/shepitko_voskhozhdeniye_1977.html