Korczak (Andrzej Wajda, 1990)

Magnífica biografia del metge i pedagog polonès Janusz Korczak. El film se centra específicament en el seu esforç per salvaguardar la integritat dels nens d’un orfenat jueu a Varsòvia durant l’ocupació alemanya a la II Guerra Mundial. És interessant perquè a pesar de la barbàrie de l’antisemitisme preserva uns valors d’humanitat i, molt especialment, de respecte a la infància. L’orfenat que ell dirigeix és caracteritza per donar als alumnes tot el respecte del món i tot l’autonomia, però autonomia de veritat: els nens són els que formen assemblees per jutjar i -si és el cas- imposar correctiu a les faltes comeses pels altres nens o, fins i tot, els adults. Una altra característica és la importància del joc com a eina didàctica i de cohesió social: un dia que Korczak entra a l’orfenat molt rabiós per la violència que veu al carrer el primer que fa és jugar a la locomotora amb els nens. Impressionant. L’afecte, comprensió i tendresa que mostra pels nens és increïble.

Un altre dels elements que són presents a la pel·lícula és la crítica a l’actuació del Consell Jueu al guetto de Varsòvia: planteja el dilema entre la supervivència i el col·laboracionisme. És ètic salvar persones sanes a canvi de malalts, rics a canvi de pobres, vells a canvi de joves?  Korczak no només es posiciona críticament amb un no radical a aquest regateig de la misèria sinó que rebutja la submissió al rol de víctima que els imposava el nazisme i ell mateix no es posava el braçalet amb l’estrella de David. Quan tot es perdut i els nens han de ser deportats,  Janusz rebutja qualsevol componenda que l’alliberi del seu destí fatal i només ansia estar amb els nens de l’orfenat.  No els abandona ni en els moments més terribles.

Una gran pel·lícula que ens apropa la figura del pedagog polonès Janusz Korczak Per cert, l’actor que l’interpreta s’assembla bastant al personatge històric i la fotografia en blanc i negre força cremada recrea l’aspecte de les imatges de l’època; l’ambientació històrica també està molt ben aconseguida, així que, es miri com es miri, ens trobem davant d’un títol important en la carrera de Wajda. Un film molt i molt  recomanable.

PER VEURE-LA

Podeu descarregar-vos els enllaços a Hawkmenblues

Els homes de la Creu Blava (Andrzej Munk i Jan Riesser, 1955)

Els homes de la Creu Blava retrata en estil documentalista una heroica acció durant l’ocupació nazi de la II Guerra Mundial. Uns membres de la resistència eslovaca són salvats en territori d’alta muntanya per part de soldats polonesos del cos de muntanya, que tenen obert una mena de dispensari en una zona de difícil accés.  El film és preciós, per la fotografia en blanc i negre de paisatges muntanyencs i, sobretot, pel retrat sensible dels sentiments dels protagonistes, atrapats en un territori dur on l’enemic no són tant els nazis (que apareixen més aviat de fons, com un contrapunt dramàtic) sinó la indomable natura amb les seves forces profundes: penya-segats, allaus de neus, fred, incomunicació, etc. Només la solidaritat, l’esforç i l’amor entre les persones permet el miracle de la salvació.

La pel·lícula, però, és curiosa perquè està a mig camí entre la ficció i el documental; la major part, les escenes són mudes -llevat de la narració en off- i, a estones, sembla que tornat trenta-cinc anys enrere a l’època de les produccions de cinema silent. Aquest aspecte li dóna un indubtable to poètic i apropa els personatges a l’espectador. La sinceritat és en tot moment. Nosaltres destaquem l’escena de la intervenció quirúrgica sense anestèsia per l’empatia que produeix a favor del pacient i els seus companys. A falta de diàlegs, les mirades i els gestos de complicitat omplen en tots els sentits aquesta preciosa pel·lícula.

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

http://hawkmenblues.blogspot.com.es

Cançons prohibides (Leonard Buczkowski, 1946)

Autèntica delicatessen artística. Una crònica de la història de Polònia durant la II Guerra Mundial, agafant les cançons com a fil argumental i la població de Varsòvia com a metàfora per a tot el país. Just després de l’ocupació nazi del 1939, les cançons van ser un vehicle per a la sàtira política i la supervivència emocional. Les melodies són les protagonistes: un concert clandestí amb música de Chopin, un nen a l’autobús canta una cançó en polonès on insulta els alemanys a la seva cara, un sabotatge posa l’himne nacional a través de la megafonia del carrer, etc. La pel·lícula té molts personatges (jueus, partisans, col·laboracionistes, delators…) i situacions (el suborn, la fam,  els assassinats, els bombardejos, la por, la valentia) etc. fins a representar un ampli espectre de les classes populars i de les penúries passades durant la guerra. La música (i, per extensió, la cultura) són els pilars de la civilització que cal salvar per si mateixos, en oposició a la barbàrie dels opressors, però, a més a més, també armes per a la resistència popular. Durant tota la pel·lícula sonen cançons amb lletres que animen a resistir contra l’enemic, a l’amor i la nostàlgia per allò que s’ha trencat, a la consciència nacional…

Cinematogràficament és una pel·lícula molt dinàmica i trepidant, amb una agilitat narrativa on res no hi sobra ni hi ha cap instant per al descans. Les cançons es van encadenant l’una rere a l’altra, sense que poguem parlar pròpiament de gènere musical sinó d’un drama èpic amb la música com la gran protagonista. Aquestes escenes són vibrants, alegres i optimistes i només les trenca la violència de les tropes alemanyes, representada en tota la seva cruesa, que no fan més que provocar odi. Impressiona, també, saber que aquesta pel·lícula es va rodar el 1946, immediatament després d’acabada la II Guerra Mundial, perquè veiem una ciutat depauperada, però forta. El ritme i la interpretació vitalista dels actors ens transporten al cor d’una societat culta, sensible, amant de la música i de la cultura. De seguida, les autoritats comunistes van vetar aquesta pel·lícula antifeixista per força  que transmet en favor de la llibertat i perquè la crítica als nazis és tan potent que fàcilment podia extrapolar-se a les noves autoritats. “Cançons prohibides” (“Zakazane piosenki”, en el seu títol original) és una obra mestra, que molt poca gent ha vist, però ningú no s’hauria de perdre.

 

ENLLAÇOS

zakazane-piosenki-leonard-buczkowski. VOSE

Ida (Pawel Pawlikowski, 2013)

Una bellíssima fotografia en blanc i negre emmarca aquesta història de descobriment del passat de la protagonista, una jove monja que descobreix als autors de l’assassinat de la seva família durant l’ocupació nazi de Polònia. És també el descobriment de la vida real per a aquesta noia que sempre ha estat visquent en llocs de reclusió, primer un orfandat i després un convent de monges. La protagonista té un permís per conèixer l’únic parent que té, una tieta materna, important fiscal caiguda en desgràcia, i mentre fa les pesquises per saber què va ser dels seus pares, descobreix que la vida va més enllà dels vots religiosos que està a punt de professar: castedat, pobresa i obediència. És un film ambientat al començament dels anys seixanta, en plena dictadura comunista a Polònia, i l’entorn social no pot ser més pobre, però en qualsevol racó un hi pot trobar la reconciliació amb la vida a través de la música, del ball, de l”amor… Magnífica pel·lícula que ens recorda la cinematografia dels grans mestres Carl T. Dreyer o Robert Bresson.

„Ida”, reż. Paweł Pawlikowski (źródło: materiały prasowe dystrybutora)

„Ida”, reż. Paweł Pawlikowski (źródło: materiały prasowe dystrybutora)

„Ida”, reż. Paweł Pawlikowski (źródło: materiały prasowe dystrybutora)

„Ida”, reż. Paweł Pawlikowski (źródło: materiały prasowe dystrybutora)

„Ida”, reż. Paweł Pawlikowski (źródło: materiały prasowe dystrybutora)

„Ida”, reż. Paweł Pawlikowski (źródło: materiały prasowe dystrybutora)

ENLLAÇOS

magnet:?xt=urn:btih:M25RFMNWMH2BU5LKP3KGUEAOSNZ6LMKW

subtítols

Font: #400películas

Seqüeles (Wladyslaw Pasikowski, 2012)

Deia Günter Grass que no podem donar l’esquena al passat perquè el passat sempre ens acaba enxampant. Durant la II Guerra Mundial Polònia va ser un dels principals països on es va perpetrar l’holocaust antisemita però el que no se sabia tant era la participació que hi havien tingut els propis polonesos. I no se sabia perquè era un tema tabú. “Poklosie” se centra en el descobriment dolorós de la participació dels ciutadans polonesos d’un poble en l’assassinat massiu de tots els seus veïns jueus. Està basada en fets reals, els de la massacre de Jedwabne, quan tres-cents jueus polonesos d’aquest municipi van ser assassinats al 1941. Per això, l’estrena del film ha despertat un debat social sobre la legitimitat de remoure el dolor per tal de conèixer la veritat o bé la conveniència de tapar les les pròpies misèries. L’actor principal va rebre, fins i tot, amenaces de mort.

És una pel·lícula perfecta, estructurada seguint les normes del suspense, amb dos germans que comencen una recerca històrica a partir d’unes làpides jueves que havien estat tretes del cementiri i reaprofitades pels veïns per a usos no funeraris. La progressió de la història porta a moltes reflexions sobre la memòria històrica:  les dificultats per aclarir la veritat de les actuacions criminals de persones concretes davant les traves que posen  les seves famílies que no volen que se sàpiga tot plegat; la importància de la història oral per explicar allò que no diuen els documents escrits, el valor documental dels arxius que els fa veritables fonts per al coneixement de la història…

Aquest film és molt recomanable perquè el vegi tothom i prengui consciència de la importància de conèixer la veritat. Cinematogràficament ens  trobem davant d’una gran obra, per la gran interpretació dels actors principals, el muntatge, la música, la fotografia, la direcció etc. Perfecta!

 

Image

Image

Image

 

ENLLAÇOS

http://www.mediafire.com/download/3ohzo9n6eq5s8nr/p0kl0s13.part01.rar
http://www.mediafire.com/download/1t7wap34vonrkk5/p0kl0s13.part02.rar
http://www.mediafire.com/download/jhkcycg5vbda7xi/p0kl0s13.part03.rar
http://www.mediafire.com/download/ned4jlq3i38m5wn/p0kl0s13.part04.rar
http://www.mediafire.com/download/dgmf20k7ugd6bmk/p0kl0s13.part05.rar
http://www.mediafire.com/download/lle4rww9btqjhkm/p0kl0s13.part06.rar
http://www.mediafire.com/download/24prcyayk5vwemh/p0kl0s13.part07.rar
http://www.mediafire.com/download/n1e9sf6xw6vwanp/p0kl0s13.part08.rar
http://www.mediafire.com/download/j0zil6j1mzcm0sy/p0kl0s13.part09.rar

Clau de pas per descomprimir els enllaços: tomask2013

Interrogatori (Ryszard Bugajsk, 1982)

 

Una de les millors pel·lícules sobre la tortura.  Una artista de l’espectacle és detinguda per la policia i sotmesa a diversos interrogatoris amb la voluntat d’aclarir la seva breu relació sentimental amb un comandant de l’exèrcit que està acusat de preparar un complot contra el govern. L’ingrés a la comissaria no pot ser més desastrós; de seguida és vexada i tractada de males maneres. Els interrogadors volen obtenir qualsevol informació útil políticament -sigui certa o no- i empren diversos mètodes de persuasió: agressions físiques, pressió psicològica, xantatge emocional… Ella és manté lúcida. Quan comença la seva estada com a presa preventiva tot li sembla delirant, absurd, com una broma pesada però poc a poc descobreix la foscor de les clavegueres de l’Estat. La pel·lícula incideix en l’evolució psicològica d’aquesta dona, des de la seva inconsciència inicial a la lucidesa final. També té interès el retrat dels interrogadors/torturadors, amb un perfil força sinistre: ben vestits, ben educats, però capaços de les accions més horribles amb tota la caradura del món. Persones aparentment normals que a la feina, en la foscor que dóna la impunitat legal, es comporten com a porques. És un tête-à-tête impressionant entre les homes interrogadors i la dona interrogada, que ens alerta sobre l’estupidesa dels sistema polític repressiu. Un film intel·ligent i molt ben rodat, que retrata l’estructura del terrorisme d’Estat en la Polònia comunista però que pot extrapolar als sistemes democràtics. (Com era d’esperar, les autoritats poloneses no van veure amb bons ulls aquesta pel·lícula i no en van permetre l’exhibició fins al cap de molts anys de ser produïda). 

 

ENLLAÇOS (VOSE)

Interrogation.part1.rar
http://www51.zippyshare.com/v/66126236/file.html
Interrogation.part2.rar
http://www8.zippyshare.com/v/2750598/file.html

Interrogation.part3.rar
http://www13.zippyshare.com/v/15709353/file.html

Interrogation.part4.rar
http://www38.zippyshare.com/v/55276053/file.html

Interrogation.part5.rar
http://www29.zippyshare.com/v/45312478/file.html

Interrogation.part6.rar
http://www19.zippyshare.com/v/75820300/file.html

Interrogation.part7.rar
http://www39.zippyshare.com/v/47556069/file.html

Interrogation.part8.rar
http://www44.zippyshare.com/v/85835228/file.html

La terra de la gran promesa (Andrzej Wajda, 1975)

La fúria i la ràbia es mengen aquesta pel·lícula sobre el capitalisme salvatge a finals del segle XIX. Una etapa de creixement del capital recollida en l’empenta de tres joves especuladors que volen construir una fàbrica. A la ciutat de Lodz, un polonès catòlic, fill de nobles terratinents, un ambiciós jueu i un alemany luterà decideixen fer fortuna. Andrzej Wajda signa aquest frenesí d’imatges plenes de personatges que simbolitzen les classes socials: els prestamistes jueus usurers, els nobles desorientats amb els canvis que desplacen el seu poder; els industrials convertits en explotadors sense escrúpols de la classe treballadora…

“La terra de la gran promesa” té la irreverència del millor Pasolini -la crítica desacomplexada i irreverent a les religions- i la dialètica contundent de Ken Loach -els funerals opulents dels rics en contrast amb els dels pobres. La construcció especulativa de la riquesa dels tres protagonistes sempre és fa en base a l’avarícia, l’egoisme i la injustícia, i sempre sobre l’opressió violenta de la classe treballadora. El resultat és excel·lent, tot i els excessos de maniqueisme en el guió i el ritme esbojarrat de l’acció, però hi ha moltes escenes que recreen de manera visual i impactant l’esperit d’aquesta època febril del capitalisme: una, al teatre, quan els tres joves protagonistes inversors miren la reaccions histèriques dels competidors dels palcos al moment quan es corre la veu de la propera aprovació d’una llei proteccionista; una altra, camí d’uns funerals, quan uns prestamistes pujats en tartanes enfervorides mentre parlen d’inversions i guanys econòmics.

És un film trepidant que no deixa cap descans a l’espectador i que ofereix una bona il·lustració (històrica) de les misèries sobre les quals es construeix la riquesa.

ENLLAÇOS

a) Via eMule (versió original i subtítols en espanyol)

ed2k://|file|Ziemia.Obiecana.1974.CD1.DVDrip

ed2k://|file|Ziemia.Obiecana.1974.CD2.DVDRip

 

subtítols

Font: DivXClásico

b) via Torrent (versió dual amb subtítols en espanyol)

Ziemia_obiecana_(1975).dvdrip.subs.eng.spa.5073273.TPB.torrent

Font: The Pirate Bay