Fora de la natura (Ole Giæver, 2014)

Un jove d’us trenta llargs, casat i amb un nen petit es replanteja el sentit de la seva vida. Se’n va d’excursió a la muntanya per desconnectar de la rutina i allí, entre boscos, roques i llacs, pensa si la seva vida no serà una merda. Narrada amb la veu en off dels pensaments del protagonista, el sentim en les seves inseguretats: té alguna comunicació amb la dona? s’estima el fill? com fugir de les reunions familiars? Tot el film és una recreació del desitjos, les pors, les fantasies, les frustracions i les angoixes. Però les fantasies xoquen amb la realitat: quan comença a masturbar-se rere un arbre per relaxar-se apareix un caçador que els veu amb els pantalons baixats i flipa mandunguilles; corre feliç escoltant música amb els cascos però de sobte ensopega i enfonsa el peu en un toll ple de fang; la nit que ha de passar amb dues noies tampoc no surt com esperava… Els pensaments són caòtics, desordenats: desitjos sexuals i desitjos d’afecte, records de la infància, etc. La immensitat del paisatge muntanyenc permet abandonar  les convencions socials i l’autocensura. El pensament es converteix en una espai d’alliberament total per al protagonista. Aquest jove ben plantat fuig de la seva rutina per trobar un sentit a la vida. Però el gran descobriment és que la vida potser no te un gran sentit amb majúscules, més enllà del plaer de disfrutar amb les persones que tenim a prop i amb les oportunitats que la vida ens posa al davant.

Aquest film és una estimable road movie introspectiva, amb un protagonista senzill i tendre. Les seves inseguretats són sinceres i els seus pensaments podrien ser plenament universals. Una estranya pel·lícula, una mica minimalista que sense contenir cap element dramàtic en particular aconsegueix deixar una petjada inesborrable en l’espectador, la petjada d’haver compartit amb el protagonista una fugida purificadora enmig de la natura.

PER DESCARREGAR ELS ENLLAÇOS

http://www.patiodebutacas.org/foro/showthread.php?t=41398&highlight=mot+naturen

 

Aigües tempestuoses (Erik Poppe, 2008)

https://i2.wp.com/pics.filmaffinity.com/Aguas_turbulentas-880210209-large.jpg

Amb un cartell inquietant on veiem el rostre d’un noi que mira cap amunt (com buscant el cel) entrecreuat amb el perfil d’una noia que mira cap al terra (l’infern) ens introduïm en una meravellosa pel·lícula noruega sobre l’amor, el dolor i la reconciliació. El jove que surt al cartell surt de la presó després de complir condemna per la desaparició d’un nen petit al que va robar de la seva mare. Aconsegueix feina d’organista en una església on demostra la seva sensibilitat en la interpretació de les obres musicals a les quals dota de vida nova i amb les quals canalitza les seves emocions. Intenta refer la seva vida amb normalitat. De l’altra banda, la mare del nen desaparegut també intenta refer la seva superant el trauma. Tots dos conviuen amb el dolor sense poder-lo superar. Entre ells es creua una història molt emotiva sobre les emocions més íntimes, profundes i permanents de l’ésser huma; sobre el perdó vers els altres i a un mateix. La trama argumental està construïda amb força intel·ligència i en ella sobresuerten alguns girs dramàtics que serveixen per aprofundir en l’estabilitat psicològica dels protagonistes; les interpretacions dels actors són magnífiques, així com la música, la fotografia i l’acció del director. Molt recomanable. Per difrutar veient cinema profund sobre l’esperit. (Ens recorda al millor Dreyer). Podran trobar els protagonistes l’alegria de viure?

Imagen

picture4mr7 Erik Poppe   DeUsynlige aka Troubled Water (2008)

picture5jh9 Erik Poppe   DeUsynlige aka Troubled Water (2008)

Imagen
Zoom in (real dimensions: 720 x 304)Imagen
Zoom in (real dimensions: 720 x 304)
Zoom in (real dimensions: 720 x 304)
Zoom in (real dimensions: 720 x 304)

ENLLAÇOS
Troubled.Water-DeUsynlige-2008.BRRip.XviD.AC3-CaLLioPE_MoNTEDiaZ.dp.avi [2.22 Gb] [Info]

subs en espanyol

Font: DivXClásico

Oslo, 31 d’agost (Joachim Trier, 2011)

OSLO, AUGUST 31ST, (aka OSLO, 31. AUGUST, aka OSLO AUGUST 31 AOUT), French poster art, Anders Danielsen Lie (left), 2011. ©Soda Pictures

La nostra vida podria haver estat d’una altra manera? Podem capgirar els curs de les nostres circumstàncies? Podem reinventar-nos i sobreviure (quan estem sols)?

Un noi que està en la trentena i surt d’un procés de desintoxicació intenta demanar ajuda a les persones properes. Una exnòvia, el seu germà, amics i coneguts…  Busca feina, surt de festa, coneix una noia. Sembla passar-s’ho bé, en certa manera. S’integra en la dinàmica de la sociabilitat del sistema. Però tot plegat expressa tristesa i desolació. Els seus esforços per compartir els sentiments o sembla que tinguin massa èxit. Moltes converses són tingudes però en poques podem aprofundir en les emocions del protagonista. De fet, no sabem massa cosa de les seves circumstàncies. No procedeix de la marginació; més aviat deduïm que és una persona amb estudis, que ha treballat com a dissenyador gràfic, que sap tocar el piano.  La pel·lícula és un dia de la seva vida cercant ajuda en silenci, com sense saber-ne. Pura invisibilitat, perquè la gent del seu entorn no se n’adona. Ell escolta les converses alienes però ningú no l’escolta a ell. Alguns senyals de desesperació profunda són donats, però en silenci.

El que més ens agrada del film és la discreció, la subtilesa amb què el director ens mostra l’ensorrament del protagonista, sense histrionismes. No és una lectura crítica sobre el sistema, ni l’alienació; més aviat és un recorregut sobre com seria la (nostra) vida sense la tendresa. Que podrà salvar al nostre protagonista?

 

ENLLAÇOS

Oslo, August 31st (VOSE) – eMule

 

Nou vides (Arne Skouen, 1957)

Un cant a la solidaritat. Durant la II Guerra Mundial, uns membres de la resistència noruega plenegen un sabotatge contra els nazis. Posteriorment han de fugir. La pel·lícula recrea la fugida d’un d’aquests resistents en direcció a la frontera sueca, amb els alemanys perseguint-lo però amb la col·laboració de la gent senzilla. La fugida és épica. Estructurada en forma de road movie, amb episodis  espectaculars d’escalada per les altes muntanyes, travessan els fiords, creuan els mars, suportant tempestes inimaginables, un fred insuportable… La lluita contra l’enemic acaba esdevenint una lluita per la supervivència i, amb ella, la capacitat de l’ésser humà per la resistència de l’esperit i l’esperança en la llibertat i el fracàs de totes les tiranies.

Extraordinari film noruec -avui dia figura al capdamunt dels rànquings a la millor pel·lícula d’aquell país-, amb una fotografia en blanc i negre preciosa i un muntatge molt  bo. Els actors, com sempre en les pel·lícules nòrdiques, actuen amb naturalitat i estableixen subtils complicitats en els seus personatges que donen un aire de major espontaneitat. L’espectador s’endinsa feliçment en aquesta història al voltant de la generositat i la supervivència humana en un ambient hostil.

 

ENLLAÇOS:

– format eMule (requereix tenir instal·lat prèviament el programa eMule)

– versió original i subtítols en castellà

Ni Liv (Arne Skouen, 1957) (VO)

subtítols