No hi ha amor més gran (Masaki Kobayashi, 1959)

Primera part de la trilogia de Masaki Kobayashi sobre la condició humana, que tracta precisament sobre la consciència moral de les persones. En una moment de forta convulsió social, durant la II Guerra Mundial, un japonès pacifista és enviat a una mina de la Manxúria ocupada per dirigir la mà d’obra esclava. Davant l’ordre de les autoritats d’augmentar la producció, se li planteja el dilema d’obeir-la tot explotant els treballadors o no fer-ho i respectar un contingent de persones humanes que han estat fetes presoneres. Aquest escenari allibera el lliure comportament dels individus: alguns militars es comporten com a monstres i maltracten presoners amb crits, amenaces, humiliacions, càstigs, tortures confiats en la impunitat legal. Altres, lluiten contra l’opressió i no accepten la despersonalització de les persones, encara que siguin d’un país amb qui s’està en guerra. El nostre protagonista, que ha deixat enrere la dona estimada, ha de sobreviure amb dignitat en un ambient hostil, contra la mesquineses de les persones que s’han convertit en opressores, però també contra l’alienació dels oprimits.

No explicarem aquí l’argument amb detall perquè és ple de personatges i de situacions, però no podem fer altra cosa que recomanar-vos el visionat d’aquesta gran pel·lícula de Kobayashi que, a més, està magníficament rodada, amb angles de càmera dramàtics (plens de picats i contrapicats), una enorme profunditat de camp i un guió que alterna les escenes èpiques amb la introspecció emocional. Plena de situacions que ens obliguen a posicionar-nos sobre els valors ètics és, d’altra banda, una magnífica obra cinematogràfica.

PER VEURE-LA A ON LINE

La condición humana (1959) VOSE

 

L’àngel vermell (Yasuzo Masumura, 1966)

Fascinant recreació del dolor, la passió, el desig humà i l’alliberament de les pulsions més intimes en una situació de caos social. Una jove infermera destinada als hospitals de campanya durant l’ocupació japonesa de la Xina viu en pròpia carn la degradació de les condicions de vida dels soldats en un entorn de completa alienació. Aquests joves són sotmesos a un rentat de cervell perquè acceptin el dilema de matar o morir per la pàtria. La situació es porta al límit en casos extrems, com el d’un jove que s’empassa un missatge escrit en un paperet per evitar que l’enemic el pugui llegir però en ser capturat li esventren l’estómac en viu cercant el text en va. Un heroi de guerra, diuen. Com tants d’altres moribunds que s’amunteguen a l’hospital. La pel·lícula recull aquest entorn de bogeria i violència (el director no escatima el detalls de la cruesa). Però la pel·lícula no tracta exactament del drama de la guerra, sinó dels desitjos més primaris: el desig del sexe, de les carícies, de l’amor, de la mort. És increïble, per al cinema de l’època, la manera tan directa de tractar el desig sexual, com una necessitat biològica irrenunciable. Així, per exemple, en una de les escenes, un dels soldats, que es troba lisiat i sense braços, demana a la protagonista que el masturbi perquè està a punt d’embogir en no poder-ho fer ell mateix. En aquest ambient de desesperació, l’infermera descobreix progressivament el munt de matisos dels sentiments i de la sexualitat (masculina) i amb aquestes experiències també aprèn ella mateixa a expressar el desig i la tendresa. La bogeria de la guerra, però, que transforma un ciutadà pacífic en un sàdic assassí, és alliberadora també de les normes repressores de la condició sexual. Arribats a aquest punt la pel·lícula arriba al deliri de l’amour fou més sublim, enmig d’una meravellosa fotografia en blanc i negre i un muntatge que no es perd en els detall secundaris. La narració progressa cap a la sinceritat més profunda i, sovint, amarga, de la condició humana. Absolutament fascinant.

 

ENLLAÇOS (VOSE)

https://mega.co.nz/#!INYwlQAK!Q0DWSjAparf-7b1OeJ6F3RATtakjieUs0_VqSG3oCv0
https://mega.co.nz/#!BBBASYxR!V1h2FVKUaluvq4Rq3fS1-H8d4QFtJrYonGFYZKCBao4
https://mega.co.nz/#!YdomTR7Z!N3hoFAypnlsyaLJ8TEJkrSdisTFWcI0sCY0F7mqbsko
https://mega.co.nz/#!QcQSzBxB!LTHkiRUreMINVGxsCaOsTCl8vN1f7PvqWi1eAxohvE8
https://mega.co.nz/#!ENxQyTRB!P93oin28EkzagHi3QjH330id7dx3D-Guj27dXEhScao

The black test car (Yasuzo Masumura, 1962)

Brillant thriller sobre l’espionatge industrial entre dues companyies automobilistes. Els mètodes més immorals dels empresaris portats al límit: robatori, suborn, xantatge, prostitució… Qualsevol procediment és vàlid per obtenir la fórmula màgica amb què augmentar els guanys i destruir la competència. Tota una metàfora del capitalisme. No hi ha un moment de descans en aquest film dinàmic on fins i tot els treballadors acaben impregnats de les obsessions dels tècnics i els directius i entren en l’engranatge de la competitivitat. Molt entretinguda.

ENLLAÇOS

http://www25.zippyshare.com/v/96877355/file.htmll
http://www25.zippyshare.com/v/30619947/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/62040288/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/40072040/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/10988609/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/52672318/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/3868127/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/57913021/file.html

Una carta per a Momo (Hiroyuki Okiura, 2011)

Veritable delícia de l’anime japonès, entretinguda i apassionant tant per als petits com per als grans. Novament una història de creixement personal, protagonitzada per una nena  que madura en la comprensió dels fets importants de la vida; novament en companyies de déus i esperits que són a la vegada generosos però trapelles; novament una defensa dolça del món rural, del contacte amb la natura i del respecte als valors de l’amistat i la tendresa. Aquesta vegada, una mare i una noia que han perdut al marit i al pare respectivament tornen a la casa dels avis materns en una illa on les coses passen apaciblement. La vida al món rural sembla avorrida per a la petita Momo i les difícil relacions amb la mare se’ns mostren en petits detalls. Però uns estranys esperits, protectors de la casa fins que el difunt familiar pugi als cels, els vigilen i protegeixen. Són irreverents, perquè desobeeixen les normes que regulen els comportament dels esperits, i escatològics, perquè es rasquen el cul, foten pets i fan burilles al nas. No tenen un comportament exemplar però són generosos (malgrat el seu egocentrisme) i la  seva missió acaba sent un genial cant a la solidaritat, la felicitat i l’alegria. Amb ells, la jove protagonista aprèn a sentir-se segura de si mateixa, a entendre els sentiments de la mare, a relacionar-se amb els amics. El que dèiem, una delícia de pel·lícula.

ENLLAÇOS

Una carta per a Momo (VOSE) – descàrrega directa

Nobi (Kon Ichikawa, 1959)

Film antibel·lic. Primavera de 1945, illes Filipines. Un soldat japonès malalt de tuberculosi és fet fora d’un hospital de campanya per no poder-se’n fer càrrec; a la seva companyia tampoc no el volen. Llavors inicia un periple de fugida buscant -potser- una unitat nordamericana davant la qual rendir-se però no té cap rumb en particular. S’uneix a més soldats japonesos, en la darrera defensa desesperada de les seves posicions. Sense cap esperança en la victòria, sense menjar ni beure, en pèssimes conidicions d’higiene, els valors que se suposen als soldats s’esquerden. Apareix la desconfiança, la deseperació, l’enveja… La degradació moral arriba a les últimes consequències. L’amic pot ser l’enemic. Ichikawa ens mostra que la guerra és precisament això: la bestialització de l’éser humà. No hi ha ni bons no dolents. El periple del soldat protagonista és un descens als inferns. Se succeeixen les escenes amb morts absurdes, gratuïtes, i cadàvers per tot arreu. La degradació arriba fins a la pràtica de canibalisme. El film és dur en la seva presentació tan crua de la guerra, però la duresa es presenta estilitzada en la bellesa de la fotografia en blanc i negre i, sobretot, per la voluntat del director de distanciar-se del dramatisme i pels tocs d’humor negre: com en l’escena de les botes desgastades abandonades al mig del camí que algú altre aprofita o del soldat amb el cap al fang que es fa el mort. La resta, contundència ideològica. Quan als anys cinquanta del segle passat la memòria històrica de la II Guerra Mundial es feia a través de films de propaganda, Kon Ichikawa realitza aquesta gran obra antibèl·lica, antimilitarista i, sobretot,  sarcàstica i corrosiva contra els famosos valors del militarisme japonès. Molt recomanable.

ENLLAÇOS (VOSE)

http://rapidshare.com/files/188811455/No_vi_a_Ichikawa.avi.001

http://rapidshare.com/files/188810864/No_vi_a_Ichikawa.avi.002

http://rapidshare.com/files/188809186/No_vi_a_Ichikawa.avi.003

http://rapidshare.com/files/188808911/No_vi_a_Ichikawa.avi.004

http://rapidshare.com/files/188807059/No_vi_a_Ichikawa.avi.005

http://rapidshare.com/files/188804310/No_vi_a_Ichikawa.avi.006

http://rapidshare.com/files/188798043/No_vi_a_Ichikawa.avi.007

http://rapidshare.com/files/188796078/No_vi_a_Ichikawa.avi.crc

Subtítols

http://rapidshare.com/files/188847846/Nobi_Ichikawa_subs_esp_eng_ita_por.rar

(els fitxers es poden ajuntar amb el programa hjsplit)

Els nens de Nagasaki (Keisuke Kinoshita, 1983)

Keisuke Kinoshita, el director de la meravellosa 24 ulls  i considerat un dels deu millors directors japonesos, realitza una altra joia del cinema pacifista. Un radiòleg i la seva família, que viuen als afores de la ciutat de Nagasaki, reben l’impacte de l’explosió de la bomba atòmica durant la II Guerra Mundial. Moren 80 persones al moment i desenes de milers queden molt malferides (cremades per tot el cos, radiació molt elevada…). La pel·lícula és un drama que segueix la seva vida abans, durant i després d’aquesta hecatombe. Però Kinoshita no es recrea en els detalls esgarrifosos de la bomba a curt, mig i llarg termini, sinó en els valors espirituals de les víctimes; no tant, en la supervivència física sinó en la supervivència moral. La família protagonista, de creences catòliques, mostra sempre una gran enteresa en tot moment, tot i la mort de diversos dels seus membres. Sempre trasmet la idea de la dignititat, de respecte als morts (i als vius), de la solidaritat i la capacitat de patiment; de l’acte de generositat que suposa sobreposar-se a l’horror i no caure en l’odi a l’enemic sinó en la seva compassió.  Llevat de l’escena final, on sí que es veu la cara terrible de la guerra amb la gent i els edificis cremant, la resta del film és una estilització sobre l’espiritualitat. La pel·lícula, de fet, comença amb imatges de la vista del papa Joan Pau II al Japó, i durant tot el metratge la religió catòlica és una presència constant que anima la fortalesa dels protagonistes.

Visualment, és una pel·lícula que es troba a les antípodes de la manera de fer occcidental, pel ritme de la narració, els episodis subratllats, els detalls; per la contenció dels sentiments i la voluntat de defugir el dramatisme, però l’al·legat final contra la guerra és un crit contundent que no passa desapercebut.

 

ENLLAÇOS (VOSE)

 http://www.mediafire.com/?cftk2gr11t8m3jw

http://www.mediafire.com/?yiqcr8odw647w43

http://www.mediafire.com/?180pa2a9fz55cqm

http://www.mediafire.com/?3id8r8mb1pp4ddt

http://www.mediafire.com/?jm4z3ts83nzmvy2

http://www.mediafire.com/?h5u1kpk7p9xgr8n

http://www.mediafire.com/?dvq61babwqjq7ud

Subtítols

http://www.mediafire.com/?r6gt0wwypecftnd

El viatge de Chihiro (Hayao Miyazaki, 2001)

Una altra delícia fascinant del director japonès Hayao Miyazaki veritable mestre en les tècniques de l’animació per a petits i grans. Aquesta vegada, la protagonista és novament una nena petita que haurà de superar diverses proves èpiques per salvar els seus pares d’un encanteri màgic que els ha convertit en porcs. L’escenari és un balnerai dels déus, ple de fantasmes i d’altres personatges irreals. L’argument està més a prop de la mitologia japonesa (o grega clàssica) que no pas dels productes estàndards de l’animació de Hollywood.

La pel·lícula, produïda de manera quasi artesanal, és una meravella en el ritme visual, la composició dels personatges i les situacions, el guió i qualsevol altre element que fan d’aquest film una obra de visió obligatòria. Té dues lectures, una per als nens, centrada en les aventures divertides i fàcils de seguir dels personatges, i una altra, més intel·lectual i complexa, visible en la defensa de  valors com l’ecologisme o el respecte a les persones grans, elements referencials en la filmografia de Miyazaki.

 

 

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=NY5LCZPI
http://www.megaupload.com/?d=PUQOCG9F
http://www.megaupload.com/?d=DDJIQ16L
http://www.megaupload.com/?d=UU122YLU
http://www.megaupload.com/?d=QNUM4FU0
http://www.megaupload.com/?d=VQ2TXQMK

Subtítols:
http://www.megaupload.com/?d=VYMTDOGC

He nascut, però… (Yasuhiro Ozu, 1932)

Yasuhiro Ozu és considerat un dels grans directors de la cinematografia japonesa, a l’alçada de figures com Kurosawa o Mizoguchi. La seva filmografia tracta assumptes com el de l’estructuració familiar o la pervivència de les tradicions i l’assimilació dels costums occidentals. Fidel a uns actors amb els quals treballa durant dècades i a unes històries que repeteix, amb variants i matisos, una vegada i una altra, fins assolir una depuració d’estil que en podríem dir “clàssic”. Un dels seus films més alegres i vitalistes, de la primera etapa és “He nascut, però…”, de l’any 1932.

El títol remet a una estructura semàntica que es va posar de moda al Japó d’aquella època i resultava una manera irònica de dir que tot plegat està molt bé però que en realitat no ho està tant. Altres pel·lícules tenen títols molt similars. En aquesta ocasió ens trobem amb un parell de nens entremaliats que van a l’escola i s’han d’enfrontar amb una pandilla que els volen controlar, però ells no es deixen i comença una confrontació. Els petits s’emmirallen en el pare, un model de rectitud impecable però un dia fan un descobriment molt especial que capgirarà la seva manera d’entrendre la manera com funciona el món.

Aquesta pel·lícula és una comèdia amb moments divertits. Tracta sobre l’acceptació dels rols de classe social, la submissió i l’obediència, a la família i al món laboral, i del procediment subtil (però eficaç) de transmetre aquests valors a la infància. En primera instància sorprén que l’argument tingui aquesta càrrega de profunditat. Rere una comèdia amable s’hi amaga un reflexió ben interessant. Sorprén la modernitat de la història i la forma tan increïble i elegant d’explicar-la. Val a dir que estem davant d’un film mut, però mut del tot: sense música de fons ni efectes de so, ni res de res, però al cap d’uns segons ens n’oblidem per la fascinació de l’espectacle visual: la interpretació, per exemple, és molt actual, podria tractar-se d’una pel·lícula d’avui mateix perquè els actors no gesticulen exageradament ni duen massa maquillatge, dues notes carcaterístiques del cinema mut occidental (que tant ens distancia). Tot és pur minimalisme. Una història que flueix plàcidament. Una obra mestra del cinema japonès antic que vuitanta anys després podrà disfrutar tota aquella persona que abandoni per un instant els prejudicis envers el cinema oriental i la peresa mental.

 

DESCARREGAR (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=1NQUTY2B
http://www.megaupload.com/?d=9CNONOJG
http://www.megaupload.com/?d=1UEC2W0A
http://www.megaupload.com/?d=7DLQSBBE
http://www.megaupload.com/?d=XZRAE0Z0

El castell al cel (Hayao Miyazaki, 1986)

Títol original: Tenkû no shiro Rapyuta
Any: 1986
País: Japón
Gènere: Animació / Fantàstic
Direcció: Hayao Miyazaki
Guió: Hayao Miyazaki
Durada: 125 min

Una aeronau llisca sobre un mar de núvols, en una nit de lluna plena. Musk, un agent secret del govern, acompanya una noia, Sheet a la fortalesa de Tedis. Sobtadament la nau és atacada pels bandits que, igual que el govern, busquen el secret de la pedra màgica de levitació que Sheet porta al voltant del coll. La pedra és la clau que obrirà les portes de la Fortalesa celeste, una illa flotant al mig del cel creada per una misteriosa raça que fa molt de temps va desaparèixer del planeta.

Trepidant, alegre, feliç, pacifista… Com la resta de les genials realitzacions d’Hayao Miyazaki, una meravella del cinema d’animació, en clau progressista, que farà les delícies de petits i grans.

Enllaços

Versió original en japonès amb subtítols incrustats en castellà

http://www.megaupload.com/?d=OYLYIXMD
http://www.megaupload.com/?d=V6MWJMZI
http://www.megaupload.com/?d=S8O4ZWAQ
http://www.megaupload.com/?d=ATDGJGV7
http://www.megaupload.com/?d=S6R8MH1B
http://www.megaupload.com/?d=X6FLMWG7

Font: patio de butacas

24 ulls (Keisuke Kinoshita, 1954)

1928. En la paradisíaca illa rural de Shodoshima, la jove, brillant i motivada mestra Hisaki Oishi comença per primera vegada la seva tasca de professora a càrrec de 12 nens de primer grau, els innocents i entranyables 24 ulls que la miraran en el seu primer any formatiu d’escola.

Al principi, els mètodes d’ensenyament poc ortodoxos de la nova mestra i la seva moderna visió de noia de ciutat provoquen cert recel en la comunitat però prompte nens i adults cauen sota el seu irresistible encant.

Al cap dels anys, la imminent guerra canviarà les seves vides per a sempre. Un poderós manifest antibel·licista replet d’innocència i humanitat. Sublim i commovedora, el 1999 va ser escollida per la crítica nipona com una de les deu millors pel·lícules japoneses de tots els temps.

Enllaços per veure-la:

Emule:
http://www.divxclasico.com/foro/viewtopic.php?f=1002&t=58378&start=0 

Descàrrega directa:
http://www.megaupload.com/?d=SMYG2NB0
http://www.megaupload.com/?d=6MN653KX
http://www.megaupload.com/?d=J3DVMF30
http://www.megaupload.com/?d=IS5FNO02
http://www.megaupload.com/?d=T4D09MV9
http://www.megaupload.com/?d=6N9UO6EZ
http://www.megaupload.com/?d=B4MEIZT5
http://www.megaupload.com/?d=OAYDUTX8

Subtítols en espanyol
http://www.megaupload.com/?d=Q65D5M3T

Font:
http://www.patiodebutacas.org/foro/showthread.php?t=1233

Altres opcions:
 http://www.taringa-x.com/tv-peliculas-y-series/keisuke-kinoshita-4-peliculas-mu/