Jimmy’s Hall (Ken Loach, 2014)

El darrer film del gran Ken Loach. Una biografia de l’activista irlandès James Gralton que als anys vint i trenta va crear un centre social en una zona rural, que es dedicava preferentment a l’ensenyament del ball. El ball com un element de la cultura popular que servís per a la transmissió dels valors de classe i de poble. Les forces vives (els terratinents, l’església catòlica, la policia, etc.) els acusen d’estendre els ideals subversius del comunisme i de l’ateisme i els fan la vida impossible. El cert és que no van del tot desencaminats perquè la solidaritat dels amics de Jimmy es posa a prova en les accions col·lectives contra els desnonaments d’algunes famílies de les seves terres. La pel·lícula està basada en fets reals. El personatge que retrata Loach va existir històricament i, de fet, és l’únic activista que va ser deportat (als Estats Units) sense un judici previ. La recreació de Ken Loach és impecable en l’ambientació històrica (els escenaris, el vestuari, els paisatges, la llum, etc.), encara que té el problema d’una realització molt fluixa, on tots els personatges no només són molt maniqueistes -una característica habitual del director anglès- sinó força superficials i més aviat poc creïbles. L’argument no acaba de rutllar i es desinfla al poc de començar. La història d’amor, ficada amb calçador, entre el protagonista i una noia de qui està enamorat tampoc no s’acaba de desenvolupar satisfactòriament. A nivell polític té la gràcia de mostrar un centre social autogestionat de fa cent anys. Una llàstima perquè el veterà director anglès té una sòlida carrera a les seves espatlles i ha fet pel·lícules molt millors.

 

PER VEURE-LA EN LÍNIA

http://gnula.nu/drama/ver-jimmys-hall-2014-online/

Anuncis

El General (John Boorman, 1998)

Basada en fets real, retrata l’ascens, esplendor i caiguda de l’heroi popular irlandès Martin Cahill. Després de patir les injustícies del sistema, la seva lluita contra tota autoritat, ja sigui el poder polític o econòmic, les organitzacions terroristes o l’església catòlica. Transgredeix la llei amb uns robatoris enginyosos que faran les delícies dels amants del gènere de policies i lladres. Com comenta Josep Alemany a la crítica de la pel·lícula a “La Butaca”, Martin Hill no vol entrar en el cercle de la societat burgesa, no vol ser un home respectable, ni relacionar-se amb els polítics ni els religiosos -practicava la bigàmia feliç amb dues germanes amb les quals va tenir nou fills. Segons declara el seu director, es tractaria d’un personatge anarquista, molt representatiu de l’estat d’ànim de molts irlandesos d’avui dia que no tenen el coratge de portar la mateixa vida que ell. La pel·lícula és trepidant, dinàmica, elegant, divertida. Molt recomanable per per passar-s’ho bé amb uns personatges i una subversió de l’escala de valors que no té absolutament res  a veure amb el que el cinema comercial ens dóna habitualment.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

Versió dual -anglès i castellà- i subtítols en castellà

Subtítols

Si teniu problemes amb els enllaços, aquí podeu verificar-los: http://www.divxclasico.com/foro/viewtopic.php?f=1015&t=39390&start=0