És un món lliure (Ken Loach, 2007)

 

“It’s a free world” és un film típic de Ken Loach i amb tota probabilitat no defraudarà les seves seguidores. Actualitza el missatge combatiu i mostra la manera com s’articulen les relacions laborals al món capitalista. És la història d’una treballadora d’una empresa d’ocupació temporal que munta la seva pròpia empresa de recursos humans destinada a facilitar mà d’obra barata i dòcil als empresaris. S’especialitza en el comerç de treballadores immigrants, precàries a causa de la seva situació d’irregularitat administrativa -moltes són sense papers. Exprimir al màxim la saturació de treballadores en un moment en què el constant desenvolupament tecnològic provoca que cada cop les empreses necessiten menys treballadores per fabricar els productes. És bastant evident que la figura dels cap de recursos humans és la modernització de l’antiga figura de la capatàs, la representant de l’empresària davant les treballadores -la figura oposada, per tant, a la del comitè d’empresa i a la de la sindicalista- i és l’encarregada de mantenir sempre el bon ordre a la feina i d’obtenir el màxim rendiments per part de les treballadores amb el mínim de despesa per part de l’empresària o la sòcia capitalista. El fuet queda aquí substituït per la paperassa administrativa i les lleis injustes que deixen les treballadores en una posició de cada cop més injustícia social.

El film de Ken Loach és magnífic, sempre atent a les situacions que obren el debat ideològic amb els principals elements de degradació del món laboral en l’actualitat. Narrativament és àgil i els personatges estan molt ben definits. El títol, irònic: és realment, el nostre, un món lliure?

 

ENLLAÇOS

It’s a free world – Versió original – via eMule

subtítols

Font: RebeldeMule

Canciones para despues de una Guerra (Basilio Martín Patino, 1971)

http://spanishinmotion.files.wordpress.com/2009/02/2canciones-para-depues-de-una-guerra.jpg

Emotiva recreació sentimental de la vida quotidiana sota el règim franquista. Un collage d’imatges del nodo, de cartells o de pel·lícules, amb un muntatge sense massa pretensions de reconstrucció de cap memòria història que no sigui la memòria popular per a transmetre el record de les penúries i les misèries de l’epoca. Les imatges d’interpretacions de cançons són virades a un to blavós o vermellós segons les afinitats ideològiques mentre petits comentaris en off com trets dels moment ens donen un toc humà. Així, amb aquest recursos tant fàcils resulta més eficaç que molts pamflets coetanis. És un documenal emblemàtic de l’epoca de la transició democràtica espanyola, prohibit durant anys, una bella obra que evoca un temps mític del passat a través de les cançons i les músiques.

https://i2.wp.com/www.basiliomartinpatino.com/fotogr/02canciones.jpg

 

ENLLAÇOS DE DESCÀRREGA

https://www.rapidshare.com/files/283329127/pexrh_150_CanGue.avi.013
https://www.rapidshare.com/files/1554743293/pexrh_150_CanGue.avi.012
https://www.rapidshare.com/files/4059217238/pexrh_150_CanGue.avi.011
https://www.rapidshare.com/files/2547462100/pexrh_150_CanGue.avi.010
https://www.rapidshare.com/files/102209332/pexrh_150_CanGue.avi.009
https://www.rapidshare.com/files/24525391/pexrh_150_CanGue.avi.008
https://www.rapidshare.com/files/1967911369/pexrh_150_CanGue.avi.007
https://www.rapidshare.com/files/1420179908/pexrh_150_CanGue.avi.006
https://www.rapidshare.com/files/1345324560/pexrh_150_CanGue.avi.005
https://www.rapidshare.com/files/1707145255/pexrh_150_CanGue.avi.004
https://www.rapidshare.com/files/2033654822/pexrh_150_CanGue.avi.003
https://www.rapidshare.com/files/1580947815/pexrh_150_CanGue.avi.002
https://www.rapidshare.com/files/4040014950/pexrh_150_CanGue.avi.001

Los anarquistas (José Luis Guarner, 1984)

Amb la Transició Democràtica, la recuperació de les llibertats i el retorn de moltes persones exiliades, va començar una època d’intensa reivindicació del passat recent. Es van portar a terme moltes produccions documentals per a les sales de cinema i la televisió. Televisió Espanyola realitza la sèrie “Espanya, historia inmediata” de recuperació de la memòria històrica del període de la Franquisme, en 22 episodis que porten títols com “La Guerra Civil”, “La División Azul”, “Los catolicos”, “Los falangistas”, “Los socialistas, “Los comunistas”, etc.

Al capítol dedicat al moviment llibertari, dirigit pel prestigiós historiador del cinema José Luis Guarner, es repassa la història de la CNT a l’època de la dictadura franquista que als anys 40 es troba prohibida, actuant en la clandestinitat i amb molts dels seus dirigents i militants a la presó, en camps de treball o a l’exili; altres, directament assassinats pel règim. La resposta de l’organització confederal és la lluita armada  i com diuen en aquest moment, el llibre és el millor amic de l’anarquista però la pistola el seu millor company. Els intents d’acabar amb Franco no tenen èxit i la repressió consegüent és terrible. Amb la vaga dels tramvies a barcelona a començament dels anys 50, la CNT aconsegueix la seva màxima incidència a nivell social, però en aquesta dècada les pugnes internes entre les diverses faccions, les unes partidàries de col·laborar amb els partits polítics d’opisició al règim i les altres d’actuar per lliure i mantenir la puresa de l’ideari anarquista, i sobretot, com a causa externa, l’acceptació internacional del Franquisme, fan que la CNT entri en una etapa de decadència. Als anys 60, el desenvolupament econòmic i un cert aperturisme porten el sindicat llibertari als seus moments d’activitat més baixos amb poca incidència a nivell social. A la dècada dels 70, els moviments estudiantils similars als què es donen per tot Europa s’impregnen a Espanya d’un esperit llibertari però sense massa relació amb la CNT. Amb la Transició, es viu un periode de nova efervescència pel retorn, de l’exili, d’alguns antics dirigents, però les eternes pugnes internes dels quadres polítics porten l’organització a noves confrontacions.

A nivell tècnic, el capítol dedicat als anarquistes (i segurament tota la sèrie) ha quedat una mica envellit. És una successió de talls d’entrevista d’antics dirigents -hi apareixen força secretaris generals- i parlen sobretot de les confrontacions internes i de les fracasades estègies polítiques d’acabar amb el Franquisme. Té un to molt oficialista on es parla de l’anarquisme des de l’optica dels dirigents de la CNT. Té la gràcia de veure en pantalla personatges com la Federica Montseny i el José Peirats i altres personatges que han protagonitzat la història però a nivell artístic és un documental bastant discret i una mica pesat de seguir.

https://i2.wp.com/www.cgtcatalunya.cat/IMG/arton5433.jpg

ENLLAÇ

Veure’l sencer en línia

Plácido (Luis Garcia Berlanga, 1961)

Una comèdia rodona sobre la hipocresia de moltes campanyes socials d’ajuda als pobres que mai no comporten l’eradicació de la pobresa sinó la seva gestió i, en no poques ocasions, la seva consolidació, El gran cineasta valencià, Luís García Berlanga, filma aquesta producció coral de personatges característics de la societat espanyola durant el franquisme que participen en una promoció nadalenca d’asseure a un pobre a taula. Té un gran ritme, uns diàlegs molt bons i grans interpretacions, d’entre les quals, recordaríem la participació de l’humorista Cassen. És molt, molt recomanable.

 

ENLLAÇOS (eMule)

Plácido

 

Contactos (Paulino Viota, 1970)

Contactos és una pel·lícula quasi clandestina del cinema fet sota el franquisme: un títol prohibit per la censura, rodat amb pocs -poquíssims- mitjans, al marge dels circuïts comercials i amb un esperit propi de l’Underground. És una obra estranya sobre dos joves que lloguen una habitació en una pensió i que parlen entre ells, es troben amb altres persones i actuen al seu lloc de treball. La narració està constament fragmentada, despullada dels elements narratius que dramatitzen l’acció: no hi ha música, ni moviments de càmera; el muntatge és pla, els dilàlegs fragmentaris d’històries que no les acabem d’entendre o, de vegades, no se sent res; les interpretacions planes, quasi hipnòtiques (com en algunes cintes de Robert Bresson, quan els personatges parlen i caminen com robots).

L’argument relaciona la vida clandestina d’unes persones que semblen militants que preparen alguna acció contra la dictadura; la mestressa de la pensió que els controla, de manera una mica obsesiva; una parella que podrien ser de la secreta… tot plegat personatges arquetípics del tardofranquisme. No hi ha una evolució de l’acció, sinó sensacions del buit. Tant el director -Paulino Viota- com un dels guionistes -Santos Zunzunegui- són coneguts per la seva carrera de crítics i teòrics del cinema.

És una pel·lícula estranya, que avorrirà molt gent i n’agradarà l’altra. Aquesta reflexió sobre el buit narratiu és més una idea que té interés per ser  viscuda com un experiment d’estructuració (anti o para)cinematogràfica que no pas per transmetre algunes idees polítiques que, pel que sembla, estaven en el projecte orginal, com la vivència del clima d’opressió i control de la dictadura franquista. Tot i així, és una pel·lícula rara de veure que té el seu interés.

Contactos - Paulino Viota

ENLLAÇ
(versió original en castellà, més subtítols en francès incrustats)

ed2k://|file|Contactos.1970.Paulino.Viota.VHSrip.French.subs.avi|734203904|B6C1FD9C14FE41FFD923708F867A60E1|h=PVSMJHQUHG6772DPQAZKAPH6A2T5LG6K|/

Goodbye, America (Sergio Oksman, 2007)

 

Molt entretingut, emocionant, alegre i vitalista documental que és una entrevista llarga a l’actor nordamericà Al Lewis, molt conegut pel seu personatge d’avi a la mítica sèrie de televisió “Els Munster”. Doncs resulta que aquest senyor, ja nonangenari al moment del rodatge, en la seva vida privada era un activista social d’esquerres i mentre és a la sala de maquillatge repassa els principals esdeveniments de la política dels Estats Units dels darrers cinquanta anys, des de la guerra del Vietnam a la caça de bruixes o els atemptats de l’11-S. També comenta vivències de la seva vida personal amb la participació en manifestacions o en campanyes electorals. El documental és molt simpàtic i passareu una estona ben divertida escoltant les anècdotes enginyoses d’aquest eixerit actor.

 

TRAILER

 

VISUALITZAR EN LÍNIA

http://eduman-documentales.com/goodbye-america-espanol-documental-online/

Feliz vida loca (María Martha Zein Sánchez, 2006)

Estrany, original i inoblidable documental espanyol sobre la depressió i la tristesa (i els simulacres d’alegria i felicitat) com uns dels principals símptomes d’una de les pitjors malalties de la societat occidental: la solitud. Cada cop hi ha més gent que se sent sola en aquesta societat, cada cop hi ha més gent que té dificultats per verbalitzar i compartir els seus sentiments.  

Un fotògraf recorre Espanya cercant els indicis d’aquesta malaltia típica de moltes societats opulentes del benestar. No és un documental periodístic, ni de salut pública. És una reflexió pausada, íntima. S’entrevista filòsofs, cantaoras, pescadors, poetes, psiquiatres, mestresses de casa, músics, físics, etc. Molt interessant.

TRAILER

 

VEURE EL DOCUMENTAL ÍNTEGRE EN LÍNIA

http://www.tu.tv/videos/feliz-vida-loca-documentostv-20-anos

 

Memoria, dignidad y lucha (La Plataforma, 2006)

El millor documental sobre la Transició Democràtica a l’Estat espanyol. La ruptura política però la continuïtat dels poders econòmics. Brillant amalgama de discursos de l’època, fragment de programes o anuncis de televisió, reportatges i noticiaris, pel·lícules comercials, etc. per il·lustrar una interpretació diferent sobre el que realment va suposar aquest període històric. Elaborat pel col·lectiu antifeixista La Plataforma és un dels més originals documentals de memòria històrica. No us perdeu la banda sonora a ritme de hip-hop.

Queridísimos verdugos (Basilio Martín Patino, 1973)

Terrorífic documental de Basilio Martín Patino sobre l’experiència dels darrers botxins que s’encarregaven d’executar al garrote vil als sentenciats a mort a l’Espanya franquista. Com diu un amic meu que me l’ha suggerit -gràcies, Miquel!- són quatre persones que als anys seixanta tenien per ofici matar gent per raons d’estat. Un film que remou els budells -per la seva duresa-, però que cal veure’l perquè és un document antropològic i social molt interessant, obscè i fastigós. (Espanya: Guàrdia Civil, toros i garrote vil).

T: Queridísimos verdugos
A: 1973
P: Espanya
D: Basilio Martín Patino
Dur: 103 min.

Per veure la pel·lícula en línia:

Per descarregar-la:

http://depositfiles.com/es/files/czhrq0v1n

Nuestro culpable (Fernando Mignoni, 1937)

Producció de la CNT realitzada durant els anys de la Revolució i la Guerra Civil. Una comèdia insolent de moral totalment subversiva: un lladre roba a un banquer i reparteix el botí entre els pobres. El film és una denúncia de la hipocresia i les convencions burgeses, de la corrupció, de la justícia i del sistema penitenciari i de la legitimitat de la propietat privada.

Una sàtira que qüestiona totes les bases del sistema.

Aquesta és una pel·lícula veritablement excepcional, i ho és per tres raons: la primera, per la dificultat d’accedir al seu visionat ja que no s’ha comercialitzat en DVD ni s’ha passat per televisió o es programa en cine-clubs; la segona, perquè es tracta d’un dels escassos llargmetratges de ficció rodats durant la guerra i que, a més, té un to de comèdia que contrasta amb la dura realitat dels bombardejos i els sabotatges del quintacolumnisme feixista i, en tercer lloc, però no menys important, per la seva excepcional qualitat artística ja que no es tracta d’un film ranci i pesat sinó de pura alegria, dinamisme i sorpresa per a l’espectador.

T: Nuestro culpable
A: 1937
P: Espanya
D: Fernando Mignoni
D: 1,24 h

Per veure en línia la pel·lícula