La terra serà vermella (Bodil Ipsen i Lau Lauritzen, 1945)

Click the image to open in full size.

Estimable film d’acció sobre un escamot de resistents danesos durant l’ocupació nazi. Tot i que l’argument és molt trepidant i se centra en les accions de sabotatge d’aquests homes i en la repressió alemanya, el fons de la pel·lícula, però, és de caire psicològic. El protagonista, un jove amb un fort sentit ètic reflexiona sobre el significat de la llibertat i de la vida. De manera paral·la a les activitats polítiques veiem les seves emocions. Està tancat a la presó a punt de ser sotmès a un consell de guerra i rememora les accions que han portat a la seva detenció. Allí suspira en silenci per la companyia de la seva comanya sentimental, mentre sentim en off la veu d’ella. En un altre moment, plora amargament mentre se sobreimpressiona l’afusellament d’un company de la resistència. Aquest muntatge valent mostra visualment o sonorament el pensament del protagonista i potser en el cinema actual sigui un recurs més habitual, però als anys quaranta no ho era tant. “La terra serà vermella”, mostra les relacions humanes carregades d’empatia, solidaritat i esperit de sacrifici i, a la vegada, comprèn la complexitat de cada persona que actua amb cert grau de llibertat, més enllà de les circumstàncies que la condicionen. Així, per exemple, el retrat dels nazis no és unívoc, perquè al costat d’un oficial torturador i sàdic n’hi ha un altre de misericordiós capaç de descobrir l’ésser humà que hi ha en tot detingut. Aquest retrat del nazi bo no agradà gens al moment que el film es va estrenar i despertà una polèmica sobre l’actitud dels directors, però és que la propaganda bèl·líca del moment no admetia en aquells moments gaires matisos. Estem davant d’un film bèl·lic, que ho és també sobre la desesperació humana i que sobresurt i, fins-i-tot, excel·leix respecte de la mitjania de moltes altres produccions més populars que es van rodar durant els anys de la postguerra.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

De rode enge (1945) 3

Click the image to open in full size.

COM VEURE LA PEL·LÍCULA?

Enllaços a Rare Film

Anuncis

Borgen (Adam Price, Mikkel Nørgaard, Annette K. Olesen, Louise Friedberg, Rumle Hammerich, Søren Kragh-Jacobsen, Jannik Johansen, Jesper W. Nielsen, 2010-2013)

Sèrie danesa sobre la alta política. Un dona de mitjana edat i tarannà progressista arriba a ser primera ministra. La sèrie mostra les dinàmiques dels partits polítics i dels mitjans de comunicació. Cada capítol planteja algun tema de caire social, com el comerç d’armament, les ajudes als refugiats o la regulació de la prostitució a la vegada que mostra les vides personals i familiars dels protagonistes (la primera ministra, el seu assessor personal i una periodista d’una cadena de televisió). La sèrie és interessant perquè no només entra a fons en els conflictes i interessos de la política professional sinó que un dels temes transversals és el de la conciliació de vida familiar i laboral, sobretot per a les dones. És força irregular en el seu desenvolupament; alguns capítols tendeixen al culebrot inversemblant mentre d’altres, sobretot de la tercera temporada, son més subtils i apassionants. Està ben realitzada i ben interpretada. Té bons diàlegs i situacions intel·ligents que, per comparació, deixen els polítics de la vida real convertits en pura mediocritat.

PER VEURE-LA

Enllaços de Borgen a Argenteam

La paraula (Carl Theodor Dreyer, 1955)

https://lallumllibertaria.files.wordpress.com/2013/01/ordet.jpg?w=215

Ah, quina pel·lícula més gran! Ploraria d’emoció sense parar veient-la. La vivència íntima de l’espiritualitat en la història d’un pare i els seus tres fills: l’un d’obertament ateu; l’altre, un estudiant de teologia que s’identifica amb la figura de Jesucrist i el darrer, el més arrelat a la realitat. Tres maneres d’entendre la religió en un poble rural de Dinamarca als anys trenta del segle passat.

La pel·lícula té un argument extraordinariament senzill, centrat en el comportament de la família arran de la pretensió del fill més petit de casar-se amb la filla d’un satre, que és el dirigent intransigent d’una facció religiosa antagònica. Tots sóm molt puritans i viuen la religió de manera molt severa. Però els fets de la vida, els fan anar des de la intolerància a la comprensió, de l’odi a l’amor, de la rancúnia a la generositat. Una mesura dels sentiments humans més profunds a l’hora d’entendre la nostra relació amb el més enllà i donar sentit a la nostra vida i la mort. Més enllà de les esglésies i dels clergues, Dreyer es planteja la posició dels éssers humans en la relació amb allò que és trascendent. I ho fa de manera oberta, tendra, sincera, íntima i suau. La interpretació naturalista dels actors és d’un prodigi inconmesurable, així com la fotografia bellíssima en blanc i negre, els decorats dels interiors o els paisatges exteriors; el ritme, els diàlegs, el muntatge, etc. Tot és perfecte. Sense cap mena de dubte, ens trobem davant d’una obra mestra rotunda de la cultura europea del segle XX. Un film imprescindible per emocionar-se.

 

Imagen

Imagen

Imagen

aAfkjfp01fo1i-20641/loc218/42471_3_123_218lo.jpg

aAfkjfp01fo1i-477/loc387/42608_12_123_387lo.jpg

aAfkjfp01fo1i-8405/loc875/42598_9_123_875lo.jpg

aAfkjfp01fo1i-12899/loc1143/42482_7_123_1143lo.jpg

Imagen

 

DESCÀRREGA

Ordet.(La.Palabra).(1955).DvDRip.Dual.(Spa.Dan.).(Xvi…FitoCorleone.avi [1.75 Gb] [Info]

Ordet.(La.Palabra).(1955).DvDRip.Dual.(Spa.).(Xvid+2A…FitoCorleone.srt [95.7 Kb] [Info]

Font: DivxClásico

 

Into eternity (MIchael Madsen, 2009)

Boníssim documental per reobrir amb intel·ligència i eficàcia el debat sobre l’energia nuclear. Què fer amb els residus quan tenen una toxicitat que dura 100.000 anys? Com garantir la seva seguretat durant tant de temps i no sabem que dimonis pot passar en el futur. Com pensar amb una magnitud temporal tan enorme? Com preveure totes les incidències possibles: cataclismes naturals, guerres, col·lapse econòmic, glaciacions, etc.

Finlàndia construeix un descomunal cementiri nuclear a centenars de metres sota terra i tardarà més d’un segle en enllestir-lo; després el tancarà definitivament per a tota l’eternitat.

Aquest documental planteja el problema sobre una òptica que fins ara quedava una mica arraconada en el debat. I es que, tal com expliquen els tècnics en el documental, no existeix cap solució segura per als residus, ni s’espera trobar-la. Fins i tot, el seu soterrament planteja moltes inseguretats. Moltes.

No cal tenir massa conexiements sobre el tema nuclear per apassionar-se amb aquest film. El que s’explica és més aviat la problemàtica ecològica dels residus i la seva insostenibilitat. Molt recomanable. (Gràcies, Miquel!)

 

Veure’l en línia (VOSE)


 

 

Dancer in the Dark (Lars Von Trier, 2000)

En els anys 1960, Selma, immigrant txeca, s’instal·la en una petita ciutat industrial dels Estats Units, amb el seu fill Gene, de dotze anys d’edat.

Afectada d’una malaltia hereditària que amenaça amb tornar-la cega, Selma treballa a una fàbrica metal·lúrgica més enllà de les seves capacitats i sense tenir en compte les normes de seguretat.

Intenta reunir prou diners per poder pagar l’operació que hauria de preservar el seu fill de la mateixa malaltia i de la ceguesa. Fugint de les seves preocupacions quotidianes gràcies a la música i al ball, participa en una comèdia musical organitzada per la coral del seu barri. Però Selma se sacrifica completament per salvar, malgrat tot, el seu fill.

Un dels millors films de Lars Von Trier que va rebre la Palma d’or al Festival de Cannes. Barreja cançons de musical amb drama ambientat al món de la fàbrica. La sublimació de l’amor i el sacrifici, les misèries del sistema penal, etc. Cinema radical europeu en un clàssic que mai no passarà de moda.

T: Dancer in the Dark
A: 2000
P: Dinamarca
G: Drama. Musical.
D: Lars von Trier
R: Björk, Catherine Deneuve, David Morse, Peter Stormare, Jean-Marc Barr, Joel Grey, Udo Kier, Vincent Paterson, Cara Seymour
D: 2:13 h

Enllaços:
http://www.megaupload.com/?f=ZA1UVCXQ