La sal de la terra (Wim Wenders, Juliano Ribeiro Salgado, 2014)

Un documental sobre la figura del fotògraf Sebastião Salgado. Repassa l’obra i la seva especial manera de treballar, sempre a prop de les persones, sempre a prop dels marginats. En realitat, és molt més que això; amb una narració pausada, atenta als detalls, veiem passar una determinada mirada al món, a allò que és essencial. Reportatges que l’han fet famós, com les mines d’or a cel obert, els genocidis entre hutus i tutsis, els camps de refugiats africans de les Nacions Unides, la guerra de Iugoslàvia, els pobles indígenes de sudamèrica, les tribus de l’Amazones o la Polinèsia i la seva darrera gran creació, “Genesis”. En fi, la visió humana dels horrors i la generositat.  Fascina veure la seva capacitat per a l’empatia amb la gent que pateix el dolor i la connexió amb gent de tota mena de cultures del món;  tot això, a banda del talent com a fotògraf.

No estem davant exactament d’un documental biogràfic, sinó d’una recreació visual en clau poètica sobre l’essència de l’ésser humà i la seva relació amb el medi natural (l’home és la “sal de la terra”). El gran missatge: al marge de les guerres i de l’especulació, en les societats humils és possible viure amb un temps diferent, amb respecte a les persones i als éssers vius i malgrat totes les misèries que són recollides pel gran fotògraf és possible transmetre un missatge d’esperança. L’episodi de la regeneració forestal a la finca de la família Salgado és un exemple magnífic. Molt recomanable.

ON VEURE EL FILM?

http://200peliculas.tumblr.com/post/117513967771/1831-the-salt-of-the-earth-wim-wenders

 

Anuncis

Com n’era de gustós el meu francès (Nelson Pereira dos Santos, 1971)

Imagen

 

A mitjans del segle XVI el continent sudamericà està sent envaït pels exèrcits europeus, molt més avançats tecnològicament, en particular, amb les seves armes de foc. Les metròpolis es disputen els territoris. En una batalla al Brasil, un soldat francès és capturat per una tribu indígena i confós amb un soldat portugués -el seus principals enemics-. Un cop retingut se l’emporten fins al poblat, al mig de la selva, i li donen de menjar, beure i tots els privilegis. Amb el temps aprèn la llengua indígena i es casa amb una noia. Però aquest soldat enemic té un destí sagrat: ser menjat pels membres més eminents de la tribu.

Aquest és un film que explica el colonialisme vist des del punt de vista dels indígenes. És una recreació històrica molt rigorosa, fins i tot, els indígenes es mostren tota l’estona completament nus, tant els homes com les dones, un fet que va causar cert escàndol quan la pel·lícula es va estrenar als anys setanta. En tot moment se’ns presenta el tema del canibalisme com un fet ritual de la cultura autòctona, amb tots els matisos del rigor antropològic.

Un element a remarcar és que les principals seqüències són puntuades per unes entrades amb uns textos trets d’escrits portuguesos del moment en els quals es dóna la versió oficial mentre a la pel·lícula veiem el que passava en realitat.

Pereira dos Santos, un dels directors més destacables del nou cinema brasiler, encara que avui completament oblidat, ofereix en aquesta pel·lícula, a mig camí entre la ficció i el documental, un visió històrica molt detallista del xoc de cultures profund entre europeus i americans, amb un posicionament favorable cap als oprimits.

 

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=88VVVRCC
http://www.megaupload.com/?d=W7YDS400
http://www.megaupload.com/?d=D4U6YIR0
http://www.megaupload.com/?d=60EOIAEN
http://www.megaupload.com/?d=SKNU1XXE
http://www.megaupload.com/?d=T4C18AA7
http://www.megaupload.com/?d=IXTYYSKX
http://www.megaupload.com/?d=OW10RNNN
http://www.megaupload.com/?d=ZBJ7D985
http://www.megaupload.com/?d=VPYBZ0BP