Cash on demand (Quentin Lawrence, 1961)

Image

Una banda de lladres atraca una oficina bancària emprant tota mena d’enganys, sense violència, només amb l’astúcia. Un d’ells es fa passar per agent d’una empresa d’assegurances que demana revisar el protocol de seguretat i un cop al despatx del director de l’agència amb matar la seva família si no li dóna tota els diners de la caixa forta. Però s’ha de fer simulant una inspecció rutinària perquè els treballadors no sospitin res i això demana temps. El director viu tot aquest temps amb veritable angoixa. És una persona integra, però molt estricta i obsessiva amb el compliment del deure. Tracta amb duresa als seus subordinats i també de la mateixa manera a la seva família. És una revisitació lliure del famós Conte del Nadal de Dickens però en clau de cine negre, molt ben fet, per cert. A mida que transcorren els minuts simpatitzem més amb l’amable atracador que no pas amb la víctima, una persona autoritària. Els empleats de la sucursal pensen igual. La moral del conte: els diners no ho són tot a la vida. La persona més eficient i brillant no és res sense l’ajuda dels altres. Tothom necessita ajuda alguna vegada i si som mesquins amb els altres, al final no rebrem més que indiferència o rebuig. Excel·lent producció britànica de la Hammer, la companyia dels dràcules i dels frankensteins, ben interpretada per Peter Cushing en el rol del tibat director de sucursal i per Andre Morrell fent d’atracador bon vivant.

ENLLAÇOS (VOSE)

http://speedy.sh/pFApc/Cash-On-Demand-Quentin-Lawrence-1961.mkv?ref=57504
http://speedy.sh/ZpKZ8/Cash-On-Demand-Quentin-Lawrence-1961.srt?ref=57504

 

Philomena (Stephen Frears, 2013)

Una història basada en fets reals. A la Irlanda dels anys cinquanta del segle passat, les monges d’un internat prenen els fills de les mares solteres precoces i els venen a famílies benestants. Una d’aquestes noies, quaranta anys després, demana els serveis d’un periodista per conèixer el fill que li van robar de joveneta. Magnífica cinta sobre un drama que es va destapar a finals dels segle XX i, pel que s’ha vist, afectava molts països, a la Irlanda catòlica però també a l’Espanya franquista i de la Transició democràtica. La relació entre el periodista i la senyora gran, ell ateu i ella catòlica practicant, planteja els dilemes sobre el conflicte: ha de demanar perdó l’Església catòlica? S’han d’emprendre mesures legals contra les monges que van vendre els nens? Fins a quin punt les mares biològiques han de contactar amb els fills adoptats? I els fills, tenen dret a saber-ho? Els conflictes morals estan molt ben exposats i adquireixen un caire universal i intemporal. La pel·lícula, a més, té una factura molt ben feta (guió, fotografia, muntatge música,  interpretacions…) i és, per tant, molt recomanable.

ENLLAÇOS

enllaços de Philomena a mejorenvo.com

1984 (Rudolph Cartier, 1954)

Una magnífica adaptació de la famosa novel·la futurista de George Orwell, realitzada per la televisió britànica BBC als anys cinquanta. És la recreació d’un sistema polític totalitari, on la tecnologia avançada controla tots els moviments de les persones. Al capdamunt del sistema hi ha el Gran Germà (Big Brother), l’entramat polític de la casta dirigent pensat per alienar les classes subalternes en l’alienació, gràcies a constants promeses de prosperitat i una policia repressiva que impedeix les crítiques i la dissidència. Unes grans pantalles o ràdios vomiten constantment la propaganda oficial. Una guerra permanent a l’exterior és la via per imposar el consens social. El ministeri de la propaganda arriba a l’extrem de reimprimir els diaris obsolets perquè els fets del passat siguin recordats d’acord amb els interessos del present. L’ambient és tant repressiu que l’Estat no tolera cap llibertat als individus; fins i tot, la família és una institució controlada per les autoritats on els membres han de vigilar-se i denunciar-se entre ells. El protagonista de la història és un jove que té alguns records i alguns indicis que la història oficial no es correspondria amb la història real i que, a més, comet l’error d’enamorar-se d’una noia i entre dos somien amb tenir una vida més lliure.

La caracterització que fa Orwell dels règims totalitaris a partir de la violència i la repressió casa malament amb l’evolució històrica de les formes de control social en l’actualitat, que es basen més en la imposició de pautes de comportament a través de la publicitat mentre que els control de les elits no és tan absolut, com es preveia a la novel·la. No obstant, cal tenir present que l’autor va escriure el seu al·legat antiautoritari pensant en els feixismes derrotats a la II Guerra Mundial i, sobretot, en el règim comunista i la Guerra Freda. Arran de l’emissió del programa es va generar una polèmica pública pel contingut polític del producte i el caràcter subversiu, que algunes veus crítiques li van atribuir, i per les imatges de tortures que alguns espectadors van considerar inapropiades per al mitja televisiu. El debat va arribar al Parlament i, fins i tot, la reina Elisabet va participar reconeixent que sí que havia vist aquest programa.

La realització del telefilm té una estructura i una realització clarament teatrals i està elaborada amb pocs mitjans tècnics; així, per exemple, quan un personatge tanca una porta amb una mica de força es mou tota la paret i es nota que és tracta d’un decorat de cartró-pedra. Tot i la humilitat del producte, l’honestedat flueix a cada moment i la interpretació dels actors resulta convincent -en particular, el protagonista, un joveníssim Peter Cushing. Potser aquesta versió televisiva hagi quedat bastant encarcarada al cap dels anys, però se segueix amb simpatia i atenció.

Peter_Cushing_in_1984

1984_PETER_CUSHING_BBC_2

1984_PETER_CUSHING_BBC_3

1984_PETER_CUSHING_BBC_4

Imagen

ENLLAÇOS

VOSE – via eMule

 

Una ciutat com Alice ( Jack Lee, 1956)

Una altra meravella del desconegudíssim director anglès Jack Leee. Aquesta vegada, un grup de dones de la colònia britànica a Malàisia són atrapades pels japonesos durant la II Guerra Mundial i deportades… a cap lloc en concret. Els homes són tancats en camps de concentració però respecte les dones no hi ha directrius militars i simplement són expulsades d’un a banda a l’altra. La seva odissea, basada en fets reals, és la lluita per la supervivència en un medi hostil, la selva, sobrevivint com poden (falta de menjar, esgotament, malalties, problemes de convivència…). És un també un cant a la solidaritat, la generositat i l’esperit de sacrifici. Hi ha dos factors que destaquen en aquesta pel·lícula: d’una banda, la voluntat explícita de les protagonistes, un grup de dones de classe mitja i de totes les edats, d’igualar o superar els homes en les seves habilitats (força i resistència física) i, de l’altra, el tracte generós amb què les tracten els japonesos. Lluny del maniqueisme patriòtic al qual ens tenia acostumat el cinema de Hollywood, on els soldats i la població civil dels paisos enemics no era altra cosa que una caricatura estereotipada, aquí trobem un munt de matisos, en particular destaca la figura noble del soldat japonès que les custodia durant bona part del viatge i que davant les adversitats acaba sent un còmplice més del grup. En mig de les normes boges de la guerra, els grans perjudicats no poden fer altra cosa sinó comprendre’s mútuament i ajudar-se. És molt bonica també la relació que s’estableix amb la comunitat indígena i, en aquest sentit, el director sembla apuntar cap a la idea que lluny del frenesí de la civilització occidental existeixen encara formes de vida tradicionals on la felicitat és possible. De fet, la conclusió dels protagonistes sembla apuntar en aquesta línia. Molt bona.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

ENLLAÇOS (VOSE)

https://mega.co.nz/#!cM122Coa!AOy-ZgBCnbwH6F9ck8S8bgAmE7YA6SSoB6KMWJMaTqg
https://mega.co.nz/#!Ad8U0JzB!AJSarwBUhZHsowwNQkjXdAC8BhwAl_ux7O-tPUIB2vU
https://mega.co.nz/#!Rd1ThBYL!AJNEGwCk3pcuS-Z-GgVSWgDXH5UApOdbLtHNHxqUais
https://mega.co.nz/#!EY0nxa5b!APigMwD9hva9DCONDZ9udwDTUosAZUeTvcL-TA3sTco
https://mega.co.nz/#!1V0mUYAC!ALfHbgCE0BOisbUohYsosgC9-doAJz_Vorg4JoW43zE
https://mega.co.nz/#!dQsjjQjR!AKUwWQByQ0hfMlvkdeSLagCcOMQA20IiX-g4g3XWQw0
https://mega.co.nz/#!INEUDbgY!AF6RGAB2xCTcwZxK3gbB4QA5mgMAdEAL3ACG7N52wys
https://mega.co.nz/#!cd1R1C7b!ANx9EwDMaOO9q7qs7_x9jwCsYCIABUjuvepDCe81hUE
https://mega.co.nz/#!wNdUVRLJ!AGv_SQAalz_t1P44xCuKsgA0hcwAOpY_7SQG6sS2tM8
https://mega.co.nz/#!tR1FFCCC!AGNGuQD9eN04wYCNmCQQRADe0fkAPtclOBrghphnpFI
https://mega.co.nz/#!JYMHgDgQ!ANjm3QCjR5mdHO19HNfE0QBeyI8AJwfunQLgsRylYio
https://mega.co.nz/#!BcVA2YTI!AB1s4gAEVpZP4xxZjyQa-ACkvDEABIPhT-r7FI_dYe8
https://mega.co.nz/#!RBUzQYSC!AKmneAD-NAYMInwvqPsC-gB6h8sAo3ghDL3Iqqi5oFo
https://mega.co.nz/#!gAMmBAIL!AB8UYADEaFe1mwlVkE9amQDWt8oADDl7tdM3-5CWw40
https://mega.co.nz/#!BEUmXZaA!AFQOywAEGauzJNn8F6ViVgC3OeEATolKs9yN3hfg24Q
https://mega.co.nz/#!QFc0zRiK!AGQEWAAuJbbnZ_keyRGZ7wBwMgoAa07F53soqskvoEY
https://mega.co.nz/#!IddByK5A!AA5NLADULFLIr_oYAHXnagAppNcAtCmzyOOuygAd-qk

 

 

El cavall de fusta (Jack Lee, 1950)

Uns soldats anglesos interns en un camp de presoners alemany durant la II Guerra Mundial. No cal dir res més: fugida al canto. Però les circumstàncies no són fàcils, perquè les barraques estan allunyades del perímetre extern, vigilat dia i nit. La clau de volta, un cavall de fusta, com el de Tròia, que els ha de portar directament a Suècia. L’escenari i la trama argumental no són altra cosa que pretextos per posar en marxa la solidaritat entre els soldats i el seu anhel de llibertat. Es mostra la importància de la perseverança i del manteniment de l’estat d’ànim, de l’acceptació i la posada en valor de la diferència d’habilitats i caràcters entre les persones, del sentit de l’humor i de l’alegria de viure, fins i tot del respecte cap a l’enemic… Quina pel·lícula més bonica i trepidant; com aguanta el ritme i el suspens! Només cinc anys després d’acabada la guerra, el director posa en escena un drama col·lectiu de persones amb principis ètics. Lluny del maniqueisme de molts altres directors i films de la postguerra, Jack Lee aconsegueix una obra d’una gran humanitat on les persones mantenen els valors fins i tot en les situacions més adverses.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS (eMule)

ed2k://|file|The.Wooden.Horse.(1950).XviD.AC3.avi|1564864512|C00F6710D2455BEC1F40544DDDAE6B52|h=3S5UZSQXJGCRVV7MOOWLDDHMBM4W7CNG|/

Subtítols

http://www.subdivx.com/X6XNDAyNjQ4X-the-wooden-horse-1950.html

Font: noirestyle

Treball clandestí (Jerzy Skolimowski, 1982)

Una crònica (sembla que, en part, autobiogràfica, del director) sobre el treball d’uns paletes polonesos a Anglaterra. Entren al país només per rehabilitar una casa vella que el seu patró vol arreglar per a les seves estades a la capital anglesa. Estan tot el dia tancats a la casa fent tota mena d’arranjaments, a preu de saldo. L’única expansió és el moment de la trucada des d’una cabina amb les seves famílies. La seva vida no pot ser més ruïnosa. Viuen amb el mínim i han d’aguantar les pressions del seu capatàs, un altre pringat, com ells. És una crònica agredolça de les relacions laborals en aquesta Europa que no ofereix el benestar a tothom. Jeremy Irons, està genial en el rol d’un estirat capatàs obsessionat en el compliment de l’encàrrec, un intermediari entre l’amo i els treballadors: mentre fa la pantomima que és un de la colla mostra les actituds autoritàries de qui vol el màxim de benefici econòmic a costa de l’opressió. Tot i així, és un altre desgraciat, tot i que la seva dedicació per superar la precarietat econòmica li fan apurar l’enginy per aconseguir menjar sense gastar-se un duro i d’aquesta situació venen les millors escenes, les que tenen lloc amb el robatori de productes al supermercat.

Click the image to open in full size.

moonlighting

ENLLAÇOS (VOSE)

https://mega.co.nz/#!lVAQnAgC!XXI-dkQ_ztFlM_nE_JBd0UQPV0VNxhMlRGcvzd2qsPw
https://mega.co.nz/#!pVpX2aTY!NbQTug7tiWK97u8EEbIUXHFLmIVejesuyd9TkTPHrNM
https://mega.co.nz/#!9IYF1aBI!cTlIyHiwprU7FCcomfjDVWh232gHXLrkQ-vScr9ie5c
https://mega.co.nz/#!4JYwnSxR!bIZ9y1y46LdKqiuryNexzn9W3BNpqMtRSEfeX-UDmgs

 

Un heroi local (Bill Forsyth, 1983)

Una veritable joia cinematogràfica sobre la sostenibilitat mediambiental, amb trenta anys a la seva esquena però resulta igual de fresca. El representant d’una multinacional nord-americana viatja fins a la costa escocesa per comprar terrenys on construir una refineria. Aquesta gran obra d’infraestructura canviarà absolutament la fesomia d’un poble i el seu entorn, encara amb un paisatge sense degradar… però els veïns només pensen en el dineral que rebran i que els permetrà iniciar una segona vida complint tots els somnis. De fet, les formes de vida allí són bastant tradicionals i existeix una bona harmonia entre tothom i, en general, es viu plàcidament. Aquest retrat coral de la vida quotidiana està ple de personatges divertits, molt senzills i apacibles. Contrasten amb la infelicitat del representant de la multinacional, que té molts diners però no està a gust amb si mateix ni amb la manera com viu. Poc a poc descobreix noves maneres de viure.

“Un heroi local” és una pel·lícula ecologista però sense pamflet polític, amb personatges plens de matisos i de dubtes; res no és bo ni dolent de manera exclusiva, tot té avantatges i inconvenients. Els veïns no s’oposen a la implantació de la refineria i el president de la multinacional tampoc no és una persona sense escrúpols, però al final sembla que la clau de volta la tenen les persones quan opten pel decreixement que faci innecessària la construcció de les grans plantes energètiques. Una faula preciosa amb una inoblidable banda sonora de Mark Knopfler.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

eD2K link Un tipo genial (1983 – Local Hero) – spanish&english.avi

eD2K link Un tipo genial (1983 – Local Hero) – spanish&english.spa.srt

Font: Cine-clásico

15 milions de mèrits (Charlie Brooker, 2011)

Sàtira sobre el comportament social davant les noves tecnologies. Alienació i estupidesa, que en podríem dir. És un dels capítols autònoms de la sèrie “Black Mirror” (Mirall negre). Un concurs televisiu del descobriment de nous talents de l’espectacle, on els aspirants a estrelles mediàtiques viuen tancats en un recinte a mode de gran plató de reality, pedalant en bicicletes estàtiques per fer mèrits que els facin mereixedors d’una oportunitat per ser famosos. Mengen, dormen  fan tota la vida social en aquest recinte ple de llums i dissenys moderns, completament aïllats de l’exterior i pendents del seu avatar virtual. La trama és molt senzilla i incideix en la capacitat de la televisió de banalitzar-ho tot, de crear un món virtual de dura alienació social.

És un capítol que té una bona factura visual, amb els concursants que viuen tancats en petits dormitoris on les quatre parets són una gran pantalla de programes que interactuen amb un sol gest de les mans. El guió és pobret però el programa resulta interessant pel que suposa de destripar l’estructura de la televisió en allò que té de fosca i malaltissa. La conclusió és que tothom hauria d’aprendre a tancar  el televisor.

ENLLAÇ

15 milions de mèrits (doblada a l’espanyol)

Threads (Mick Jackson, 1984)

Image

Impactant film sobre una possible explosió de la bomba atòmica en el marc d’una Tercera Guerra Mundial. És un docudrama, construït a partir de les vides d’un grapat de gent corrent i de les polítiques de les autoritats. Està basada en l’assessorament de molts científics, el que li dóna aquesta sensació de realitat. L’estructura i el desenvolupament no tenen cap originalitat: assistim a l’escalada política i, després, militar prèvia a la guerra, els comportaments confiats de la gent que confien en les capacitats del govern i en què les mesures de seguretat seran suficients, etc. Té l’estructura convencional del cinem de catàstrofes però com que és una producció de la BBC no pot estar fet amb més qualitat. En tot moment, hi ha un equilibri entre les històries particulars, els esdevenimenta col·lectius les informacions de caire científic, fins al punt que ten la sensació esgarrifosa d’estar veient un informatiu de la televisió. És molt realista en la plasmació de l’impacte de l’explosió d’una bomba atòmica però també dels caos social subseqüent i del desastre que suposaria durant dècades. És una pel·lícula instructiva que adverteix d’una possible amenaça que malauradament encara és present en la nostra societat.

Image

 

ENLLAÇOS

Threads – eMule – versió original en anglès

subtítols en castellà

Font: RebeldeMule

La història del cinema: una odissea (Mark Cousins, 2011)

Quinze hores dura aquest documental. I no n’hi ha per menys. La història del setè art, el cinema, explicada en tota la seva èpica. Però aquesta vegada no és com les altres. Fins ara, les històries del cinema s’explicaven de manera etnocèntrica: la indústria del primer món -Hollywood, fonamentalment- s’explicava a si mateixa. Però aquesta era una visió parcial, falsa. Era racista!

La història del cinema de Mark Cousins és, sobretot, una història nova; de les aportacions i el talent a tot el món; dels cineastes del Tercer Món, de les pel·lícules innovadores, de la imaginació; d’aquells títols que van canviar les mentalitats i la història. Repassem onze dècades de bon cinema: des dels germans Lumiére fins a les noves fornades del cinema nòrdic o oriental o els films de dones o els de negres.

Aquest documental té una estructura allunyada de l’erudició històrica feta amb recull de materials d’arxius i filmoteques i acumulació de testimonis, filmacions i documents antics sinó una narració suau i intimista dels moments de màxima creació cinematogràfica i de la seva relació amb els temps històrics i les mentalitats. Més en la línia de l’assaig poètic, les filmacions estan plenes d’imatges actuals: la casa on vivia un director, l’escenari d’un rodatge, el bullici de la gent del carrer. És un viatge diferent que trenca amb el relat tradicional del què havia estat la història del cinema.

La historia del cine de Mark Cousins

La historia del cine de Mark Cousins

La historia del cine de Mark Cousins

La historia del cine de Mark Cousins

ENLLAÇOS

The Story of Film: an Odyssey – VOSE – via torrent