El metge de la mútua (Luigi Zampa, 1968)

image

Una altra comèdia interpretada genialment per Alberto Sordi en el paper d’un arribista, en aquest cas d’un metge d’una mútua privada concertada amb la sanitat pública. La seva obsessió, tenir el màxim de pacients i així guanyar molts i molts diners. El seu mètode, aprofitar-se de tothom; qualsevol mètode és lícit: enredar els pacients, enrotllar-se amb la dona d’un altre metge de mútua amb l’esperança que amb la seva imminent defunció es quedi amb la seva consulta, etc. I així sense parar. Sempre compta amb l’ajuda de la seva mare, que és una dona cínica i retorçada, molt pitjor que el fill. La pel·lícula és divertidíssima, plena de situacions còmiques on es fa broma constant dels metges i dels malalts. Una sàtira política a partir de les situacions de picaresca que giren al voltant dels problemes de la sanitat pública italiana.

ENLLAÇOS (VOSE)

 http://speedy.sh/AYHA7/6AOLIDMLZ8.part1.rar?ref=57504
http://speedy.sh/PMWfD/6AOLIDMLZ8.part2.rar?ref=57504
http://speedy.sh/4SEKm/6AOLIDMLZ8.part3.rar?ref=57504
http://speedy.sh/mU4fn/6AOLIDMLZ8.part4.rar?ref=57504

Font: filmoteca HawkmenBlues

Anuncis

Cash on demand (Quentin Lawrence, 1961)

Image

Una banda de lladres atraca una oficina bancària emprant tota mena d’enganys, sense violència, només amb l’astúcia. Un d’ells es fa passar per agent d’una empresa d’assegurances que demana revisar el protocol de seguretat i un cop al despatx del director de l’agència amb matar la seva família si no li dóna tota els diners de la caixa forta. Però s’ha de fer simulant una inspecció rutinària perquè els treballadors no sospitin res i això demana temps. El director viu tot aquest temps amb veritable angoixa. És una persona integra, però molt estricta i obsessiva amb el compliment del deure. Tracta amb duresa als seus subordinats i també de la mateixa manera a la seva família. És una revisitació lliure del famós Conte del Nadal de Dickens però en clau de cine negre, molt ben fet, per cert. A mida que transcorren els minuts simpatitzem més amb l’amable atracador que no pas amb la víctima, una persona autoritària. Els empleats de la sucursal pensen igual. La moral del conte: els diners no ho són tot a la vida. La persona més eficient i brillant no és res sense l’ajuda dels altres. Tothom necessita ajuda alguna vegada i si som mesquins amb els altres, al final no rebrem més que indiferència o rebuig. Excel·lent producció britànica de la Hammer, la companyia dels dràcules i dels frankensteins, ben interpretada per Peter Cushing en el rol del tibat director de sucursal i per Andre Morrell fent d’atracador bon vivant.

ENLLAÇOS (VOSE)

http://speedy.sh/pFApc/Cash-On-Demand-Quentin-Lawrence-1961.mkv?ref=57504
http://speedy.sh/ZpKZ8/Cash-On-Demand-Quentin-Lawrence-1961.srt?ref=57504

 

Philomena (Stephen Frears, 2013)

Una història basada en fets reals. A la Irlanda dels anys cinquanta del segle passat, les monges d’un internat prenen els fills de les mares solteres precoces i els venen a famílies benestants. Una d’aquestes noies, quaranta anys després, demana els serveis d’un periodista per conèixer el fill que li van robar de joveneta. Magnífica cinta sobre un drama que es va destapar a finals dels segle XX i, pel que s’ha vist, afectava molts països, a la Irlanda catòlica però també a l’Espanya franquista i de la Transició democràtica. La relació entre el periodista i la senyora gran, ell ateu i ella catòlica practicant, planteja els dilemes sobre el conflicte: ha de demanar perdó l’Església catòlica? S’han d’emprendre mesures legals contra les monges que van vendre els nens? Fins a quin punt les mares biològiques han de contactar amb els fills adoptats? I els fills, tenen dret a saber-ho? Els conflictes morals estan molt ben exposats i adquireixen un caire universal i intemporal. La pel·lícula, a més, té una factura molt ben feta (guió, fotografia, muntatge música,  interpretacions…) i és, per tant, molt recomanable.

ENLLAÇOS

enllaços de Philomena a mejorenvo.com

1984 (Rudolph Cartier, 1954)

Una magnífica adaptació de la famosa novel·la futurista de George Orwell, realitzada per la televisió britànica BBC als anys cinquanta. És la recreació d’un sistema polític totalitari, on la tecnologia avançada controla tots els moviments de les persones. Al capdamunt del sistema hi ha el Gran Germà (Big Brother), l’entramat polític de la casta dirigent pensat per alienar les classes subalternes en l’alienació, gràcies a constants promeses de prosperitat i una policia repressiva que impedeix les crítiques i la dissidència. Unes grans pantalles o ràdios vomiten constantment la propaganda oficial. Una guerra permanent a l’exterior és la via per imposar el consens social. El ministeri de la propaganda arriba a l’extrem de reimprimir els diaris obsolets perquè els fets del passat siguin recordats d’acord amb els interessos del present. L’ambient és tant repressiu que l’Estat no tolera cap llibertat als individus; fins i tot, la família és una institució controlada per les autoritats on els membres han de vigilar-se i denunciar-se entre ells. El protagonista de la història és un jove que té alguns records i alguns indicis que la història oficial no es correspondria amb la història real i que, a més, comet l’error d’enamorar-se d’una noia i entre dos somien amb tenir una vida més lliure.

La caracterització que fa Orwell dels règims totalitaris a partir de la violència i la repressió casa malament amb l’evolució històrica de les formes de control social en l’actualitat, que es basen més en la imposició de pautes de comportament a través de la publicitat mentre que els control de les elits no és tan absolut, com es preveia a la novel·la. No obstant, cal tenir present que l’autor va escriure el seu al·legat antiautoritari pensant en els feixismes derrotats a la II Guerra Mundial i, sobretot, en el règim comunista i la Guerra Freda. Arran de l’emissió del programa es va generar una polèmica pública pel contingut polític del producte i el caràcter subversiu, que algunes veus crítiques li van atribuir, i per les imatges de tortures que alguns espectadors van considerar inapropiades per al mitja televisiu. El debat va arribar al Parlament i, fins i tot, la reina Elisabet va participar reconeixent que sí que havia vist aquest programa.

La realització del telefilm té una estructura i una realització clarament teatrals i està elaborada amb pocs mitjans tècnics; així, per exemple, quan un personatge tanca una porta amb una mica de força es mou tota la paret i es nota que és tracta d’un decorat de cartró-pedra. Tot i la humilitat del producte, l’honestedat flueix a cada moment i la interpretació dels actors resulta convincent -en particular, el protagonista, un joveníssim Peter Cushing. Potser aquesta versió televisiva hagi quedat bastant encarcarada al cap dels anys, però se segueix amb simpatia i atenció.

Peter_Cushing_in_1984

1984_PETER_CUSHING_BBC_2

1984_PETER_CUSHING_BBC_3

1984_PETER_CUSHING_BBC_4

Imagen

ENLLAÇOS

VOSE – via eMule

 

La vall (Barbet Schroeder, 1972)

Original i definitivament fascinant road movie de l’esposa d’un cònsol francès en cerca d’un sentit veritable a la seva existència. Una dona de mitjana edat, atractiva i intel·ligent, que es guanya la vida amb el comerç il·legal de plomes d’aus exòtiques que ven a una botiga de Paris. Coneix casualment una colla de joves que (dos homes, dues dones i un nen petit) viuen en comuna preparant-se per accedir a una vall molt remota a l’interior de Nova Guinea encara no cartografiada, però pel testimoni d’algunes persones aborigens podria tractar-se del paradís. Sigui com sigui, aquesta dona conviu amb la colla de hippies i accedeix a una nova forma de vida, cada vegada més primitiva amb el descobriment de les substàncies estupefaents o de l’amor lliure. Amb aquests nous a amics assisteix a festivals de les tribus aborigens davant les quals es rendeix a la fascinació pels seus rituals de felicitat i festa.

La pel·lícula de Schroeder, rodada tota ella en paratges naturals i barrejant imatges de ficció amb documental és pura admiració per la bellesa i sensualitat de les societats primitives amb escenes de gran valor etnogràfic. El viatge cap al paradís d’aquest grup és un procés de renúncia progressiva de l’enorme equipatge (material i espiritual) que duen a sobre en la sortida. Surten en un vehicle tot terreny, després viatgen en cavall i finalment a peu. Els diners, les ambicions, els prejudicis, etc. es van llençant en favor d’una cerca de l’espiritualitat i de la felicitat. El contacte amb les tribus primitives els provoca un xoc cultural, no exempt també de lúcides reflexions crítiques sobre la veritable organització social en les societat primitives més enllà de les aparences; per exemple, sobre el rol que hi exerceix la dona. La recreació amorosa de Schroeder en el maquillatge, el vestuari, les danses, els costums, etc. dels aborigens troba una complicitat en la fotografia bellíssima del català Néstor Alemdros i en la música de Pink Floyd. Una pel·lícula molt maca.

 

ENLLAÇOS

Versió original, en dos fitxers. Descarregar amb el programa eMule

ed2k://|file|La_Vallee_-_Barbet_Schroeder_(1972)_part1.avi|732272640|7B93E7CCE6A94764EE63B2FD2FC6010F|h=E7LD774D4JZGPGDQEWBAO4N637VUVF5P|/
ed2k://|file|La_Vallee_-_Barbet_Schroeder_(1972)_part2.avi|634865664|942D8F3F3D402C4EC3A697520A9F179C|h=IS2EWZMNYZGI54EX5NMRL35Y2GTD4FQ5|/

Subtítols:
http://www.solosubtitulos.com/descargar.php?t=peliculas&id=21453&archivo=100021453.rar

Font: terrorfantastico