L’arte di arrangiarse (Luigi Zampa, 1954)

Un arribista que sempre s’arrima a l’ombra del poder. Manipula les dones i els homes, la família i els amics amb l’objectiu d’enriquir-se i promocionar-se ell sol. Es fa socialista als anys deu, quan li convé, i després feixista, comunista, democratacristià… sempre a remolc dels esdeveniments polítics i socials i sempre al costat del poder. Quan es fa ric veu les coses d’una altra manera: la propietat és una obligació, no un dret, diu sarcàsticament. És un veritable estafador però el seu caràcter simpàtic i conciliador li obren moltes portes. Aquesta comèdia de Zampa és clarament un fresc de la història d’Itàlia durant la primera meitat del segle XX i està plena d’escenes divertides que interpreta un excel·lent Alberto Sordi.

Scena del film "L'arte di arrangiarsi" - Regia Luigi Zampa - 1954 - Gli attori Alberto Sordi, Elli Parvo e Franco Coop

ENLLAÇOS

(ajuntar els enllaços amb el programa HJ Split)
http://www.mediafire.com/?bc37dfqbdu82kal
http://www.mediafire.com/?9v7sauq0raam8vf
http://www.mediafire.com/?0niko3zmixvhwdq
http://www.mediafire.com/?3fdzdv7xg2ht20b
http://www.mediafire.com/?cdbqfbk1lnd5wjw
http://www.mediafire.com/?n2r8cr76r88y2vl

Subtítulos
http://www.mediafire.com/?uvev6n5glxd4x2s

Anuncis

En el curs del temps (Wim Wenders, 1975)

Bellíssima road movie que protagonitzen un jove que viatja en caravana de poble en poble arreglant els projectors de les sales de cinema i un altre que de forma inesperada i traumàtica s’afegeix d’acompanyant a la caravana. No parlen massa entre ells, encara que a través dels detalls intuïm que tots dos han tingut ruptures emocionals de les quals fugen i dificultats per arrelar la seva vida. Tots dos recorren un itinerari físic que els porta a acceptar encàrrecs laborals sempre relacionats amb el cinema. A través d’aquests episodis és quan es dibuixa un de les parts més boniques de la pel·lícula: la radiografia del cinema, en un moment històric, els anys setanta, quan hi havia la visió pessimista que es tractava d’un espectacle en vies d’extinció. Els personatges episòdics són variats i apassionants, que si un antic tècnic que els parla de la grandesa del cinema germànic abans de la guerra o una empresària que no vol tornar a programar les habituals pel·lícules vulgars, que només embruten -diu ella- la sensibilitat del públic i que, per això, s’estima més tenir el cinema tancat. Entremig, un episodi genial, quan tots dos protagonistes intenten reparar un equip de so en una sala plena de nens esperant que comenci la sessió i llavors es produeix la màgia quan ells dos improvisen una espectacle còmic amb el reflex del seu cos i les seves bromes a la gran pantalla per l’efecte casual d’unes improvisades ombres xineses. Els episodis de les sales de cinema són la línia del temps sobre la qual els dos protagonistes, Bruno i Robert, evolucionen psicològicament. L’un visita al seu pare amb qui no hi parlava des de feia deu anys; l’altre, la casa de la infància on vivia amb la mare. Tot dos intenten trobar un aturador al pas frenètic del temps ja que fins ara no ho havien aconseguit. Però les complicitats surten cada instant i la més mínima de les anècdotes acaba per convertir-se en una aventura apassionant.

El concepte de viatge és fonamentalment el descobriment de les coses importants de la vida, del plaer de fixar o arrelar els moments viscuts; de trobar persones amb qui connectem i que ens complementin. Filmada en un fascinant blanc i negre, amb una estructura que defuig la narració explicativa de les coses que passen; l’atenció subtil a l’expressió dels sentiments (inseguretat, empatia, dubte, alegria, tristesa, etc.) i unes interpretacions naturals dels protagonistes que vistes quaranta anys després conserven tota la seva espontaneïtat i fascinació. Ens trobem certament davant d’una veritable obra mestra de l’alemany Wim Wenders.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

Versió original en alemany.

https://mega.co.nz/#!fo4UwZBK!c4tiHQ0EvIrSwoc05cpHGxA0ZBQ9X6y4-WDmm8bjxzg
https://mega.co.nz/#!fl5zkIaa!dsCznnJiJi1–qkSSkYH2RRhKks-iX2uEglKdE1oHIQ
https://mega.co.nz/#!LtwwGYxK!AOU6ajnjlwXVtPae3v_dKWVcYGk-TX60vRjeYqi_czw
https://mega.co.nz/#!j0ABRAyZ!K3CdqHxQUQpeSUN48xALvgkkS5MDoxoHV5pPuuj93RI
https://mega.co.nz/#!79BS1LzB!PiyRZyPoxtCNpbalQJFs81xBRdInDKYd9U3i7BnmJKU
https://mega.co.nz/#!D5gRFSob!dN5WrjtpUSv85fqScfCevCAJhBwAz0kjkG7IHT2BBzM
https://mega.co.nz/#!6t4lSZrJ!KToCfy__LTXIevsb39m7Z0dJi9xxhML36gsip86kZD0
https://mega.co.nz/#!2l5CEB5T!EypSmxi-e1eNhTIJ-4A2ch8bq5V4G47FrmbJaIM4Cy0
https://mega.co.nz/#!y4BTFBBD!XLMH1mukIldL4Dih8Of4V3icoV8w4IcSfwJpQZEIFtY
https://mega.co.nz/#!7kYAzChI!V1FtKi-1koQBEPD21-5W7V_QgN9CVJo2B1Hy9KBmELo
https://mega.co.nz/#!qoIC2YpL!UUR5yxHrUKCuqvP2k_U06A9zW0AH6h61kvNQ__WyCqE
https://mega.co.nz/#!rlpQxYYS!aghKXyuVzNybdpcZJ5-h8zbJRjEjENMd564hySioFlU
https://mega.co.nz/#!qpATiCwI!YHfdeAhXTvLnodt4WgoPV00hKlNPfStA1crbUkENaJs
https://mega.co.nz/#!f4AjSDwC!RtF5Pk7_lsldRQReHrFPdX5LAy96pTJlCmm4r3NcSpY
https://mega.co.nz/#!K4pRVILb!Q7Fm8XyZHaFDmouAyhXiZyDw2yhgNeZ1dFOWb52jQyI
Unir amb File Splitter & Joiner
Subtítols
https://mega.co.nz/#!zhAAmKIR!GoAdc2eCihjRw8WNXnlT7CdOuEB_wQI4o8EIPWhhIbw

Una ciutat com Alice ( Jack Lee, 1956)

Una altra meravella del desconegudíssim director anglès Jack Leee. Aquesta vegada, un grup de dones de la colònia britànica a Malàisia són atrapades pels japonesos durant la II Guerra Mundial i deportades… a cap lloc en concret. Els homes són tancats en camps de concentració però respecte les dones no hi ha directrius militars i simplement són expulsades d’un a banda a l’altra. La seva odissea, basada en fets reals, és la lluita per la supervivència en un medi hostil, la selva, sobrevivint com poden (falta de menjar, esgotament, malalties, problemes de convivència…). És un també un cant a la solidaritat, la generositat i l’esperit de sacrifici. Hi ha dos factors que destaquen en aquesta pel·lícula: d’una banda, la voluntat explícita de les protagonistes, un grup de dones de classe mitja i de totes les edats, d’igualar o superar els homes en les seves habilitats (força i resistència física) i, de l’altra, el tracte generós amb què les tracten els japonesos. Lluny del maniqueisme patriòtic al qual ens tenia acostumat el cinema de Hollywood, on els soldats i la població civil dels paisos enemics no era altra cosa que una caricatura estereotipada, aquí trobem un munt de matisos, en particular destaca la figura noble del soldat japonès que les custodia durant bona part del viatge i que davant les adversitats acaba sent un còmplice més del grup. En mig de les normes boges de la guerra, els grans perjudicats no poden fer altra cosa sinó comprendre’s mútuament i ajudar-se. És molt bonica també la relació que s’estableix amb la comunitat indígena i, en aquest sentit, el director sembla apuntar cap a la idea que lluny del frenesí de la civilització occidental existeixen encara formes de vida tradicionals on la felicitat és possible. De fet, la conclusió dels protagonistes sembla apuntar en aquesta línia. Molt bona.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

ENLLAÇOS (VOSE)

https://mega.co.nz/#!cM122Coa!AOy-ZgBCnbwH6F9ck8S8bgAmE7YA6SSoB6KMWJMaTqg
https://mega.co.nz/#!Ad8U0JzB!AJSarwBUhZHsowwNQkjXdAC8BhwAl_ux7O-tPUIB2vU
https://mega.co.nz/#!Rd1ThBYL!AJNEGwCk3pcuS-Z-GgVSWgDXH5UApOdbLtHNHxqUais
https://mega.co.nz/#!EY0nxa5b!APigMwD9hva9DCONDZ9udwDTUosAZUeTvcL-TA3sTco
https://mega.co.nz/#!1V0mUYAC!ALfHbgCE0BOisbUohYsosgC9-doAJz_Vorg4JoW43zE
https://mega.co.nz/#!dQsjjQjR!AKUwWQByQ0hfMlvkdeSLagCcOMQA20IiX-g4g3XWQw0
https://mega.co.nz/#!INEUDbgY!AF6RGAB2xCTcwZxK3gbB4QA5mgMAdEAL3ACG7N52wys
https://mega.co.nz/#!cd1R1C7b!ANx9EwDMaOO9q7qs7_x9jwCsYCIABUjuvepDCe81hUE
https://mega.co.nz/#!wNdUVRLJ!AGv_SQAalz_t1P44xCuKsgA0hcwAOpY_7SQG6sS2tM8
https://mega.co.nz/#!tR1FFCCC!AGNGuQD9eN04wYCNmCQQRADe0fkAPtclOBrghphnpFI
https://mega.co.nz/#!JYMHgDgQ!ANjm3QCjR5mdHO19HNfE0QBeyI8AJwfunQLgsRylYio
https://mega.co.nz/#!BcVA2YTI!AB1s4gAEVpZP4xxZjyQa-ACkvDEABIPhT-r7FI_dYe8
https://mega.co.nz/#!RBUzQYSC!AKmneAD-NAYMInwvqPsC-gB6h8sAo3ghDL3Iqqi5oFo
https://mega.co.nz/#!gAMmBAIL!AB8UYADEaFe1mwlVkE9amQDWt8oADDl7tdM3-5CWw40
https://mega.co.nz/#!BEUmXZaA!AFQOywAEGauzJNn8F6ViVgC3OeEATolKs9yN3hfg24Q
https://mega.co.nz/#!QFc0zRiK!AGQEWAAuJbbnZ_keyRGZ7wBwMgoAa07F53soqskvoEY
https://mega.co.nz/#!IddByK5A!AA5NLADULFLIr_oYAHXnagAppNcAtCmzyOOuygAd-qk

 

 

Stingray Sam (Cory McAbee, 2009)

Heu vist mai un western situat a l’espai exterior, amb música i cançons i un guió delirant amb píndoles anticapitalistes? Si us agrada el cinema un pèl frikie aquesta és la vostra pel·lícula. Una bogeria inclassificable distribuïda en forma de serial de pocs minuts que gira al voltant de dos caçarecompenses que cerquen la filla d’un fuster segrestada en un altre planeta. Mai no hauria dit que una trama com aquesta em pogués enganxar i, no obstant, té una estètica retro que sí que t’atrapa. La barreja de personatges reals i d’uns decorats i uns efectes especials definitivament casolans amb algunes escenes narrades usant l’estètica collage li donen una encant molt especial, encara que no agradarà a tothom… però a mi sí, i per això la incloc en la selecció de cinema llibertari.

ENLLAÇOS

pel·lícula via Torrent

subtítols

 

 

 

El cavall de fusta (Jack Lee, 1950)

Uns soldats anglesos interns en un camp de presoners alemany durant la II Guerra Mundial. No cal dir res més: fugida al canto. Però les circumstàncies no són fàcils, perquè les barraques estan allunyades del perímetre extern, vigilat dia i nit. La clau de volta, un cavall de fusta, com el de Tròia, que els ha de portar directament a Suècia. L’escenari i la trama argumental no són altra cosa que pretextos per posar en marxa la solidaritat entre els soldats i el seu anhel de llibertat. Es mostra la importància de la perseverança i del manteniment de l’estat d’ànim, de l’acceptació i la posada en valor de la diferència d’habilitats i caràcters entre les persones, del sentit de l’humor i de l’alegria de viure, fins i tot del respecte cap a l’enemic… Quina pel·lícula més bonica i trepidant; com aguanta el ritme i el suspens! Només cinc anys després d’acabada la guerra, el director posa en escena un drama col·lectiu de persones amb principis ètics. Lluny del maniqueisme de molts altres directors i films de la postguerra, Jack Lee aconsegueix una obra d’una gran humanitat on les persones mantenen els valors fins i tot en les situacions més adverses.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS (eMule)

ed2k://|file|The.Wooden.Horse.(1950).XviD.AC3.avi|1564864512|C00F6710D2455BEC1F40544DDDAE6B52|h=3S5UZSQXJGCRVV7MOOWLDDHMBM4W7CNG|/

Subtítols

http://www.subdivx.com/X6XNDAyNjQ4X-the-wooden-horse-1950.html

Font: noirestyle

Tazi zum klo (Frank Ripploh, 1980)

img368929484879b1f4 Frank Ripploh   Taxi zum Klo (1980)

Mítica cinta alemanya que tracta de manera desacomplexada les relacions homosexuals. Un mestre de primària, apassionat pels plaers de la vida, cerca la companyia d’altres homes amb qui manté relacions sexuals, sovint persones desconegudes. La seva parella, però, és partidària de l’amor romàntic. Entre l’una tendència i l’altra, la pel·lícula aposta per l’alliberament sexual. Múltiples escenes de sexe desinhibit (pluja daurada, sexe als banys, exploració rectal, felacions, etc.) són ficades a la trama argumental amb absoluta naturalitat i contrasten amb les frustracions de les normes heterosexuals, com la monogàmia en la parella, la imposició del concepte de la fidelitat o la violència masclista (exemplificada en la situació d’una de les veïnes del protagonista). Les escenes sexuals (amb els pas del temps i l’allau d’imatges pornogràfiques que actualment poden trobar-se per Internet) han perdut el seu impacte transgressor i, potser, la part més interessant és l’aire fresc i alegre dels personatges per verbalitzar els seus desitjos; la capacitat per diferenciar i, en definitiva, compaginar les pràctiques sexuals i el consum de les drogues respecte de la professió de mestre i, sobretot, el retrat de Berlín com una ciutat oberta a la modernitat.

 

img36893020f85ff664 Frank Ripploh   Taxi zum Klo (1980)
img3689327109001e4b Frank Ripploh   Taxi zum Klo (1980)
img36893890a6df005f Frank Ripploh   Taxi zum Klo (1980)
img3689392cf039e1b6 Frank Ripploh   Taxi zum Klo (1980)

VEURE LA PEL·LÍCULA EN LÍNIA

https://vk.com/video_ext.php?oid=209214619&id=170424361&hash=6b8b7d80a422e155

Viatge distant (Alfréd Radok, 1949)

El drama de l’Holocaust a través de l’esdevenir d’una família txeca de classe mitja deportada al camp de concentració de Terezinstadt. Pel·lícula coral, que enllaça els esdeveniments polítics de l’auge del nazisme amb la descripció dels personatges principals, una infermera jueva i el seu marit ari. L’arribada de la guerra i l’ocupació alemanya desfermen la bogeria de les mesures antisemites i, finalment, la deportació progressiva a un camp d’on pocs en sobreviuran. El film retrata el descobriment progressiu dels horrors de les cambres de gas, els intents per evitar les deportacions, les dificultats de sobreposar-se a la maquinària d’extermini. El muntatge és molt dinàmic narrativament, amb un barreja de materials d’arxiu i elements de ficció. Els aspectes més escabrosos són insinuats, com el suïcidi d’un dels personatges, mostrats fora de càmera però sense caure en el dramatisme.

La pel·lícula es va rodar immediatament després d’acabar la guerra, al 1948. Sorprèn la  franquesa amb què presenta les cambres de gas i la idea de l’extermini dels jueus. Va tenir problemes amb la censura del règim comunista i no es va difondre àmpliament fins als anys noranta del segle XX fins a esdevenir en tot un referent de la cinematografia txeca. Molt interessant.

 

Daleká cesta

ENLLAÇOS

Daleka cesta (VO) – eMule

subtítols (en espanyol)

Font: cine-clásico