L’àngel vermell (Yasuzo Masumura, 1966)

Fascinant recreació del dolor, la passió, el desig humà i l’alliberament de les pulsions més intimes en una situació de caos social. Una jove infermera destinada als hospitals de campanya durant l’ocupació japonesa de la Xina viu en pròpia carn la degradació de les condicions de vida dels soldats en un entorn de completa alienació. Aquests joves són sotmesos a un rentat de cervell perquè acceptin el dilema de matar o morir per la pàtria. La situació es porta al límit en casos extrems, com el d’un jove que s’empassa un missatge escrit en un paperet per evitar que l’enemic el pugui llegir però en ser capturat li esventren l’estómac en viu cercant el text en va. Un heroi de guerra, diuen. Com tants d’altres moribunds que s’amunteguen a l’hospital. La pel·lícula recull aquest entorn de bogeria i violència (el director no escatima el detalls de la cruesa). Però la pel·lícula no tracta exactament del drama de la guerra, sinó dels desitjos més primaris: el desig del sexe, de les carícies, de l’amor, de la mort. És increïble, per al cinema de l’època, la manera tan directa de tractar el desig sexual, com una necessitat biològica irrenunciable. Així, per exemple, en una de les escenes, un dels soldats, que es troba lisiat i sense braços, demana a la protagonista que el masturbi perquè està a punt d’embogir en no poder-ho fer ell mateix. En aquest ambient de desesperació, l’infermera descobreix progressivament el munt de matisos dels sentiments i de la sexualitat (masculina) i amb aquestes experiències també aprèn ella mateixa a expressar el desig i la tendresa. La bogeria de la guerra, però, que transforma un ciutadà pacífic en un sàdic assassí, és alliberadora també de les normes repressores de la condició sexual. Arribats a aquest punt la pel·lícula arriba al deliri de l’amour fou més sublim, enmig d’una meravellosa fotografia en blanc i negre i un muntatge que no es perd en els detall secundaris. La narració progressa cap a la sinceritat més profunda i, sovint, amarga, de la condició humana. Absolutament fascinant.

 

ENLLAÇOS (VOSE)

https://mega.co.nz/#!INYwlQAK!Q0DWSjAparf-7b1OeJ6F3RATtakjieUs0_VqSG3oCv0
https://mega.co.nz/#!BBBASYxR!V1h2FVKUaluvq4Rq3fS1-H8d4QFtJrYonGFYZKCBao4
https://mega.co.nz/#!YdomTR7Z!N3hoFAypnlsyaLJ8TEJkrSdisTFWcI0sCY0F7mqbsko
https://mega.co.nz/#!QcQSzBxB!LTHkiRUreMINVGxsCaOsTCl8vN1f7PvqWi1eAxohvE8
https://mega.co.nz/#!ENxQyTRB!P93oin28EkzagHi3QjH330id7dx3D-Guj27dXEhScao

The black test car (Yasuzo Masumura, 1962)

Brillant thriller sobre l’espionatge industrial entre dues companyies automobilistes. Els mètodes més immorals dels empresaris portats al límit: robatori, suborn, xantatge, prostitució… Qualsevol procediment és vàlid per obtenir la fórmula màgica amb què augmentar els guanys i destruir la competència. Tota una metàfora del capitalisme. No hi ha un moment de descans en aquest film dinàmic on fins i tot els treballadors acaben impregnats de les obsessions dels tècnics i els directius i entren en l’engranatge de la competitivitat. Molt entretinguda.

ENLLAÇOS

http://www25.zippyshare.com/v/96877355/file.htmll
http://www25.zippyshare.com/v/30619947/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/62040288/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/40072040/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/10988609/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/52672318/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/3868127/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/57913021/file.html

Pressure point (Hubert Cornfield, 1962)

 

Drama criminal ambientat en la psiquiatria d’una presó nord-americana davant del cas d’un jove simpatitzant del moviment nazi, un paio violent i racista, que se sotmet a la teràpia d’un psiquiatra afro-amerià. La teràpia pretén descobrir les arrels del seu comportament antisocial i llavors apareixen alguns traumes de la infància, marcada pel temor al pare molt repressiu i la relació amb una mare possessiva. Les inseguretats personals troben una bona acollida en la ideologia nazi, un entorn ideològic i moral que permet la plena expansió dels components més violents. És una pel·lícula interessant, pel fet que la problemàtica del reclús racista es barreja amb el problema social de la integració dels negres a la societat, un fet que als anys seixanta esta de plena actualitat. La pel·lícula és una mica irregular en la seva realització (tot i la imaginació mostrada en la recreació d’alguns somnis o records del pacient), obra d’un director poc conegut; l’ambientació històrica, discreta: l’acció en teoria transcorre als anys quaranta però el vestuari i els decorats són els característics dels anys seixanta.  No obstant, el film és interessant i incideix en moltes qüestions socials (el patriarcat, el racisme, la psiquiatria, la reinserció social, el nazisme, les presons, etc.) .

ENLLAÇOS

http://speedy.sh/NQGPr/La-Clave-de-la-Cuestion.VOSE.mkv

Font: patiodebutacas

Umberto D (Vittorio De Sica, 1952)

Al·legat humanista (i animalista) de denúncia social, sobre les condicions miserables en què viu un home gran, funcionari jubilat, a qui els diners de la pensió no li permeten pagar el lloguer de l’habitació d’una pensió. Són els anys de las postguerra de la II Guerra Mundial, on encara queda molta gent que no pot refer la seva vida. La pel·lícula segueix el procés de degradació d’aquest home a qui la mestressa de la pensió, una autèntica bruixa, amenaça cada dia amb el desnonament. Comença amb una manifestació de funcionaris reclamant una pensió digna, segueix amb els intents desesperats del protagonista per malvendre les seves pertinences, per demanar ajuda econòmica als vells amics i, fins i tot, un tímid assaig per demanar caritat al carrer, però la dignitat i l’orgull de l’home que ha dedicat tota la seva vida d’empleat públic al servei dels altres frustren totes les opcions. Fons i tot, simula una malaltia per ingressar a l’hospital i rebre les atencions que no li ofereix la vida. Només compta amb l’afecte del seu gosset, veritable company inseparable, que no l’abandona ni en els moments de la pitjor de les depressions.

Vitoria de Sica signa aquest drama commovedor, d’estructura senzilla i el to característic del neorealisme, encara que amb certes exageracions, amb tant de personatges egoistes com surten a la pel·lícula (els amics que li giren l’esquena, la mestressa de la pensió, el matrimoni que es cuida dels gossos, etc.). El missatge, però, és d’autèntica actualitat: la crisi econòmica del film (amb la pobresa vergonyant i els desnonaments) i el moment present, queden units com si fossin l’un la continuació de l’altre tot i estar separats per seixanta anys de distància. El contrapunt optimista el posa el gosset del protagonista, veritable cant a l’amistat amb els animals de companyia.

ENLLAÇOS DE DESCÀRREGA

https://mega.co.nz/#!k5c2QIZZ!biQ-djaG7uuAxv9Hjm9_vSMPkyd0ZUwG80-MduV4qK4

Subs en espanyol: https://mega.co.nz/#!8hghWJgC!H8CJXhx0kJK1cl30HlB78hy81CxY4FfXwb45dH8XS_k

Font: patio de butacas

Ida (Pawel Pawlikowski, 2013)

Una bellíssima fotografia en blanc i negre emmarca aquesta història de descobriment del passat de la protagonista, una jove monja que descobreix als autors de l’assassinat de la seva família durant l’ocupació nazi de Polònia. És també el descobriment de la vida real per a aquesta noia que sempre ha estat visquent en llocs de reclusió, primer un orfandat i després un convent de monges. La protagonista té un permís per conèixer l’únic parent que té, una tieta materna, important fiscal caiguda en desgràcia, i mentre fa les pesquises per saber què va ser dels seus pares, descobreix que la vida va més enllà dels vots religiosos que està a punt de professar: castedat, pobresa i obediència. És un film ambientat al començament dels anys seixanta, en plena dictadura comunista a Polònia, i l’entorn social no pot ser més pobre, però en qualsevol racó un hi pot trobar la reconciliació amb la vida a través de la música, del ball, de l”amor… Magnífica pel·lícula que ens recorda la cinematografia dels grans mestres Carl T. Dreyer o Robert Bresson.

ENLLAÇOS

magnet:?xt=urn:btih:M25RFMNWMH2BU5LKP3KGUEAOSNZ6LMKW

subtítols

Font: #400películas

Keep the lights on (Ira Sachs, 2012)

Preciosa pel·lícula sobre la relació de parella entre dos nois: el seu enamorament, la vida en comú, les baralles, el distanciament, les inseguretats… L’un treballa de documentalista i l’altre en una editorial. Tots dos són homes però no donen més explicacions al respecte. Un d’ells, drogoaddicte, està ficat en un procés d’autodestrucció. Els episodis sòrdids són elidits en el relat. No és la part essencial; l’important són els detalls de les seves emocions: la inseguretat, la port, el desig, l’esperança, la il·lusió, l’angoixa, la frustració, el plaer, la felicitat, l’autoestima el creixement personal… Tota la pel·lícula pivota sobre aquests eixos en una narració molt senzilla, propera a mostrar elegantment els estats d’ànim dels protagonistes. Els dos joves sempre volen disfrutar intensament de la vida: sexe, drogues, cultura, amics.. I amb ells, l’espectador també es contagia d’aquest cant per la vida i l’enamorament.

Es una meravella també la recreació dels escenaris, ja siguin paisatges exteriors (naturals i urbans) o interiors; la decoració, la llum… elements que ajuden a la construcció dels personatges, per cert, també molt ben interpretats. En fi, una pel·lícula deliciosa, amb una estètica més a prop del cinema independent que no de les grans productores comercials.

 

 

ENLLAÇOS

http://speedy.sh/N8mYr/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.001
http://speedy.sh/kqfa3/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.002
http://speedy.sh/tF7TD/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.003
http://speedy.sh/2dqfY/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.004
http://speedy.sh/eEF7a/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.005

http://speedy.sh/XMphT/Keep-the-Lights-On.VOSE.srt