Juny | 2014 | la llum llibertària

“En el balcón vacío” és un film singular: una recreació intimista sobre l’impacte emocional de la Guerra Civil espanyola que van rodar un grup d’exiliats republicans durant la seva estada a Mèxic. Una dona gran rememora els seus records infantils de quan va presenciar episodis del conflicte bèl·lic: un fugitiu que s’escapa per la façana d’una casa però el denuncia una veïna, la desaparició del pare, el viatge cap a l’exili, el retorn al cap dels anys a la casa abandonada i que ara està buida, etc. Es basa en el relat autobiogràfic de María Luisa Elío, que era la filla del jutge provincial de Pamplona durant les primeres hores de la sublevació feixista, i és una de les actrius de la pel·lícula. El director és el seu marit, el poeta Jomi García Ascot, tots dos exiliats. Rodada en 16 mm, durant u munt de caps de setmana i amb la col·laboració dels amics, molts d’ells també exiliats republicans. Té un to líric, amb una narració fragmentària, molt original a l’època, en la línia del que després farien les avantguardes cinematogràfiques. És un film personal, perdut durant dècades i encara avui dia difícil de veure. Encara que l’argument se segueix amb facilitat, l’expressió de sentiments i episodis relacionats amb els records d’infància li donen una certa originalitat que convida a veure’l vàries vegades per copsar tots els matisos i suggeriments.