Anys difícils (Luigi Zampa, 1948)

Tot just acabada la II Guerra Mundial, el director italià Luigi Zampa, realitza aquesta comèdia de sàtira política sobre el règim mussolinià a traves de les vicissituds d’una família humil. El pare és un funcionari públic apolític que s’afilia al partit feixista per no perdre la feina i perquè la seva dona el deixi tranquil. És una persona poruga i només en privat amb els amics s’esplaia en la crítica… però sempre amagadet a casa. La pel·lícula ressegueix deu anys de la vida d’aquesta família i del país, des de les guerres imperialistes a mitjans de la dècada dels trenta fins a les invasions dels nazis i, després, dels aliats, a mitjans dels quaranta. La visió és pessimista, tot i el to paròdic i divertit de moltes escenes. Però entre broma i broma, es ridiculitza la pompa del règim feixista: l’actitud altiva i arribista dels dirigents, la retòrica buida dels discursos polítics contrastant amb la grisa realitat, les misèria de la guerra, les injustícies socials. etc. Tot i així, la veritable crítica és cap a la mediocritat de la petita burgesia, els autèntics artífexs, per la seva passivitat, de l’auge i sosteniment del feixisme. És una pel·lícula magnífica per dir les coses tan clares i tant aviat (quan el cadàver de Mussolini encara estava calent). Quina enveja, quan pensem en la pervivència política dels fills del Franquisme a l’estat espanyol!

65 anni fa il primo dei due film prodotti, “Anni Difficili”, con Ave Ninchi e Massimo Girotti, girato interamente a Modica

Imagen

Imagen

 

ENLLAÇOS
Versió en espanyol + subtítols en castellà

Anni.difficili.part1.rar
http://www22.zippyshare.com/v/24453770/file.html

Anni.difficili.part2.rar
http://www35.zippyshare.com/v/48761385/file.html

Anni.difficili.part3.rar
http://www20.zippyshare.com/v/28145886/file.html

Anni.difficili.part4.rar
http://www11.zippyshare.com/v/94402767/file.html

Anni.difficili.part5.rar
http://www12.zippyshare.com/v/62054259/file.html

Anni.difficili.part6.rar
http://www51.zippyshare.com/v/64510519/file.html

Anni.difficili.part7.rar
http://www2.zippyshare.com/v/76703016/file.html

Anni.difficili.part8.rar
http://www49.zippyshare.com/v/39526119/file.html

 

Anuncis

Retratos en un mar de mentiras (Carlos Gaviria, 2010)

El conflicte colombià vist a través dels ulls d’una noia muda i del seu cosí. Tots dos viatgen en un destarotat Renault 4 des de Bogotà fins a la costa del Carib per recuperar unes terres de les quals havia estat expulsada la família per culpa de la violència. És una roadmovie, i com s’esdevé en aquests casos, el viatge geogràfic és paral·lel al recorregut emocional dels protagonistes. Poc a poc, la noia va obrint els seus sentiments i coneixem l’origen del seu trauma que la feien no parlar mai. Es tracta d’un film ben realitzat que ens planteja els diferents agents socials dels conflicte, cadascun amb els seus interessos en joc que fan tan difícil d’arribar a una entesa, ara que s’estan portant a terme les converses de pau entre el govern i la guerrilla. Com sempre, cada país té la seva complexitat. En aquesta pel·lícula podem veure també l’estat depauperat en què es troba la sanitat (pública) i la pobresa que mostra l’hospital, amb un corb que sobrevola pel dipòsit de cadàvers. L’escena més inquietant, però, es quan els dos protagonistes es troben amb un control de l’exèrcit a la carretera i ells estan a punt de disparar a la noia però el seu cosí, mes extravertit, treu una càmera de fotos i els anima a fer-se un retrat turístic. Els dos militars es posen un barret de mariachi i tots plegats riuen divertits. Amb quina facilitat els que fa un moment podien matar o ser matats ara són amics. Això és un indici de la impunitat emocional amb què els milers de membres de l’exèrcit, les guerrilles i els paramilitars aprenen a disparar (i a matar) sense massa problemes de consciència moral. El que està a punt de succeir en aquesta escena és en realitat el que li passa al país de de fa dècades. La pel·lícula, tot i la transcendència i la gravetat del problema que planteja està realitzada amb sentit de l’humor i entre els dos cosins, tot i les desavinences inicials, s’estableix una veritable relació d’amistat i suport mutu.

 

VEURE LA PEL·LÍCULA EN LÍNIA

Vegeu la pel·lícula sencera a “Mis películas en linea”

Semprún sin Semprún (Yolanda Villaluenga, 2013)

Qui era Jorge Semprún? Supervivent al camp nazi de Buchenwald, membre del comitè central del Partit Comunista, ministre de cultura en democràcia, escriptor sobre la memòria, guionista de cinema, lluitador antifranquista en la clandestinitat… tot això i molt més. El documental de Yolanda Villaluenga per a la sèrie de RTVE “Imprescindibles” repassa l’empremta personal de Semprún sobre aquelles persones amb qui va viure (amics, companys de viatge, polítics, familiars, etc.)  que és a la vegada una metàfora sobre la convulsa història d’Espanya a la segona meitat del segle XX, sobretot de la generació dels que van perdre la guerra. Un viatge apassionant confeccionat àgilment a partir d’entrevistes i imatges d’arxiu i  talls d’entrevistes a persones conegudes (Bernard Henri Lévy, Costa-Gavras, Ives Montand, Santiago Carrillo, Juan Goytisolo, Josep Ramoneda,  Xavier Folch i molts altres) i no conegudes (la cap del gabinet de la seva etapa al ministeri de cultura, nebots i nets francesos,amics, etc.) i, en particular, un muntatge realment brillant ple de recursos estilístics (com el pla-contraplà dialèctic entre Carrillo i Semprún, per citar-ne només un). Aquest documental és força emotiu més enllà del vessant polític i social de l’autor, en aquella altra part que dibuixa els perfil emocional d’una persona recentment traspassada a partir del record i els sentiments d’aquelles altres persones que l’han conegut i estimat.

 

VEURE EL DOCUMENTAL EN LÍNIA

No vull ser un home!!! (Ernst Lubitsch, 1918)

 

Autèntica joia antipatriarcal del mestre de la comèdia Lubitsch. Una jove, frustrada per no poder gaudir de les mateixes llibertats que els homes i cansada que els seus tutors la renyin sovint per poc femenina decideix experimentar una nova vida transvestint-se d’home. El resultat, una sàtira contra els bons costums on es posa en evidència l’arbitrarietat de la construcció dels rols de gènere; és qüestiona la manca de llibertats per a les dones. És una pel·lícula divertida que insinua moltes transgressions, com quan la noia protagonista ja vestida d’home flirteja però no pot evitar els “ramalassos” femenins, es retoca el cutis però l’enxampa un grupet de noies: Oh! Un home maquillant-se! Quin escàndol! Quin horror! Però a continuació se senten molt atretes per aquest home tan particular. No obstant, ella les ignora perquè en realitat desitja un home de qui se sentia atreta quan vestia de dona i ara estableix amb ell una relació que als ulls de tothom és clarament homosexual. Fins i tot hi ha escena de petonet entre tots dos però això no sembla incomodar a ningú. Com es pot veure, la trama és una constant transgressió de les normes del sexe i del gènere. 

No deixa de sorprendre que tot just acabada la I Guerra Mundial amb la derrota germana i l’enfonsament del reich del kàiser Guillem II, Ernst Lubitsch es llanci  a realitzar aquesta comèdia esbojarrada que posa cap per avall els valors de la burgesia i el patriarcat. En un moment que sembla que el país s’ensorra, el director berlinès mostra una lucidesa, un talent i un enginy excepcionals que fan que aquesta pel·lícula, “Ich möchte kein Mann sein”, i moltes altres que rodarà a continuació mantinguin la seva alegria i agilitat tot i els prop de cent anys que porten a l’esquena.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

ENLLAÇOS:

subtítols

Font: arsenevich

Els nens de Diyarbakir (Miraz Bezar, 2009)

Emocionant drama social i polític ambientat a Diyarbakir, la principal ciutat kurda a Turquia. Tres germans de curta edat és queden sols quan la policia (turca) fa desaparèixer els seus pares (activistes a favor de la causa del poble kurd). Sense ningú que els cuidi, intenten sobreviure com poden fins que troben una xarxa de solidaritat en el lumpen de la marginació. Allí reben els (petits) recursos econòmics però també un aixopluc emocional. És una pel·lícula preciosa que tracta temes diversos com la repressió turca al poble kurd, el terrorisme d’estat, el model econòmic capitalista, els nens abandonats que malviuen al carrer… La pel·lícula segueix les dificultats dels tres germans per sobreviure i assentar-se en algun lloc però sense oblidar aquesta problemàtica se centra plenament en el problema del terrorisme d’estat en la figura d’un policia de la secreta executor d’activistes polítics. Aquest policia és un home jove, agradable, familiar, molt afectuós amb el seu nen petit, amable i cordial amb els veïns i els amics però porta una doble vida. En la seva professió té impunitat per torturar i assassinar. Impunitat legal, sí, però també impunitat emocional. Impressiona la naturalitat amb la qual els torturadors deixen el seu sadisme a l’oficina i durant la resta de la jornada esdevenen pacífics ciutadans normals.

Una gran pel·lícula, sense dubte. A més, és plena de detalls de sensibilitat. Nosaltres ens quedem amb el gest de la filla rebutjant els diners que li dóna una jove prostituta a canvi d’una feineta que ha fet (a diferència d’altres feines anteriors que sí que les hi havia cobrat) i que és un gest d’acceptació del vincle emocional de la nena petita amb la jove. Fins al moment tenien una relació mercantil -jo et faig una feina i tu em pagues uns diners- però amb aquest gest la nena deixa que sigui la jove qui s’encarregui d’ella com si fos una mare. També és molt bonic el detall de la cinta de cassette on la mare havia gravat contes que els posava a la nit perquè els nens d’adormissin al llit i que serà l’únic objecte que record que podran dur de la mare. També està genial en els petits detalla de crítica social quan un nen del carrer ben objectes a preu de saldo i una dona li recrimina que potser el producte que ven no té prou qualitat quan ella està forradíssima de pasta i el que paga en la compra és una absoluta misèria. En fi, podríem trobar moltes escenes que ens agraden d’aquesta pel·lícula però el millor és que la veieu vosaltres mateixos.

childrenofdiyarbakir005 Miraz Bezar   Min Dit: The Children of Diyarbakir AKA Before Your Eyes (2009)

childrenofdiyarbakir006 Miraz Bezar   Min Dit: The Children of Diyarbakir AKA Before Your Eyes (2009)

childrenofdiyarbakir007 Miraz Bezar   Min Dit: The Children of Diyarbakir AKA Before Your Eyes (2009)

childrenofdiyarbakir010 Miraz Bezar   Min Dit: The Children of Diyarbakir AKA Before Your Eyes (2009)

childrenofdiyarbakir012 Miraz Bezar   Min Dit: The Children of Diyarbakir AKA Before Your Eyes (2009)

ENLLAÇOS (VOSE)

https://mega.co.nz/#!Ew4QAKgA!Uwi6VWP6FabncOcovwpIaajfWkPWch6SgaF6IRwE928
https://mega.co.nz/#!U85AHI6b!hOKwKRgAni4V3telk6427yHTmGV1pULrz2hnF7Yc8TU
https://mega.co.nz/#!Bh42UD6B!wZzKqN0jYuXc84YH9J1_Xe5XtXYz3xEiYSdRuaM5lFM
https://mega.co.nz/#!ohJDzSgZ!TjnEBZlVVG3j4I5uBbUa_EDm8OAMgd5H2ZAKr7JGsiY
https://mega.co.nz/#!M15XgQIa!_e7S5JK3GR833q4uxJ3euMtCFf8ij5sGUCxXhliEqlw
https://mega.co.nz/#!txxXETzb!OsNxb1_xgf_aDZeqZj_hN4l68N0_Zhk8IPTUU8Ad__k
https://mega.co.nz/#!4oRxhAgK!prG4P2hK8WtUwujLUEuk0UWxxe2Q6TjqGZUFnWK40JU
https://mega.co.nz/#!s4J1RLiQ!WthENmlWgnEZMkXLGBmA-XzftDMaQQfHsesSs2q65gM
https://mega.co.nz/#!9k4yVT5Q!Ghrk5cq4nTeoNRvAoiMNZGglofKCJDCiAp-T8dBOkVw
https://mega.co.nz/#!UhAhmAAZ!Krdl0ecxuxSQCGxJpsIgk_M5_B_YL7oQ-241kpolpgU
https://mega.co.nz/#!gkoDFBhL!HV51aCA2WLGKs8k5u9lM_p6xEmLYc5tZQjLtoPXIyuY
https://mega.co.nz/#!k4YgUISY!b_emefIm2AS_gEvirT5cpWowEnZZasoHiCZGzlqdjH8

Font: patiodebutacas

Seqüeles (Wladyslaw Pasikowski, 2012)

Deia Günter Grass que no podem donar l’esquena al passat perquè el passat sempre ens acaba enxampant. Durant la II Guerra Mundial Polònia va ser un dels principals països on es va perpetrar l’holocaust antisemita però el que no se sabia tant era la participació que hi havien tingut els propis polonesos. I no se sabia perquè era un tema tabú. “Poklosie” se centra en el descobriment dolorós de la participació dels ciutadans polonesos d’un poble en l’assassinat massiu de tots els seus veïns jueus. Està basada en fets reals, els de la massacre de Jedwabne, quan tres-cents jueus polonesos d’aquest municipi van ser assassinats al 1941. Per això, l’estrena del film ha despertat un debat social sobre la legitimitat de remoure el dolor per tal de conèixer la veritat o bé la conveniència de tapar les les pròpies misèries. L’actor principal va rebre, fins i tot, amenaces de mort.

És una pel·lícula perfecta, estructurada seguint les normes del suspense, amb dos germans que comencen una recerca històrica a partir d’unes làpides jueves que havien estat tretes del cementiri i reaprofitades pels veïns per a usos no funeraris. La progressió de la història porta a moltes reflexions sobre la memòria històrica:  les dificultats per aclarir la veritat de les actuacions criminals de persones concretes davant les traves que posen  les seves famílies que no volen que se sàpiga tot plegat; la importància de la història oral per explicar allò que no diuen els documents escrits, el valor documental dels arxius que els fa veritables fonts per al coneixement de la història…

Aquest film és molt recomanable perquè el vegi tothom i prengui consciència de la importància de conèixer la veritat. Cinematogràficament ens  trobem davant d’una gran obra, per la gran interpretació dels actors principals, el muntatge, la música, la fotografia, la direcció etc. Perfecta!

 

Image

Image

Image

 

ENLLAÇOS

http://www.mediafire.com/download/3ohzo9n6eq5s8nr/p0kl0s13.part01.rar
http://www.mediafire.com/download/1t7wap34vonrkk5/p0kl0s13.part02.rar
http://www.mediafire.com/download/jhkcycg5vbda7xi/p0kl0s13.part03.rar
http://www.mediafire.com/download/ned4jlq3i38m5wn/p0kl0s13.part04.rar
http://www.mediafire.com/download/dgmf20k7ugd6bmk/p0kl0s13.part05.rar
http://www.mediafire.com/download/lle4rww9btqjhkm/p0kl0s13.part06.rar
http://www.mediafire.com/download/24prcyayk5vwemh/p0kl0s13.part07.rar
http://www.mediafire.com/download/n1e9sf6xw6vwanp/p0kl0s13.part08.rar
http://www.mediafire.com/download/j0zil6j1mzcm0sy/p0kl0s13.part09.rar

Clau de pas per descomprimir els enllaços: tomask2013

Brüno (Larry Charles, 2009)

Una versió marica de “Sexe a Nova York”. Un periodista austríac homosexual  i extravagant està obsessionat amb el món de la moda i la popularitat. Fa tota mena d’intents per esdevenir una “celebrity”: exagerar la ploma, exagerar l’actitud hetero, escandalitzar públicament, donar suport a les causes humanitàries… L’argument poc importa, perquè la nova creació de l’actor Sacha Baron Cohen és pura irreverència política, una sàtira contra els bons costums; una calculada operació de transgressió en aspectes com la sexualitat, els mitjans de comunicació, la indústria de la moda i les creences polítiques i religioses. Acumula escenes divertides basades en els gags però sempre en el marc del cinema comercial nord-americà, una indústria que no sembla donar en l’actualitat massa marge d’acció a la crítica social i política.

 

ENLLAÇOS

Brüno (Versió original en descàrrega directa)

subtítols