The exiles (Kent Mackenzie, 1961)

Imagen

Film recuperat molt recentment i ara considerat com una obra important per preservar el llegat cultural del segle XX. Una visió trista dels indis nordamericans (quasi) assimilats a la cultura blanca. En format de documental mostra una parella de joves descendents de les tribus indígenes que han abandonat les reserves. Ella, interessada en ser una esposa perfecta, pateix per la vida que porta el seu home; ell, més interessat per disfrutar-la, surt amb els amics, tots ells també indis. El jovent surt a beure, a riure… ballen, s’emborratxen, es barallen, flirtegen amb les noies, Busquen l’aïllament social, busquen un lloc on ningú no els amoïni ni siguin mirats com a diferents, on sentir-se còmodes. No tenen esperances personals ni col·lectives. Se senten marginats… exiliats.

Kent Mackenzie filma la ciutat de Los Angeles com la gran protagonista de la història, el lloc d’on fuig una generació de joves (indis) que s’hi troba estranya i es dedica a l’alienació. La profusió d’exteriors; les vivències dels personatges recreades per actors no professionals, l’ús constant de la veu en off superposada a les imatges de factura documental, donen a aquest títol un aspecte de cinema independent. No té massa estructura narrativa, més enllà de recollir una nit boja que culmina en una dansa tradicional de la tribu a la qual pertanyen, a la manera de símbol de pertinença al qual aferrar-se. Bellíssimes les imatges d’una de les protagonistes passejant pels carrers comercials de la ciutat mirant aparadors mentre la seva veu en off va despullant poc a poc els pensaments més personals (inseguretats, frustracions, anhels…). Una mirada i una veu que ho diuen tot.

the exiles, 2

the exiles,5

the exiles,4

the exiles, 7

the exiles, 6

the exiles, 5

TRAILER

ENLLAÇOS

The exiles – VO – via eMule

Subtítols en castellà

Font: RebeldeMule

Anuncis

Fúria negra (Michael Curtiz, 1935)

Una història interessant: un sindicat de la mineria pressiona per millorar les condicions laborals. Els empresaris contracten falsos sindicalistes amb la missió de sembrar la divisió entre els treballadors. Alguns, són partidaris de la lluita i els altres de la resignació. Les diferències entre uns i altres amenacen la unió i la força. La ruptura sembla servida. Molt interessant pel·lícula basada en dues novel·les realistes que retraten les argúcies fosques dels empresaris per aixafar els moviments sindicalistes progressistes.  El protagonista, un ingenu immigrant europeu, és dibuixat de manera una mica tonta com un titella manipulat per tothom i embolicat en un trama sentimental Made in Hollywood. Els falsos sindicalistes a sou dels empresaris també són representats de manera simple i superficial. La pel·lícula no té prou profunditat, tot i el realisme que desprenen els escenaris de l’acció i la rudesa dels treballadors, alguns d’ells interpretats per actors de color, un fet poc habitual en el cinema de l’època.  Tot i així, la trama social atrapa en tot moment, en particular en la violenta i subversiva escena final que no desvetllarem aquí. És, per tant, un film valent que cal revisar.

 

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

 

ENLLAÇOS

Black Fury – versió original – via eMule

subtítols en espanyol

Font: noirestyle (requereix registre)

 

Interrogatori (Ryszard Bugajsk, 1982)

 

Una de les millors pel·lícules sobre la tortura.  Una artista de l’espectacle és detinguda per la policia i sotmesa a diversos interrogatoris amb la voluntat d’aclarir la seva breu relació sentimental amb un comandant de l’exèrcit que està acusat de preparar un complot contra el govern. L’ingrés a la comissaria no pot ser més desastrós; de seguida és vexada i tractada de males maneres. Els interrogadors volen obtenir qualsevol informació útil políticament -sigui certa o no- i empren diversos mètodes de persuasió: agressions físiques, pressió psicològica, xantatge emocional… Ella és manté lúcida. Quan comença la seva estada com a presa preventiva tot li sembla delirant, absurd, com una broma pesada però poc a poc descobreix la foscor de les clavegueres de l’Estat. La pel·lícula incideix en l’evolució psicològica d’aquesta dona, des de la seva inconsciència inicial a la lucidesa final. També té interès el retrat dels interrogadors/torturadors, amb un perfil força sinistre: ben vestits, ben educats, però capaços de les accions més horribles amb tota la caradura del món. Persones aparentment normals que a la feina, en la foscor que dóna la impunitat legal, es comporten com a porques. És un tête-à-tête impressionant entre les homes interrogadors i la dona interrogada, que ens alerta sobre l’estupidesa dels sistema polític repressiu. Un film intel·ligent i molt ben rodat, que retrata l’estructura del terrorisme d’Estat en la Polònia comunista però que pot extrapolar als sistemes democràtics. (Com era d’esperar, les autoritats poloneses no van veure amb bons ulls aquesta pel·lícula i no en van permetre l’exhibició fins al cap de molts anys de ser produïda). 

 

ENLLAÇOS (VOSE)

Interrogation.part1.rar
http://www51.zippyshare.com/v/66126236/file.html
Interrogation.part2.rar
http://www8.zippyshare.com/v/2750598/file.html

Interrogation.part3.rar
http://www13.zippyshare.com/v/15709353/file.html

Interrogation.part4.rar
http://www38.zippyshare.com/v/55276053/file.html

Interrogation.part5.rar
http://www29.zippyshare.com/v/45312478/file.html

Interrogation.part6.rar
http://www19.zippyshare.com/v/75820300/file.html

Interrogation.part7.rar
http://www39.zippyshare.com/v/47556069/file.html

Interrogation.part8.rar
http://www44.zippyshare.com/v/85835228/file.html

Una carta per a Momo (Hiroyuki Okiura, 2011)

Veritable delícia de l’anime japonès, entretinguda i apassionant tant per als petits com per als grans. Novament una història de creixement personal, protagonitzada per una nena  que madura en la comprensió dels fets importants de la vida; novament en companyies de déus i esperits que són a la vegada generosos però trapelles; novament una defensa dolça del món rural, del contacte amb la natura i del respecte als valors de l’amistat i la tendresa. Aquesta vegada, una mare i una noia que han perdut al marit i al pare respectivament tornen a la casa dels avis materns en una illa on les coses passen apaciblement. La vida al món rural sembla avorrida per a la petita Momo i les difícil relacions amb la mare se’ns mostren en petits detalls. Però uns estranys esperits, protectors de la casa fins que el difunt familiar pugi als cels, els vigilen i protegeixen. Són irreverents, perquè desobeeixen les normes que regulen els comportament dels esperits, i escatològics, perquè es rasquen el cul, foten pets i fan burilles al nas. No tenen un comportament exemplar però són generosos (malgrat el seu egocentrisme) i la  seva missió acaba sent un genial cant a la solidaritat, la felicitat i l’alegria. Amb ells, la jove protagonista aprèn a sentir-se segura de si mateixa, a entendre els sentiments de la mare, a relacionar-se amb els amics. El que dèiem, una delícia de pel·lícula.

ENLLAÇOS

Una carta per a Momo (VOSE) – descàrrega directa