Mickey Mouse al Vietnam (Lee Savage i Milton Glaser, 1968)

Rar curtmetratge, que es donava per desaparegut, de missatge antimilitarista protagonitzat pel personatge emblemàtic de la inocència nordamericana, Mickey Mouse, el ratolí amic dels nens que és incapaç de cap malifeta. Doncs resulta que s’allista voluntàriament a l’exèrcit per lluitar a la guerra del Vietnam. Dura només un minut, està dibuixat en clau poètica i suposa una metàfora sobre el final del somni americà. Els seus autors, el dibuixant Lee Savage i el dissenyador gràfic Milton Glaser ens ofereixen una joia de l’animació contracultural.

 

 

Plou sobre el nostre amor (Ingmar Bergman, 1946)

David i Maggie contra el sistema. Ell, sortit de la presó; ella, embarassada d’un desconegut. Fugen d’una vida de marginació sense futur. Es troben, viuen junts i sorgeix l’amor. Però la societat, els prejudicis, les enveges, les estafes, els enganys i les misèries d’un sistema social actuen en contra d’ells. Han d’enfrontar la seva voluntat de viure junts i formar una família amb una sèrie de constant entrebancs. Bellíssima obra de càmera, minimalista, centrada en els personatges clau, els protagonistes, i aquells que es mouen pel seu entorn, tots ells magníficament dibuixats, en la complexitat de les seves misèries i la seva generositat. És una obra ambiciosa, tot i la simplicitat de la trama, sempre plena d’elements inesperats, que pretén aprofundir en la psicologia humana més pessimista però alhora donar-li elements per a l’esperança. Rodada poc després de l’acabament de la II Guerra Mundial, en una Europa convulsa i trastornada, “Plou sobre el nostre amor” resisteix la seva excel·lència al pas dels any i es converteix en un al·legat en favor de l’amor i la generositat i en contra de la pretenciositat  i egoisme dels poderosos. Els amants que ho tenen tot en contra foragiten les misèries i les rancúnies que obstaculitzen el seu amor. Com sempre, Bergman, il·lumina un cinema esplendorós on tots els elements tècnics són magnífics (fotografia, guió, interpretacions, etc.). Obra desconeguda del gran mestre suec però de visionat apassionant.

ENLLAÇOS DESCÀRREGA

Versió original

Els subtítols en castellà

 

Tarda de gossos (Sidney Lumet, 1975)

Un jove enreda un amic per assaltar un banc i aconseguir diners per pagar l’operació de canvi de sexe de la seva companya. Però un cop allí descobreixen que ensortir-se’n no serà tan fàcil i retenen algunes treballadores. La policia, la premsa i molts curiosos es presenten i es munta un veritable espectacle que la televisió transmet en directe. Basada en fets reals.

Una gran pel·lícula de Sidney Lumet  -molt en la línia del cinema polític dels anys setanta-, clarament antisistema en la denúncia dels poders establerts (els bancs, la policia, la premsa…) que dóna un gir sorprenent quan aparaiex en escena el factor sexual. És divertida i trepidant i mostra la tendresa dels pobres desgraciats que es pensen que podran començar una vida decent si roben als poderosos. Té moments genials, com les treballadordes del banc disfrutant exitades dels cinc minuts de glòria en sortir a la televisió o la cara d’Al Pacino al final del film. Molt recomanable.

ENLLAÇ

Tarde de perros (VOSE)