L’atemptat (Jerzy Passendorfer, 1959)

Vibrant film sobre la lluita armada d’un grup de la resistència polonesa durant la II Guerra Mundial. Basat en fets reals, presenta un grup format per joves compromesos -tot nois; les noies juguen un paper de simples comparses- que preparen un atemptat terrorista contra el cap de les SS a Varsòvia, Franz Kutschera, un autèntic botxí. El film se centra en el compromís polític dels joves, en la seva capacitat de sacrifici, en la valentia per acabar amb la vida d’un veritable criminal de guerra. Cinematogràficament s’estructura com un thriller amb un guió molt àgil. Políticament és una exaltació de la resistència polonesa, de la seva lluita contra l’exèrcit invasor i les deportacions i els assassinats dels nazis. Però l’èxit del film al moment de la seva estrena va convertir-lo en un fenòmen de masses que també es va interpretar com una al·legoria contra l’hegemonia comunista i soviètica.

ENLLAÇOS

ed2k://|file|Zamach.avi|933646336|B020D11CBD26BB641B60FE77B8E8766D|h=GHP3X4WURZPZF6TA2FJJ3NQVBMI37TFR|/Subtítols

en castellà

http://www.mediafire.com/?q0q6a5r29cw141a

Font: divxclasico

Mel (Semih Kaplanoglu, 2010)

 

En un poble rural de l’Anatòlia un pare de família es dedica a l’apicultura. La recollida de la mel es converteix en una rutina laboral que per al seu fill petit de sis anys esdevé un element ritual de creixement personal. La relació entre tots dos, pare i fill, esdevé molt íntima. Però les famílies desapareixen. Potser els canvis de l’ecosistema o la modernització del país s’emporten les abelles a llocs cada vegada més distants. Els pare s’ha d’endinsar bosc endins. El bosc, un espai dens, un món nou per al nen. La pel·lícula retrata amb una increïble delicadesa la relació entre el pare i el fill, una família del món rural turc que sembla acabar-se, com les abelles, una família basada en el respecte, el treball i la generositat. Evidentment, és un model de família oposat al que veiem tantes vegades al cinema americà on tots els seus membres estan obsessionats amb el consumisme. Una pel·lícula bonica perquè sí.

 

ENLLAÇOS

Versió original turca amb subtítols en espanyol

http://filecloud.io/nra540kc
http://filecloud.io/la45tizr
http://filecloud.io/zp0nifhm
http://filecloud.io/8m6h74da
http://filecloud.io/ou30vn1s
http://filecloud.io/ethcz8j1
http://filecloud.io/ethcz8j1

 

L’home de ferro (Andrzej Wajda, 1981)

Cinema polític al voltant d’una important vaga del sindicat polonès Solidaritat, als darrers anys de la dictadura comunista. Un periodista es pressionat pels mitjans oficials perquè reculli informacions sobre un líder sindical contra el qual poder obrir després una campanya de difamació i així esquerdar la vaga. En un moment en què el règim fa aigües, completament mancat de suport i desbordat per l’oposició popular, es planfiiquen els darrers intents per part de les jerarquies oficials d’utilitzar les clavegueres de l’Estat Aquesta pel·lícula té una estructura que recorda el Ciutadà Kane, d’Orson Welles, amb un periodista que recrea episodis del passat d’una important figura política, a partir del testimoni de les persones que el van conèixer. L’estructura és la mateixa, però Wajda no aconsegueix la mateixa fluïdesa i en alguns moments costa una mica de seguir l’argument. La pel·lícula està molt a prop dels esdeveniments -es va realitzar un any després de les jornades revolucionàries als astillers navals de Gdansk-, i té més voluntat de crònica del moment que no pas de construcció històrica. La integració de les escenes de ficció amb les imatges de documentals o de gravacions de la televisió és molt bona. És una pel·lícula que reflecteix la descomposició del règim, l’escepticisme del periodista que ha de realitzar la feina bruta, la manca de credibilitat dels mitjans oficials, l’esperit combatiu dels resistents… el clam popular pel canvi polític. Recorda en tants aspectes els darrers anys de la dictadura franquista.

ENLLAÇOS

(VOSE, via eMule)

ed2k://|file|Czlowiek.z.Zelaza_CD1.DVD-rip.[Crisp].(osloskop.net).avi

ed2k://|file|Czlowiek z Zelaza_2 [Divx5 Mp3 DVD-rip by Crisp][PL].avi

Subtítols en espanyol

ed2k://|file|czlowiek.z.zelaza.español.CD1.srt

ed2k://|file|czlowiek.z.zelaza.español..cd2.srt

 Font: DivxClásico

El silenci de la mar (Jean-Pierre Melville, 1949)

Perquè hi ha moltes maneres de viure en un marc d’opressió. Perquè hi ha moltes maneres de resistir-s’hi. Per la desobediència pacífica. Aquest film del cèlebre director de noirs Jean-Pierre Melville esdevé una petit obra mestra, plantejada com una delicada peça de teatre de cambra, amb pocs personatges i pocs escenaris, sobre un home vell i la seva neboda que han d’hostatjar un oficial nazi durant l’ocupació alemanya de França.

La pel·lícula s’articula envers els sentiments dels personatges, de l’oficial nazi que amb tots els seu discursos sobre la convivència entre tots dos països intenta ser civilitzat i amable i de la família que li expressa el seu menyspreu de  forma encara més civilitzada, de forma subtil, per exemple, amb silencis o amb gestos. Però la convivència i la intel·ligència d’aquestes tres persones fa que les seves relacions vagin més enllà de les aparences.

ENLLAÇOS (VOSE)

http://netload.in/dateiOTU1MzU2OD/Le.Silence.De.La.Mer.2004.FRENCH.DVDRiP.XViD-TQMiSO.part1.rar.htm

http://netload.in/dateiMjE0MjQ0Mz/Le.Silence.De.La.Mer.2004.FRENCH.DVDRiP.XViD-TQMiSO.part2.rar.htm

subtítols

Bedlam (Mark Robson, 1946)

 

Estrany film de terror sobre el manicomi londinenc de Santa Maria de Betlem (més conegut com Bedlam) al segle XVIII i la seva modernització arran de la permeabilitat a les idees de la Il·lustració. Es tracta d’una pel·lícula senzilla, com de sèrie B, però que ofereix una recreació estimable de les condicions deplorables en què es trobaven els sanatoris mentals a l’època de l’Antic Règim, quan més aviat semblaven centres de maltractaments: els interns s’amuntegaven en condicions de manca d’higiene i d’alimentació bàsica, es dormia al terra, els tractaments sanitaris eren tortures… Un noia influïda per les idees d’un home quàquer que propugna la bondat humana, fins i tot, per a les persones malaltes mentals, intenta canviar les condicions de vida en aquest sanatori lúgubre de Bedlam però el zelador -interpretat per Boris Karloff-, és un ésser sàdic sense escrúpols que utilitza els interns com a divertiment per a la gent adinerada de classe alta.

Encara que la pel·lícula no deixa de ser un entreteniment made in Hollywood i, com és habitual, barreja en forma de pasterot elements diversos com la psiquiatria, la ideologia quàquera, la il·lustració, la crítica social, etc. té l’encant de ser un film ben treballat, eficaç en el seu plantejament proper al film de terror -bé, només una miqueta-, amb una posada en escena deutora dels gravats satírics de l’artista anglès William Hogarth, i amb un plantejament ideològìc progressista de denúncia de la psiquiatria de l’Antic Règim.

 

ENLLAÇOS:

Bedlam (versió en espanyol) via eMule

Font: Noirestyle

La noia terrible (M. Verhoeven, 1990)

Interesant comèdia, molt intel·ligent, sobre una estudiant simpàtica i eixerida que guanya un premi d’assaig i és l’orgull de la ciutat, però quan comença a fer un treball sobre el comportament dels veïns durant l’etapa del Tercer Reich la cosa canvia, les actituds ja no són tan amables. Plantejada (de manera una mica forçada) en forma de comèdia amable no pas d’aquelles que fan riure sinó més aviat de riure per no plorar, reflecteix les actituds patètiques i cíniques de tota la gent que no vol que el (seu) passat es descobreixi. Les dificultats constants per conèixer totes les misèries i tota la merda de moltes famílies que van tenir descarats passats nazis ens resulta tan propera pel que respecta la memòria històrica del Franquisme que aquesta pel·lícula que té vint anys podria haver-se rodat avui mateix a casa nostra.

ENLLAÇOS:

VO + subtítols en anglès – descàrrega via Torrent

Ulica Graniczna (Aleksander Ford, 1948)

Molts pocs anys després d’acabada la II Guerra Mundial, el cineasta polonès Aleksander Ford dirigeix aquest drama coral sobre la vida dels jueus al guetto de Varsòvia. Centrat en l’esdevenir d’un carrer qualsevol, mostra les incidències d’abans, de durant i de després del domini nazi. Se centra en una sèrie de personatges que funcionen com a prototip de les famílies col·laboracionistes o de les resistents i mostra l’horror de les deportacions, la repressió i els assassinats. Els jocs dels nens i la vida familiar divertida amb què comença l’acció i la creença de que la guerra no esclatarà passen després per la fase de la superivència davant de l’antissemitisme -impagable el veí envejós que quan els alemanys ocupen Varsòvia es pentina el cabell i es talla un bigotet a lo Hitler-, les deportacions fins a l’hecatombe final de l’alçament dels jeus del guetto i la barbàrie de la destrucció del barri casa per casa a mans dels nazis. La pel·lícula està rodada en clau neorrealista -avui dia és considerada la millor producció polonesa de postguerra- , gairebé en forma de dietari o de catàleg de molt situacions que es devien viure durant aquells dies. Està filmada en forma àgil i tot i el cert maniqueísme en la presentació del personatges -els bons i els dolents- mostra certa dificultat en la representació del fet semític, com en diversos diàlegs de personatges que diuen frases de l’estil de “sí, és un jueu, però en el fons és una bona persona”. Té una voluntat de condemna de la guerra, el racisme i l’antisemitisme i d’apologia de la solidaritat entre les persones.

.

ENLLAÇOS DE DESCÀRREGA

Versió original a través d’eMule

Subtítols en espanyol

Font: DivxClásico