El cor captiu (Basil Dearden, 1946)

“El cor captiu” no és exactament una pel·lícula pacifista, però realitzada a Anglaterra just després de la II Guerra Mundial tampoc no té el to patriòtic i bel·licista que sovint tenien les produccions del cinema comercial durant aquests anys. Dóna una visió centrada en els valors de la solidaritat i la resistència davant l’adversitat. Un grup d’oficials britànics són capturats pels alemanys en la derrota de França al 1940 i tancats en camps de presoners. Tot i que se’ls apliquen les convencions de Ginebra, el que suposa respectar-los la vida i un tracte que no tenia res a veure amb els camps de concentració, el cert és que l’estada en aquests altres camps durant gairebé cinc anys es converteix en una dura prova de resistència. Allí viuen mantenint alt l’esperit, ajudant-se els uns als altres, en un clima d’unitat, mirant de preservar, a més, el contacte amb les seves famílies a través de la correspondència. Així, són llegides en veu alta les cartes personals a una banda i l’altra de l’Atlàntic. Tota la narració és plena de detalls de la seva vida quotidiana que reflecteixen la voluntat de mantenir uns valors de generositat: el soldat cec que és tractat amb deferència, el soldat que era lladre a la vida civil però aquí se sacrifica per un altre company… fins i tot, el retrat dels funcionaris nazis és amable. La pel·lícula està narrada amb molta agilitat, ben interpretada; amb un to de malenconia i mostrant el front emocional de la guerra.

ENLLAÇOS

The Captive Heart (VO) – eMule

Subtítols en espanyol

Un joc d’intel·ligència (Hans Weingartner, 2007)

 

Infumable producció, amb un guió pèssim, una mala realització i una interpretació encara més dolenta. Previsible, incongruent i absurda. Potser, la pitjor pel·lícula que hem recomanat al bloc. Només recomanable per la vocació gamberra i pel punt llibertari del plantejament, proper a la guerrilla de la comunicació. Un brillant productor de televisió, cocaïnòman i pertorbat, triomfa amb subproductes de les teleescombreries, però un ensurt que li està a punt de costar la vida l’empeny a reflexionar sobre el caràcter alienador de la petita pantalla. Llavors intenta sabotejar els fonaments de la cultura televisiva afavorint la creació de programes culturals i, amb l’ajut d’una banda de penjats, es llença pel precipici de l’acció directa per tal de forçar canvis en els índex d’audiència dels programes i obrir les portes a una “primavera cultural”. El plantejament, que té el seu punt subversiu, es porta a efecte amb una narració estripada, sense la més mínima lògica -roben a la desesperada un aparell de decodificació del senyal televisiu per saber com funciona i quan després en necessiten un miler més resulta que aquests aparells els venen sense problemes per internet i que tenen un munt de diners per comprar-los-; la història descendeix pel pendent de l’humor gruixut, amb personatges estereotipats, escenes tontes, previsibles… De totes maneres, per a les persones que no són massa exigents i que només vulguin entretenir-se una estona amb missatges molt trinxats però políticament incorrectes poden acostar-se a aquesta producció alemanya que planteja (de manera superficial) el caràcter alienador de la televisió.

 

ENLLAÇOS

enllaç versió doblada al castellà (via Torrent)

Font: the pirate bay

El retorn (Hal Ashby, 1978)

Un soldat nord-americà torna de la Guerra del Vietnam paralitzat de cintura en avall, amargat de la seva experiència bèl·lica. A l’hospital l’ajuda la dona d’un soldat que encara està al front de guerra i a poc a poc s’estableixen moltes complicitats. La pel·lícula ofereix un dels millors retrats de la dificultat d’integració dels soldats quan tornen a casa; de la manca d’acolliment de la societat; de la crítica cap a l’estament militar que defensa uns interessos de classe. Un jove integrat en el sistema que va a la guerra com a triomfador però en torna com un desgraciat; una jove, esposa típica, també integrada en el sistema però que, desenganyada, troba un nou sentit en qüestionar-se el seu estil de vida. És una cinta emblemàtica dels anys setanta, rodada per Hal Ashby, segurament el més llibertari dels cineastes nordamericans de l’època

 

ENLLAÇOS

https://rapidshare.com/files/2251364622/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.avi.001

https://rapidshare.com/files/294179017/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.avi.002

https://rapidshare.com/files/2043475115/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.avi.003

https://rapidshare.com/files/1334396551/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.avi.004

CD-2
https://rapidshare.com/files/1652235473/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.avi.001

https://rapidshare.com/files/1982565868/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.avi.002

https://rapidshare.com/files/315228669/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.avi.003

https://rapidshare.com/files/2339897392/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.avi.004

Subtitols:

CD-1
https://rapidshare.com/files/2998088793/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.srt

CD-2
https://rapidshare.com/files/2077748275/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.srt

El riu (Jean Renoir, 1951)

Imagen

 

Mai no hauríem pensat que ens aquest bloc es recomanés una pel·lícula que està construïda amb uns elements aparentment tan carrinclons com els d’una família anglesa ensucrada que via a l’Índia, unes nenes adolescents que descobreixen el seu enamorament, una visió etnogràfica i decidiament falsa del tercer món. Però el cert és que estem disposades a fer una excepció amb aquesta producció de Jean Renoir -el fill del famós pintor impressionista August Renoir- rodada totalment a l’Índia. És certament una visió idealitzada de la colònia anglesa de finals dels anys quaranta del segle passat però el to amable amb el qual es recullen els seus costums i tradicions i la manera sinuosa amb la qual s’interrelacionen amb la ficció fins al punt de semblar a voltes un documental li donen un encant i una bellesa inigualables. La història de tres amigues, totes elles joves, enamorades d’un mateix militar nordamericà lisiat, i del seu procés de creixement personal i maduració psicològica està narrada amb tal delicadesa que el romanticisme dolç que desprén la pel·lícula té un veritable encant que en unes altres circumstàncies ens hauria semblat horrorosament kitsch. També hi ha moments més durs en l’esdevenir dels personatges i de la família protagonista però Renoir els sublima a través de les el·lipsis narratives. Amb tots aquests episodis, narrats en certa manera com si fossin petits contes, tenim una visió amable de l’adolescència tan oposada a l’habitual del cinema comercial actual.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

descarregar amb emule la versió dual (anglès i espanyol)

font: divxclasico

 

La infància d’Ivan (Andrei Tarkovski, 1962)

Es fa difícil no commoure’s amb aquesta infància d’Ivan. El nen explorador soviètic en terres germanes als darrers mesos de la II Guerra Mundial ha perdut la seva mare i la seva germana a mans dels nazis i està decidir a venjar-les. Travessa els rius gèlids per acostar-se a les files de l’enemic i obtenir valuosa informació militar. Altres nens en similars circumstàncies han fracassat. Els alemanys exhibeixen els seus cadàvers perquè serveixin d’avís.

La història d’Ivan és la història de la infància robada, dels nens que són forçats per les circumstàncies a madurar precoçment. Els desastres de la guerra i, en el cas del front de l’est, la desesperada situació dels soviètics va fer que molts nens formessin part de l’exèrcit. Ivan és un nen amb el cor endurit per l’odi contra l’enemic, que no pot ni imaginar-se la viva a la rereguarda, només viu per a la lluita aferrissada i, gairebé, suïcida. Les seves actuacions mostrades en la tenebra de la nit, en paisatges arrasats pel combat contrasten amb el lirisme dels records de la seva família abans de ser assassinada.

La pel·lícula és, com no podia ser d’altra manera en el cinema de Tarkovski, d’una posada en escena superba amb una fotografia en blanc i negre i uns paisatges i uns enquadraments magnífics. La llum de la nit, la força del riu i dels boscos, la densitat de l’aigua -fins i tot, quan al final, uns soldats recullen documentació a un edifici berlinès, i cau la cendra, és com si plogués l’aigua-, tot plegat té un efecte poètic. El metratge és ple d’escenes magistrals: el flirteig amorós d’uns militars soviètics en un bosc amb un increïble petó suspès a l’aire, els cadàvers de nens exposats pels nazis amb un cartell macabre que els penja del coll; tota la seqüencia de l’ocupació de la capital alemanya, treta de noticiaris però intercalada molt bé entremig de la història de ficció.

La infància d’Ivan és una pel·lícula notable, construïda en base al lirisme i el simbolisme, que es presenta com un al·legat contra la guerra, a la que es visualitza simbolitzada en la foscor, la destrucció i el dolor sord del personatge protagonista.

 

La  infancia de Iván

 

ENLLAÇ:

http://www.servifile.com/files/Ivanovo_Detstvo.avi.html

El complot dels enginyers (Adam Curtis, 1992)

Imagen

 

El documentalista Adam Curtis es capbussa novament en els fitxers dels arxius audiovisuals per oferir-nos una nova crítica  a un dels eixos de la modernitat: la tecnocràcia. És el primer capítol d’una sèrie de sis episodis que porta per títol “La caixa de Pandora”.

En aquest primer lliurament, es planteja en paper de les enginyeres a la Unió Soviètica. La revolució comunista va comportar la destrucció d’un vell ordre i la creença que la ciència podria resoldre els problemes de la gent i donar-li un nivell de vida suficient, però va resultar un mal son. Al 1920 Lenin va construir un enorme mapa il·luminat per mostrar la planificació del procés d’electrificació del país, però per encendre aquest mapa es va haver de deixar a les fosques la major part de la ciutat de Moscou. Més tard, dos tècnics a cada ciutat informaven als seus superiors que les dones volien calçar sabates amb plataforma i l’Estat les produïa però quan arribaven al mercat ja havien passat de moda. Les teories macroeconòmiques que semblaven tan racionals tenien estranyes conseqüències: trens carregats amb mercaderies recorrien milers de quilòmetres sense cap raó, només per fer complir el pla que mesura l’èxit del creixement industrial en tones per quilòmetre quadrat. Casos absurds d’un sistema absurd. Amb Stalin els enginyers van ser acusats de tramar un  complot contra l’Estat, jutjats i depurats. Però el moment que es va començar a desmuntar el sistema va ser a partir dels anys 70, la crisi econòmica i la manca d’agilitat dels dirigents polítics que havien fossilitzat el sistema de producció econòmic van portar a la implosió definitiva.

El documental és àgil, visualment molt atractiu, amb moltes imatges tretes de noticiaris de l’època, i moltes entrevistes als protagonistes. La narració en off va guiant un discurs que funciona a mode d’assaig polític. És original, creatiu i et fa pensar. Realment un dels millors documentals del seu autor.

ENLLAÇOS

http://rapidshare.com/files/174270781/Pandoras.Box.01.myTVblog.org.avi.001
http://rapidshare.com/files/174270444/Pandoras.Box.01.myTVblog.org.avi.002
http://rapidshare.com/files/174270539/Pandoras.Box.01.myTVblog.org.avi.003

subtítols en espanyol

Canciones para despues de una Guerra (Basilio Martín Patino, 1971)

http://spanishinmotion.files.wordpress.com/2009/02/2canciones-para-depues-de-una-guerra.jpg

Emotiva recreació sentimental de la vida quotidiana sota el règim franquista. Un collage d’imatges del nodo, de cartells o de pel·lícules, amb un muntatge sense massa pretensions de reconstrucció de cap memòria història que no sigui la memòria popular per a transmetre el record de les penúries i les misèries de l’epoca. Les imatges d’interpretacions de cançons són virades a un to blavós o vermellós segons les afinitats ideològiques mentre petits comentaris en off com trets dels moment ens donen un toc humà. Així, amb aquest recursos tant fàcils resulta més eficaç que molts pamflets coetanis. És un documenal emblemàtic de l’epoca de la transició democràtica espanyola, prohibit durant anys, una bella obra que evoca un temps mític del passat a través de les cançons i les músiques.

https://i0.wp.com/www.basiliomartinpatino.com/fotogr/02canciones.jpg

 

ENLLAÇOS DE DESCÀRREGA

https://www.rapidshare.com/files/283329127/pexrh_150_CanGue.avi.013
https://www.rapidshare.com/files/1554743293/pexrh_150_CanGue.avi.012
https://www.rapidshare.com/files/4059217238/pexrh_150_CanGue.avi.011
https://www.rapidshare.com/files/2547462100/pexrh_150_CanGue.avi.010
https://www.rapidshare.com/files/102209332/pexrh_150_CanGue.avi.009
https://www.rapidshare.com/files/24525391/pexrh_150_CanGue.avi.008
https://www.rapidshare.com/files/1967911369/pexrh_150_CanGue.avi.007
https://www.rapidshare.com/files/1420179908/pexrh_150_CanGue.avi.006
https://www.rapidshare.com/files/1345324560/pexrh_150_CanGue.avi.005
https://www.rapidshare.com/files/1707145255/pexrh_150_CanGue.avi.004
https://www.rapidshare.com/files/2033654822/pexrh_150_CanGue.avi.003
https://www.rapidshare.com/files/1580947815/pexrh_150_CanGue.avi.002
https://www.rapidshare.com/files/4040014950/pexrh_150_CanGue.avi.001

Passaport per a Pimlico (Henry Cornelius, 1949)

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/archive/7/7e/20120506011439!Passport_to_Pimlico_film.jpg

 

Aquí hi ha una pel·lícula que tracta sobre el fet nacional. Què passa quan un territori s’independitza? L’argument no pot ser més senzill: un barri londinenc descobreix casualment que en realitat no forma part de la corona britànica sinó de la descendènia d’una línia de la noblesa francesa; en conseqüència, es tracta d’un barri independent. La sopresa inicial es converteix en alegria quan s’adonen dels beneficis que això els comportarà: combrament d’impostos, arribada de turistes, etc. Però de seguida, també, s’adonen que no tot seran flors i violes i que també caldrà encarregar-se del manteniment dels serveis públics i fer moltes despeses  i que tot plegat comportarà un munt d’inconvenients. És una comèdia amable, en la línia de les produccions de postguerra de la companyia Ealing -“Whisky Galore”-, amb el protagonisme col·lectiu de tota la gent del barri, de les classes popular, però sense massa ambició de fer política ni de mossegar a ningú, sinó més aviat de dir que les coses ja estan bé tal com estan i que no cal canviar res. Però el cert, és que els personatges i les situacions són tan simpàtics que es fa difícil no disfrutar d’aquesta comèdia.

 

https://i0.wp.com/www.lostinthemultiplex.com/images/passport1.jpg

passport 2

Pig in a Chute from 'Passport to Pimlico'

Margaret Rutherford in 'Passport to Pimlico'

 

ENLLAÇOS DE DESCÀRREGA

(versió doblada a l’espanyol)

http://rapidshare.com/files/3051459484/pexrh_524_D_PasPim.avi.001
http://rapidshare.com/files/4185609695/pexrh_524_D_PasPim.avi.002
http://rapidshare.com/files/3521899716/pexrh_524_D_PasPim.avi.003
http://rapidshare.com/files/2523608039/pexrh_524_D_PasPim.avi.004
http://rapidshare.com/files/3637551411/pexrh_524_D_PasPim.avi.005