“El cor captiu” no és exactament una pel·lícula pacifista, però realitzada a Anglaterra just després de la II Guerra Mundial tampoc no té el to patriòtic i bel·licista que sovint tenien les produccions del cinema comercial durant aquests anys. Dóna una visió centrada en els valors de la solidaritat i la resistència davant l’adversitat. Un grup d’oficials britànics són capturats pels alemanys en la derrota de França al 1940 i tancats en camps de presoners. Tot i que se’ls apliquen les convencions de Ginebra, el que suposa respectar-los la vida i un tracte que no tenia res a veure amb els camps de concentració, el cert és que l’estada en aquests altres camps durant gairebé cinc anys es converteix en una dura prova de resistència. Allí viuen mantenint alt l’esperit, ajudant-se els uns als altres, en un clima d’unitat, mirant de preservar, a més, el contacte amb les seves famílies a través de la correspondència. Així, són llegides en veu alta les cartes personals a una banda i l’altra de l’Atlàntic. Tota la narració és plena de detalls de la seva vida quotidiana que reflecteixen la voluntat de mantenir uns valors de generositat: el soldat cec que és tractat amb deferència, el soldat que era lladre a la vida civil però aquí se sacrifica per un altre company… fins i tot, el retrat dels funcionaris nazis és amable. La pel·lícula està narrada amb molta agilitat, ben interpretada; amb un to de malenconia i mostrant el front emocional de la guerra.
ENLLAÇOS
la llum llibertària 