Bartleby (Anthony Friedman, 1970)

https://i0.wp.com/lh5.ggpht.com/_JnYdydEJQ3g/TMHyEZdyqEI/AAAAAAAAI0Q/S7WmpxmDm4Q/Cover.jpg

Bartleby és una adaptació del relat curt de Herman Melville sobre un empleat que treballa de comptable en una empresa, del qui no en sabem res més que prèviament ha treballat al departament de cartes extraviades del servei de correus. És un treballador -el nom del qual dóna títol a la pel·lícula- molt eficient però al cap d’un temps, qual el seu cap li mana una feina en particular, contesta “m’estimaria més no fer-la” i sense donar cap mena d’explicació és nega en rodó a realitzar aquella tasca. Aquesta situació es fa cada vegada més freqüent sempre contesta amb la mateixa frase. Les relacions entre el cap i el treballador comencen a complicar-se, a fer-se estranyes. En realitat, tota la pel·lícula és estranya, perquè mai no acabem d’entendre les raons del comportament del protagonista, ni d’explicar-nos la seva lògica; només el veiem ensimismar-se, tancar-en la seva introversió, aïllar-se de la societat.

El film, tot i no tenir cap ressò al moment de la seva estrena, pot contextualitzar-se en l’època dels moviments socials contestaris, de crítica al sistema capitalista, de denúncia del caràcter alienador de la nostra societat, etc. En realitat, no incideix en cap aspecte en concret; només en l’abstracció. La consumació de la història de Bartleby es representa en l’escena final (que és la que es representa al cartell que podeu veure més amunt). Segurament, no és una gran pel·lícula -l’actor i director de teatre, Josep M. Pou, la qualifica de mediocre- però té alguna cosa subtil que la fa inquietant i oberta a múltiples interpretacions.

ENLLAÇOS (VOSE)

L’argent (Robert Bresson, 1983)

“L’argent” -el diner- és una brutal pel·lícula sobre les presons com una institució de degradació extrema de l’ésser humà. Lluny de la verborrea benintencionada (o, potser seria millor dir cinica) dels polítics sobre seva la seva funció en la reinserció de les persones, lluny dels tòpics del cinema penitenciari comercial, aquesta obra que posa punt i final a la trajectòria de Bresson, és una veritable metàfora sobre el capitalsme i sobre el poder de corrupció del diner exemplificat en un bitllet fals que circula de mà en mà corrompent totes les persones fins que un innocent és enviat a la presó. I allí es posa en marxa la maquinària ruïnosa de l’aparell represiu de l’estat.

És una pel·lícula brutal, sense concessions comercials, en les antípodes del cinema nordamericà (no hi ha l’escena típica de les dutxes, ni carcellers sàdics ni res de semblant). Elipsis narratives per concentrar l’acció en els elements essencials, interpretacions dels actors plènament bressonianes (hehehe), depuració estilística… Implacable. Contundent. Imprescindible.

 

 

ENLLAÇOS (VOSE)

http://rapidshare.com/files/262515233/L_Argent.part01.rar
http://rapidshare.com/files/262530242/L_Argent.part02.rar
http://rapidshare.com/files/262558930/L_Argent.part03.rar
http://rapidshare.com/files/262574417/L_Argent.part04.rar
http://rapidshare.com/files/262594473/L_Argent.part05.rar
http://rapidshare.com/files/262613515/L_Argent.part06.rar
http://rapidshare.com/files/264427846/L_Argent.part07.rar
http://rapidshare.com/files/262611781/L_Argent.part08.rar
http://rapidshare.com/files/262514739/L_Argent.part09.rar
http://rapidshare.com/files/262529936/L_Argent.part10.rar
http://rapidshare.com/files/262556145/L_Argent.part11.rar
http://rapidshare.com/files/262572601/L_Argent.part12.rar
http://rapidshare.com/files/262587661/L_Argent.part13.rar
http://rapidshare.com/files/262595971/L_Argent.part14.rar

 

Freaks (Tod Browning, 1932)

www.PuntoPeliculas.net Descargar peliculas

Freaks o la parada dels monstres, com es va titular el film de Tod Browning a l’Estat espanyol, és una paràbola sobre la diferència, sobre la marginació. Una història d’amor impossible en un circ ple de personatges que tenen alguna malformació física i s’exhibeixen davant els espectadors com un espectacle morbós de barraca de fira. És una pel·lícula que va ser prohibida per la censura i retirada de la circulació a causa de les estranyes imatges dels artistes del circ, interpretats per persones que patien realment les malformacions: germanes siameses, dona barbuda, un home sense braços ni cames, etc. Tots ells conformen una família derivada de la marginació social  i que estableixen forts vincles de solidaritat de manera que si ataquen a algun dels seus membres els altres corren a defensar-lo. És una obra de gran força visual i narrativa, amb una poderosa i dolorosa història d’amor fou, absolutament al marge del cinema comercial de l’època. Un títol mític que vuitanta anys després segueix tenint la mateixa força visual que al moment de l’estrena.

www.PuntoPeliculas.net Descargar peliculas

www.PuntoPeliculas.net Descargar peliculas

www.PuntoPeliculas.net Descargar peliculas

www.PuntoPeliculas.net Descargar peliculas

ENLLAÇOS

freaks (VOSE)

Si l’enllaç no funciona premeu aquí

Los anarquistas (José Luis Guarner, 1984)

Amb la Transició Democràtica, la recuperació de les llibertats i el retorn de moltes persones exiliades, va començar una època d’intensa reivindicació del passat recent. Es van portar a terme moltes produccions documentals per a les sales de cinema i la televisió. Televisió Espanyola realitza la sèrie “Espanya, historia inmediata” de recuperació de la memòria històrica del període de la Franquisme, en 22 episodis que porten títols com “La Guerra Civil”, “La División Azul”, “Los catolicos”, “Los falangistas”, “Los socialistas, “Los comunistas”, etc.

Al capítol dedicat al moviment llibertari, dirigit pel prestigiós historiador del cinema José Luis Guarner, es repassa la història de la CNT a l’època de la dictadura franquista que als anys 40 es troba prohibida, actuant en la clandestinitat i amb molts dels seus dirigents i militants a la presó, en camps de treball o a l’exili; altres, directament assassinats pel règim. La resposta de l’organització confederal és la lluita armada  i com diuen en aquest moment, el llibre és el millor amic de l’anarquista però la pistola el seu millor company. Els intents d’acabar amb Franco no tenen èxit i la repressió consegüent és terrible. Amb la vaga dels tramvies a barcelona a començament dels anys 50, la CNT aconsegueix la seva màxima incidència a nivell social, però en aquesta dècada les pugnes internes entre les diverses faccions, les unes partidàries de col·laborar amb els partits polítics d’opisició al règim i les altres d’actuar per lliure i mantenir la puresa de l’ideari anarquista, i sobretot, com a causa externa, l’acceptació internacional del Franquisme, fan que la CNT entri en una etapa de decadència. Als anys 60, el desenvolupament econòmic i un cert aperturisme porten el sindicat llibertari als seus moments d’activitat més baixos amb poca incidència a nivell social. A la dècada dels 70, els moviments estudiantils similars als què es donen per tot Europa s’impregnen a Espanya d’un esperit llibertari però sense massa relació amb la CNT. Amb la Transició, es viu un periode de nova efervescència pel retorn, de l’exili, d’alguns antics dirigents, però les eternes pugnes internes dels quadres polítics porten l’organització a noves confrontacions.

A nivell tècnic, el capítol dedicat als anarquistes (i segurament tota la sèrie) ha quedat una mica envellit. És una successió de talls d’entrevista d’antics dirigents -hi apareixen força secretaris generals- i parlen sobretot de les confrontacions internes i de les fracasades estègies polítiques d’acabar amb el Franquisme. Té un to molt oficialista on es parla de l’anarquisme des de l’optica dels dirigents de la CNT. Té la gràcia de veure en pantalla personatges com la Federica Montseny i el José Peirats i altres personatges que han protagonitzat la història però a nivell artístic és un documental bastant discret i una mica pesat de seguir.

https://i0.wp.com/www.cgtcatalunya.cat/IMG/arton5433.jpg

ENLLAÇ

Veure’l sencer en línia

Els films de Kenneth Anger (1947 a 1981)

Kenneth Anger, enfant terrible de l’underground nordamericà sobreviu en l’actualitat convertit en una icona de la contracultura. Autor del cèlebre llibre “Hollywood Babilònia” amb la recopilació sensacionalista d’escàndols sexuals i polítics de les estrelles del cinema, és també l’artífex de molts curtmetratges d’estètica avantguardista força vistosos amb la juxtaposició d’imatges, els colors saturats o abstractes, la música i, en general, uns arguments basats en històries amb certa vocació de cultura popular. Les temàtiques, se situen en la perifèria: satanisme, ocultisme, homosexualitat, drogues, violència, etc. El resultat, desigual, com no podia ser d’altra manera en una obra que transita des dels primers títols a finals de la dècada dels 40 fins als més recents ja dels anys 80. Alguns curts conserven encara la seva vocació rupturista i un cert impacte visual -després recreat per altres cineastes-; en altres casos han perdut la seva força.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

ENLLAÇOS

La majoria dels curts no tenen diàlegs i els que sí que en tenen estan en anglès sense subtítols.

Vol. I

Conté: Fireworks (1947), Puce Moment (1949), Rabbit’s Moon (1950), Eaux d’artifice (1953), Inauguration of the Pleasure Dome (1954)

https://rapidshare.com/files/1139309334/1lovregnahtennek.part1.rar
https://rapidshare.com/files/479206470/1lovregnahtennek.part2.rar
https://rapidshare.com/files/3867755727/1lovregnahtennek.part3.rar
https://rapidshare.com/files/892143406/1lovregnahtennek.part4.rar
https://rapidshare.com/files/1990172838/1lovregnahtennek.part5.rar
https://rapidshare.com/files/3695160474/1lovregnahtennek.part6.rar
https://rapidshare.com/files/1238016143/1lovregnahtennek.part7.rar

Vol. II

Conté: Scorpio Rising (1964), Kustom Kar Kommandos (1965), Invocation of My Demon Brother (1969), Rabbit’s Moon (en su versión de 1979) Lucifer Rising (1981)

https://rapidshare.com/files/1922966055/2lovregnahtennek.part1.rar
https://rapidshare.com/files/2538910148/2lovregnahtennek.part2.rar
https://rapidshare.com/files/3716212948/2lovregnahtennek.part3.rar
https://rapidshare.com/files/3832032110/2lovregnahtennek.part4.rar
https://rapidshare.com/files/3464204470/2lovregnahtennek.part5.rar
https://rapidshare.com/files/3675954254/2lovregnahtennek.part6.rar

Intolerància (Phil Mulloy, 2000)

Un dels cims del cinema més destructiu possible. La subversió de l’ordre establert i la caricatura de les compulsions sexuals de les persones humanes. Aquesta trilogia sobre la intolerància i els límits absurds de la repressió i la censura,  obra de l’animador anglès Phil Mulloy, critica la manera de fer d’un poble extraterrestre, estranyament semblant als éssers humans, amb només una sola diferència i és que tenen els genitals al lloc del cap i a l’inrevés. És una obra de curta durada, d’una narració extraordinàriament divertida i molt corrosiva, grotesca i subversiva. La primera part potser sigui la millor, al menys la que conté l’efecte sorpresa. És imaginativa, destructiva i àcida. S’ha de veure.

 

VEURE EN LÍNIA LES PARTS I i II

(VOSE)

Si l’enllaç no funciona, proveu aquí

No s’accepten propines (Antònia Amengual, Estefanía Saval, Luciana Abrenches i Lourdes Mir, 2009)

https://i0.wp.com/www.ateneurebel.cat/web/sites/ateneurebel.cat/files/u9/no%20s%27accepten%20propines.jpg

Documental molt vitalista sobre la militància actual de quatre dones en els moviments socials. Quatre dones, molt joves, que expliquen seva participació en les diferents lluites: les seves il·lusions, les preocupacions… S’estableix un paral·lelisme amb la figura d’escriptora britànica Mary Low (1912-2007) l’autora del “Quadern vermell de Barcelona”  escrit al 1937 al voltant de la seva experiència dels sis primers mesos de la revolució llibertària a la capital catalana. Low es mostra incisiva en les seves anàlisis, imaginativa, implacable, brillant. Els esforços i sacrificis del passat són el mirall on alimentar les il·lusions per al combat de la militància present. És un documental molt alegre i feliç que tansmet entusiasme. Intel·ligent, senzill, humil i molt eficaç, el documental esdevé imprescindible per creure que l’ideal impossible de la justícia social és pot fer possible.

PER VEURE-LA:

https://antoniaamengual.wordpress.com/2013/02/13/no-saccepten-propines/

 

Ales (Larisa Shepitko, 1966)

Imagen

Hi ha personatges de la ficció que t’acompanyen tota la vida. La protagonista d’Ales, una heroïna de l’aviació soviètica durant la II Guerra Mundial, no es capaç d’adaptar-se a la vida civil un cop acabat el conflicte bèl·lic. No sabem exactament el que li passa. No es relaciona bé amb la seva filla ni amb els seus veïns ni amb els companys. Incapaç de tornar a la vida rutinària deriva les seves dificultats d’adaptació cobant un esperint trist i frustrat. Només quan torna al camp d’aviació seu i es retroba amb uns companys joves que li ofereixen un reconexement i un afecte ella pot tornar per una moment a sentir-se estimada. La directora Larisa Shepitko reconstrueix amb aquesta biografia un perfil complexe i interessant de la frustració i la tristesa. És una visió estranya d’un personatge derrotat, allunyada de la propaganda oficialista. Impagable l’escena final, d’ella pujada a un avió, impagable el seu rostre plorant en silenci, impagable els vol entre les núvols.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS (VOSE) (eMule)

Alas (1966) VO

Subtítols

 

Si els enllaços no funcionen proveu aquí:

http://www.rebeldemule.org/foro/cine-sovietico/tema5855.html

Carbó (Georg Wilhelm Pabst, 1931)

Bona mostra del cinema social de la República de Weimar. Carbó -camaraderia en la traducció literal de l’alemany, “Kameradschaft”- és la reconstrucció d’un desastre que va tenir lloc a una mica en un municipi de la frontera entre França i Alemanya al 1906. El foc esclata al costat francès però l’ajuda s’ha d’aplicar pel costat alemany, que està separat per una tanca des del 1919. La catastròfica política dels estats durant la I Guerra Mundial divideix la classe treballadora i destrueix l’esperit de l’internacionalisme obrer, però el sofriment i l’explotació laboral en les mines els germana de nou. Pel·lícula rodona, molt moderna per a l’epoca, amb els seus sinuosos moviments de càmera, el respecte al multilingüisme dels protagonistes, la narració combativa fins al darrer moment, el to documental, fins i tot, l’escena dels miners nusos a les dutxes resulta sosprenent per la naturalitat. A descobrir.

ENLLAÇOS

Versió original amb subtítols en castellà

http://rapidshare.com/files/1745363966/pexrh_497_Kamera.avi.001
http://rapidshare.com/files/3468474971/pexrh_497_Kamera.avi.002
http://rapidshare.com/files/412465022/pexrh_497_Kamera.avi.003
http://rapidshare.com/files/358767861/pexrh_497_Kamera.avi.004
http://rapidshare.com/files/3086065068/pexrh_497_Kamera.avi.005
http://rapidshare.com/files/122773309/pexrh_497_Kamera.avi.006
http://rapidshare.com/files/34293690/pexrh_497_Kamera.avi.007
http://rapidshare.com/files/302711384/pexrh_497_Kamera.avi.008
http://rapidshare.com/files/4047025391/pexrh_497_Kamera.avi.009
http://rapidshare.com/files/1076369044/pexrh_497_Kamera.avi.010

subtítols

https://rapidshare.com/files/119383389/Kameradschaft_-_Georg_Wilhelm_Pabst.srt

El General (John Boorman, 1998)

Basada en fets real, retrata l’ascens, esplendor i caiguda de l’heroi popular irlandès Martin Cahill. Després de patir les injustícies del sistema, la seva lluita contra tota autoritat, ja sigui el poder polític o econòmic, les organitzacions terroristes o l’església catòlica. Transgredeix la llei amb uns robatoris enginyosos que faran les delícies dels amants del gènere de policies i lladres. Com comenta Josep Alemany a la crítica de la pel·lícula a “La Butaca”, Martin Hill no vol entrar en el cercle de la societat burgesa, no vol ser un home respectable, ni relacionar-se amb els polítics ni els religiosos -practicava la bigàmia feliç amb dues germanes amb les quals va tenir nou fills. Segons declara el seu director, es tractaria d’un personatge anarquista, molt representatiu de l’estat d’ànim de molts irlandesos d’avui dia que no tenen el coratge de portar la mateixa vida que ell. La pel·lícula és trepidant, dinàmica, elegant, divertida. Molt recomanable per per passar-s’ho bé amb uns personatges i una subversió de l’escala de valors que no té absolutament res  a veure amb el que el cinema comercial ens dóna habitualment.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

Versió dual -anglès i castellà- i subtítols en castellà

Subtítols

Si teniu problemes amb els enllaços, aquí podeu verificar-los: http://www.divxclasico.com/foro/viewtopic.php?f=1015&t=39390&start=0