Poques coses coneixem de la cinematografia suïssa. Foc a les alçades (Höhenfeuer) és una pel·lícula que pot moure a escàndol per la seva temàtica. Ambientada al món rural, en una família humil de grangers que viuen a l’alta muntanya. Els pares i els dos fills, el petit és sord amb qui no acaben de comunicar-se per desconèixer el seu món, la seva normalitat; la filla, hauria pogut ser mestra i ara es qui ensenya el seu germà el llenguatge dels signes. Queda clar, però, que es una família on el pare exerceix un rol autoritari. El cas és que són una família on tots els membres treballen de valent, amb una estructura familiar de caire patriarcal. La filla llegeix llibres i escolta la ràdio i al pare aixó no li agrada. El nen comença a interessar-se pel sexe i son pare l’envia a “desfogar-se” picant roques. Els dos fills, ofegats en la frustració d’una infància i joventut reprimida pels pares, acaben trobant refugi l’un en l’altre. Dura reflexió sobre la família patriarcal i les seves repressions, excel·lent representació naturalista del món rural. Una pel·lícula molt interessant.
ENLLAÇOS
eMule, VOSE
la llum llibertària 