Milestones (Robert Kramer i John Douglas, 1975)

Una autèntica fita del cinema underground nordamericà de prop de tres hores de durada amb una estructura a manera de collage de persones i grups, alguns d’ells de l’esquerra radical, contestatària i antisistema dels Estats Units, els quals donen una visió crítica de tot un país i d’un sistema (l’entramat polític, econòmic i militar) que trinxa les esperances en un món millor. Les referències contra la Guerra del Vietnam són presentades al mateix nivell que la repressió contra els pobles indis autòctons o contra la infàmia de l’esclavitud de la comunitat negra en la història del propi país ianqui. I a la vegada, les víctimes de l’opresió són la veu que crida a l’emancipació i la revolta.

El documental recull la ideologia de la dècada del setanta, quan ja comencen a esvair-se les il·lusions. És una obra important (a voltes llarga i tediosa) feta al marge de la indústria cinematogràfica i que mai no va estrenar-se al nostre país.

 

ENLLAÇOS (VOSE)
http://www.mediafire.com/?zqiuw3b81pvgdob
http://www.mediafire.com/?bh8ubedlade5whu
http://www.mediafire.com/?uocx5voedm6va29
http://www.mediafire.com/?767i9z8l836p1jg
http://www.mediafire.com/?3duhrqdibz8dy0r
http://www.mediafire.com/?4eqr4a9s9xmvx9g
http://www.mediafire.com/?akx64w0ik5hysxk
http://www.mediafire.com/?d3j69roioaelw3u
http://www.mediafire.com/?tt1dnnj9e1nbuoo
http://www.mediafire.com/?tn9jfu28lbman9o

Subtítols:
http://www.mediafire.com/?4r5k79bdlw72jpr

 

Observacions:

– Utilitzar un gestor de descàrregues, com ara Mipony o JDownloader per facilitar la baixada dels fitxers.

– Unir els fitxers dedscarregats amb el programa File Splitter & Joiner

 

Temps moderns (Charles Chaplin, 1936)

En plena època de crisi del capitalisme i de creixement dels totalitarismes, el genial còmic anglès escriu, produeix, dirigeix i interpreta aquesta incombustible crítica contra l’alienació de l’ésser humà. És el procés d’embogiment d’un treballador a causa de l’extenuació del treball en cadena a la fàbrica i la seva més o menys involuntària implicació en les lluites socials, el patiment de la repressió i l’alliberament individual. El film va ser prohibit per moltes dictadures. Divertida, subversiva, tendra, enginyosa, esbojarrada… L’universal personatge de Xarlot, sempre al costat dels oprimits, entona un cant a la rebel·lia personal que avui dia és més vigent i necessària que mai.

Chaplin sufriendo la tiranía de las máquinas

Chaplin fue acusado de comunista por alzar una bandera roja en esta escena

 

ENLLAÇOS

http://rapidshare.com/files/15010945/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part1.rar
http://rapidshare.com/files/14985341/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part2.rar
http://rapidshare.com/files/14988872/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part3.rar
http://rapidshare.com/files/14992724/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part4.rar
http://rapidshare.com/files/14996790/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part5.rar
http://rapidshare.com/files/15000901/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part6.rar
http://rapidshare.com/files/15005650/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part7.rar
http://rapidshare.com/files/15006280/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part8.rar

Al final de l’escapada (Albert Solé, 2010)

Documental d’Albert Solé sobre la figura del lluitador antifranquista Miguel Núñez i, en realitat, cap a tota una generació de gent que va creure i lluitar en favor de la justícia social i la solidaritat. No és una hagiografia, ni tan sols una biografia, sinó un homentage fet amb admiració, tendresa i amor a uns valors ètics i la gent que els va defensar en moments difícils. Núñez és a la vegada el comisari polític durant la Guerra Civil, el pres torturat una i mil vegades per Creix, el cap de la Brigada Político-Social a Barcelona, el dissident comunista durant la Transició, el parlamentari lluitador a favor dels damnificats per l’afer de l’oli de colza i, al final dels seus dies, un defensor de la mort digna per als malalts terminals.

Com a documental té les virtuts i els defectes del format tal com es concep en l’actualitat: té una narració pausada atenta a l’expressió dels sentiments més que no pas a l’erudició enciclopedica o una fragmentació del temps i l’espai a la manera d’un collage d’episodis. Però és, sobretot, un documental necessari, en un moment en que tanta gent està interessada a passar pàgina i, tal com diu el poeta Marcos Ana, està bé passar pàgina al període de la Guerra Civil i del Franquisme… però després d’haver-la llegit, carai!

PER VEURE’L ON LINE

http://www.tv3.cat/videos/3907370/Al-final-de-lescapada

Avui comença tot (Bertrand Tavernier, 1999)

Una escola de primària afronta els efectes de la crisi econòmica. De com la misèria social que provoca l’atur en moltes famílies es reflecteix en la situació dels nens a les escoles. La crisi que, en primera instància, consisteix en un munt de xifres macroeconòmiques acaba tenint una plasmació en les retallades dels serveis socials i amb elles una de les darreres posibilitats de redistribució de la riquesa. Les famílies més modestes són les que pateixen en major mesura la crisi. I quan els pares estan a l’atur o passen veritables penúries econòmiques ho acaben repercutint en els fills. De manera paulatina els mestres observen l’augment de nens que no mengen convenientment a casa o que no arriben prou nets o, fins i tot, que són víctimes de maltractaments familiars perquè els pares estan frustrats o desesperats amb la seva situació personal. És una pel·lícula molt impactant, perquè tot el que hi apareix està tenint lloc avui dia. Magnífic Philippe Torreton en el seu paper de mestre que lluita contra les injustícies del sistema i l’abatiment o apatia dels pares. Absolutament recomanable.

ENLLAÇOS (eMule)

enllaç pel·lícula en versió original

subtítols en castellà

De bategar el meu cor s’ha aturat (Jacques Audiard, 2005)

 

Un paio que treballa al sector immobiliari és un cràpula capaç de putejar la gent que viu en una casa per fer-los marxar i especular amb l’habitatge. Ha heretat aquesta comportament agressiu del pare. A la vegada, té la sensibilitat de la mare i toca el piano amb mlta suavitat. Amb aquest comportament dual, el protagonista ens mostra un ambient de caos i misèria moral en el qual viu, d’un capitalisme salvatge; una pel·lícula un pèl amoral per descriure la societat occidental a les grans ciutats. Es difícil no quedar corprès amb la dura interpretació de Roman Duris, la música d’Alexandre Desplat, la fluïda direcció de Jacques Audiard i sobretot els imponents cartell i títol de la pel·lícula. Ah, quin títol més bo. Tota la pel·lícula, passen els anys i sempre es recorda amb inquietud.

ENLLAÇOS

Versió doblada a l’espanyol

http://rapidshare.com/files/27355978…art01.rar.html
http://rapidshare.com/files/27357846…art02.rar.html
http://rapidshare.com/files/27359691…art03.rar.html
http://rapidshare.com/files/27363728…art04.rar.html
http://rapidshare.com/files/27365094…art05.rar.html
http://rapidshare.com/files/27362269…art06.rar.html
http://rapidshare.com/files/27366519…art07.rar.html
http://rapidshare.com/files/27367892…art08.rar.html
http://rapidshare.com/files/27369089…art09.rar.html
http://rapidshare.com/files/27370303…art10.rar.html
http://rapidshare.com/files/27371497…art11.rar.html
http://rapidshare.com/files/27372765…art12.rar.html
http://rapidshare.com/files/27374137…art13.rar.html
http://rapidshare.com/files/27354133…art14.rar.html

Algú va volar sobre el niu del cucut (Milos Forman, 1975)

El director txec, Milos Forman, va rodar al 1975 aquest genial i incombustible drama crític sobre el sistema sanitari nordamericà al voltant de la història d’un petit delinqüent -un Jack Nicholson pletòric- que simula bogeria per deslliurar-se de la presó i, en canvi, ingressa en un centre psiquiàtric. Però les coses no són com se les imaginava el protagonista i el règim penitenciari és molt pitjor; l’ambient és de repressió, por i alienació dels interns.

La pel·lícula descriu de forma admirable el descens als inferns del personatge que interpreta Nicholson. La progressió dramàtica, propera al thriller, juga al seu favor i converteix aquest títol en una obra excel·lent del cinema polític dels anys setanta, combatiu i valent (tant lluny del cinema actual). Molt recomanable.

DESCÀRREGA

elink

subtítols

Deutecràcia (Katerina Kitidi i Aris Hatzistefanou, 2011)

Deutecràcia és un dels documentals de referència per descobrir un dels focus principals de la crisi econòmica a Europa. Grècia, un dels països que conformen l’espai dels països porcs (PIGS, en anglès; l’acrònim de Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya -Spain-), víctima d’un deute extrem que empobreix el nivell del vida dels ciutadans a canvi d’enriquir les corporacions, els bancs, els polítics… Elaborat pels periodistes Katerina Kitidi i Aris Hatzistefanou i distribuït sota llicència de creative commons a través d’Internet, presenta un panorama evolutiu del país hel·lènic després de la Segona Guerra Mundial.

Es un documental interessant, tot i que la narració és molt fragmentària i de vegadeses es perd una mica el fil d’allò que és essencial. Es mostren els interessos ocults d’alguns països que es presenten davant l’opinió pública com generosos, com el govern alemany, que obliga el govern grec a la compra d’armament germànic a canvi dels fons de rescat o la cínica terminologia de la diplomàcia nordamericana quan de vegades imposa el concepte de deute odiós que no cal pagar o de vegades l’amaguen, segons que els convingui als interessos geoestratègics. En fi, un dels molts documentals que actualment intenten aportar una mica de llum al tema de la crisi econòmica.

VEURE’L EN LÍNIA:

Blow Job (Andy Warhol, 1963)

Blow Job

Blow Job és la quintaessència de l’art cinematogràfic del polifacètic artista del pop art Andy Warhol, mitja hora veient el rostre d’un home al qual li estan practixant en off una felació  -la mamada, que dóna títol a la pel·lícula. Això,  als anys seixanta era tota una provocació a la moral pública, però amb l’aval i sota l’aixopluc del mundillo artístic podia exhibir-se en sales d’art i assaig. En una presentació feta en una universitat, els espectadors -majoritàriament estudiants- van veure que el fet sexual no es mostrava de manera explícita sinó a través del rostre del personatge que rebia la felació, mostrat en un primer pla, i que em cap moment el director no feia sinó mostrar sempre el mateix plànol, es van sentir estafats i abandonaren la sala.

Vist al cap dels anys, amb tota la xarxa convertida en una immensa sala plena de continguts pornogràfics a l’abast de qualsevol espectador ja no escandalitza aquest migmetratge. El podem analitzar com el que vulguem, una transgressió de la moral burgesa o una estafa narrativa que condueix a l’avorriment i la decepció, però és innegable que es tracta d’una icona del que va ser una certa idea de la modernitat en el cinema i, fint i tot, en la cultura occidental.

Click the image to open in full size.

ENLLAÇOS

http://www.mediafire.com/?x2ma5oas61z7073

http://www.mediafire.com/?d74b4drw6wlb4ay

Contactos (Paulino Viota, 1970)

Contactos és una pel·lícula quasi clandestina del cinema fet sota el franquisme: un títol prohibit per la censura, rodat amb pocs -poquíssims- mitjans, al marge dels circuïts comercials i amb un esperit propi de l’Underground. És una obra estranya sobre dos joves que lloguen una habitació en una pensió i que parlen entre ells, es troben amb altres persones i actuen al seu lloc de treball. La narració està constament fragmentada, despullada dels elements narratius que dramatitzen l’acció: no hi ha música, ni moviments de càmera; el muntatge és pla, els dilàlegs fragmentaris d’històries que no les acabem d’entendre o, de vegades, no se sent res; les interpretacions planes, quasi hipnòtiques (com en algunes cintes de Robert Bresson, quan els personatges parlen i caminen com robots).

L’argument relaciona la vida clandestina d’unes persones que semblen militants que preparen alguna acció contra la dictadura; la mestressa de la pensió que els controla, de manera una mica obsesiva; una parella que podrien ser de la secreta… tot plegat personatges arquetípics del tardofranquisme. No hi ha una evolució de l’acció, sinó sensacions del buit. Tant el director -Paulino Viota- com un dels guionistes -Santos Zunzunegui- són coneguts per la seva carrera de crítics i teòrics del cinema.

És una pel·lícula estranya, que avorrirà molt gent i n’agradarà l’altra. Aquesta reflexió sobre el buit narratiu és més una idea que té interés per ser  viscuda com un experiment d’estructuració (anti o para)cinematogràfica que no pas per transmetre algunes idees polítiques que, pel que sembla, estaven en el projecte orginal, com la vivència del clima d’opressió i control de la dictadura franquista. Tot i així, és una pel·lícula rara de veure que té el seu interés.

Contactos - Paulino Viota

ENLLAÇ
(versió original en castellà, més subtítols en francès incrustats)

ed2k://|file|Contactos.1970.Paulino.Viota.VHSrip.French.subs.avi|734203904|B6C1FD9C14FE41FFD923708F867A60E1|h=PVSMJHQUHG6772DPQAZKAPH6A2T5LG6K|/