Film d’amor i d’anarquia (Lina Wertmüller, 1973)

 

Un anarquista planeja l’assassinat de Mussolini i s’amaga en un bordell on una prostituta té de client l’encarregat de la seguretat del dictador feixista. Curiosa barreja entre film polític sobre la militància anarquista i la típica commedia italiana de l’època. El resultat és una sàtira un punt grotesca i exagerada, on els anarquistes i els feixistes són aviat caricaturitzats en la seva militància política, oposada però amb punts en comú, com en el seu component masclista d’explotació sobre les dones. Aquestes últimes, però, són vistes com les persones que aporten el seny i bon cor en un món dominat per les baixes passions masculines.

La pel·lícula ha envellit amb el pas dels anys i a estones es fa llarga i pesada; la seva acció transcorre fonamentalment en els passadissos i sales d’estar del bordell, amb un munt de prostitutes pintadíssimes que sempre criden -com en les pel·lícules de Fellini- però la interpretació caricaturesca que fa Giancarlo Gannini de l’anarquista solitari que planeja el magnicidi és de les què no s’obliden. El final del film és un pur deliri completament passat de rosca i fa els honors a una obra malgrat tot important de la cinematogràfic política italiana i europea dels anys setanta.

 

 

ENLLAÇOS

Subtítulos

El joc de la guerra (Peter Watkins, 1965)

Imagen

Impactant documental de Peter Watkins que recrea de com si d’un reportatge periodístic televisiu es tractés el desenvolupament d’una guerra amb armament nuclear. Encabit en el gènere de la politica ficció, com bona part de la resta de la filmografia del veterà realitzador anglès, planteja de manera realista, les successives situacions per les què atravessaria la població. Les setmanes precedents, una indiferència de les persones davant el possible esclat bèl·lic i una innocent confiança en les aptituds dels polítics; posteriorment, es visualitza l’esclat de les bombes i els efectes de la deflagració. El més rellevant del film, al nostre parer, és la minuciositat, gairebé científica, amb què presenta totes les conseqüències sobre les persones: des de les morts directes a les malalties físiques o psíquiques dels dies o mesos següents, o els previsibles disturbis o caos polítics i socials. Evidentment, el resultat és sinistre: aquells que morin durant l’explosió de les bombes seran els grans afortunats.

Amb aquest documental rodat per a la BBC, Watkins va causar sensació a l’època amb el seu realisme que va impactar fortament sobre l’audiència. L’aleshores amenaça d’una guerra nuclear, en  el marc de la Guerra Freda, van fer molt verosímil el seu missatge que, malauradament, continua sent-ho en l’actual conjuntura internacional.

ENLLAÇOS (VOSE)

1. Descàrrega directa

http://rapidshare.com/files/264058816/capriWar.part1.rar http://rapidshare.com/files/264060254/capriWar.part2.rar http://rapidshare.com/files/264058726/capriWar.part3.rar http://rapidshare.com/files/264060100/capriWar.part4.rar http://rapidshare.com/files/264059891/capriWar.part5.rar http://rapidshare.com/files/264060081/capriWar.part6.rar http://rapidshare.com/files/264058550/capriWar.part7.rar http://rapidshare.com/files/264058796/capriWar.part8.rar http://rapidshare.com/files/264061039/capriWarSub.rar

2. Emule

ed2k://|file|The.War.Game_BBC_1966_Xvid.avi|733739008|07856F8A0A87DF7392AC7593A796A6E4|/

http://titles.box.sk/xsubt.subt.link.php?dd=WarGameThe1965-Spanish%5BXsubt.com%5D%5B9138920011%5D.rar

 

3. Versió al català

http://forum.totsrucs.cat/viewtopic.php?f=3&t=21152&p=164260#p164260

(Cortesia d’un empordadès)

 

MÉS INFORMACIÓ

http://www.naranjasdehiroshima.com/2012/01/war-game.html

El fill (Jean-Pierre y Luc Dardenne, 2002)

Visió realista, com si fos un reportatge o un documental, de la relació entre una parella de mitjana edat que espera ansiosa l’arribada (a la fusteria on treballa l’home) d’un noi adolescent per fer-hi d’aprenent. Només sabem que aquest noi hi arriba a través d’un programa de resinserció social. No sabem quina relació tenen entre ells però aviat descobrim que els adults estan molt interessats en aquest programa social, en particular, per l’arribada del noi que en el passat els va marcar la vida dramàticament, encara que ells no els coneix directament.

No és un film comercial; podria ser més aviat un conjunt de filmacions domèstiques, amb el que tot això té de positiu o de negatiu. Tenim la sensació de veure personatges reals, no pas interpretacions dramàtiques d’actors professionals, i d’una història real, no pas un guió fictici amb una brillant construcció dramàtica feta per un guionista competent. Els germans Dardenne s’acosten a l’estil i el format realista del moviment Dogme: realisme, realisme i realisme. Res d’artificis, ni construccions dramàtiques. Només realisme i voluntat d’entrar en els personatges, d’entrar en els seus sentiments. Els veiem quan parlen, però també quan estan en silenci o pensatius; els veiem quan estan de cara  però també quan estan d’esquena o només el clatell. Aconsegueixen una història dolorida, íntima, una aproximació molt diferent a la manera com molts altres directors aborden les temàtiques socials; per exemple, en les antípodes del cinema polític i social de Ken Loach. És una manera molt senzilla i propera, amb un impacte emocional en l’espectador, que dificilment oblida els personatges i la història.

fils

p2

p3

p4

ENLLAÇOS (VOSE)

http://rapidshare.com/files/408820539/Lefils.part01.rar
http://rapidshare.com/files/408828348/Lefils.part02.rar
http://rapidshare.com/files/408842646/Lefils.part03.rar
http://rapidshare.com/files/408843828/Lefils.part04.rar
http://rapidshare.com/files/408856591/Lefils.part05.rar
http://rapidshare.com/files/408856954/Lefils.part06.rar
http://rapidshare.com/files/408874709/Lefils.part07.rar
http://rapidshare.com/files/408870927/Lefils.part08.rar
http://rapidshare.com/files/408883753/Lefils.part09.rar
http://rapidshare.com/files/408888041/Lefils.part10.rar
http://rapidshare.com/files/408894336/Lefils.part11.rar
http://rapidshare.com/files/408895883/Lefils.part12.rar
http://rapidshare.com/files/408901174/Lefils.part13.rar
http://rapidshare.com/files/408971370/Lefils.part14.rar
http://rapidshare.com/files/408986602/Lefils.part15.rar
http://rapidshare.com/files/408977905/Lefils.part16.rar

L’home de la jaqueta blanca (Alexander MacKendrick, 1951)

 

El director de “Whisky Galore”, Alexander MacKendrick, i una de les estrelles dels Estudis Ealing, signa aquesta comèdia social absolutament intemporal i divertidíssima sobre l’inventor d’una jaqueta que promet ser la bomba perquè està dissenyada amb una roba sintètica que mai no es taca i que mai no es fa malbé. És per tant, una peça que durarà per sempre. Però el que en un principi sembla una idea genial passa a convertir-se en una pesadilla per als empresaris, els sindicats, els treballadors i la resta dels agents socials. Perquè això del capitalisme és més complicat del que no sembla en la superfície i hi ha un munt d’interessos en joc.

Aquesta pel·lícula deu ser de les primeres que posen sobra la taula conceptes que ara estan en boca de tothom, com el decreixement o l’obsolescència programada.  Però no es tracta d’una tesi antisistema, al menys no de forma explícita; es pot veure com una comèdia amable i molt trepidant, una típica comèdia de temàtica social de la companyia Ealing per a la qual no han passat els anys (i ja en té una pila a l’esquena). És molt i molt divertida, un veritable clàssic de la comèdia anglesa, intel·ligent i irònica.  Però el cert, és que quan l’acabem de veure no podem deixar de pensar en el (dis)funcionament del nostre sistema econòmic i, en aquest sentit, acaba sent una proposta molt més subversiva que la provinent de molts altres directors més polititzats i pamfletaris però que pel fet de ser (molt) avorrits desperten rebuig en els espectadors.

 

ENLLAÇOS (Versió dual -espanyol i anglès- i subtítols en castellà)

http://www.megaupload.com/?d=PCGR4L5O
http://www.megaupload.com/?d=QLGPXYQS
http://www.megaupload.com/?d=TMT0RCN5
http://www.megaupload.com/?d=FRJZZR50
http://www.megaupload.com/?d=7OQ63ND9
http://www.megaupload.com/?d=9OCI1OJ1
http://www.megaupload.com/?d=I3C5ANE0

Subtítols:
http://www.megaupload.com/?d=Z062ABKW

 

Kapò (Gillo Pontecorvo, 1960)

Un dels pimers films a tractar de forma realista els camps de concentració nazi. Quinze anys després de l’acabament de la II Guerra Mundia, el productor i director italià Gillo Pontecorbo (“La batalla d’Alger” i “Operación Ogro”) adapta la història d’una noia virginal deportada a un camp de concentració, lloc on es trasforma moralment i es converteix en una altra persona. La recreació històrica és correcta (res de l’altre món), però la trama sentimental dels personatges principals ficada amb calçador espatlla bona part de la trama fins caricaturitzar aquests mateixos personatges i fer-los inversemblants i un pèl superficials, tenint present el que després hem sabut sobre el funcionament d’aquests camps (les escenes de la nena Kapò i el pres soviètic flirtejant en raconets del camp són una mica irreals). La fotografia i la música són massa emfàtiques, exagerant sovint el que ja és evident i la perícia del director és discreta. De totes maneres, “Kapò” resulta una pel·lícula amb una clara vocació didàctica, feta quan encara no s’havien produït documentals sobre aquest període històric i que encara avui dia pot resultar interessant per dibuixar unes línies generals sobre l’horror nazi.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

http://rapidshare.com/files/223098038/Kao.part1.rar
http://rapidshare.com/files/223098173/Kao.part2.rar
http://rapidshare.com/files/223098098/Kao.part3.rar
http://rapidshare.com/files/223098114/Kao.part4.rar
http://rapidshare.com/files/223098052/Kao.part5.rar
http://rapidshare.com/files/223098036/Kao.part6.rar
http://rapidshare.com/files/223098145/Kao.part7.rar
http://rapidshare.com/files/223097895/Kao.part8.rar

Subtítols:

http://rapidshare.com/files/223338064/Kapo.srt

El viatge de Chihiro (Hayao Miyazaki, 2001)

Una altra delícia fascinant del director japonès Hayao Miyazaki veritable mestre en les tècniques de l’animació per a petits i grans. Aquesta vegada, la protagonista és novament una nena petita que haurà de superar diverses proves èpiques per salvar els seus pares d’un encanteri màgic que els ha convertit en porcs. L’escenari és un balnerai dels déus, ple de fantasmes i d’altres personatges irreals. L’argument està més a prop de la mitologia japonesa (o grega clàssica) que no pas dels productes estàndards de l’animació de Hollywood.

La pel·lícula, produïda de manera quasi artesanal, és una meravella en el ritme visual, la composició dels personatges i les situacions, el guió i qualsevol altre element que fan d’aquest film una obra de visió obligatòria. Té dues lectures, una per als nens, centrada en les aventures divertides i fàcils de seguir dels personatges, i una altra, més intel·lectual i complexa, visible en la defensa de  valors com l’ecologisme o el respecte a les persones grans, elements referencials en la filmografia de Miyazaki.

 

El viaje de Chihiro

El viaje de Chihiro

El viaje de Chihiro

El viaje de Chihiro

 

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=NY5LCZPI
http://www.megaupload.com/?d=PUQOCG9F
http://www.megaupload.com/?d=DDJIQ16L
http://www.megaupload.com/?d=UU122YLU
http://www.megaupload.com/?d=QNUM4FU0
http://www.megaupload.com/?d=VQ2TXQMK

Subtítols:
http://www.megaupload.com/?d=VYMTDOGC

Com n’era de gustós el meu francès (Nelson Pereira dos Santos, 1971)

Imagen

 

A mitjans del segle XVI el continent sudamericà està sent envaït pels exèrcits europeus, molt més avançats tecnològicament, en particular, amb les seves armes de foc. Les metròpolis es disputen els territoris. En una batalla al Brasil, un soldat francès és capturat per una tribu indígena i confós amb un soldat portugués -el seus principals enemics-. Un cop retingut se l’emporten fins al poblat, al mig de la selva, i li donen de menjar, beure i tots els privilegis. Amb el temps aprèn la llengua indígena i es casa amb una noia. Però aquest soldat enemic té un destí sagrat: ser menjat pels membres més eminents de la tribu.

Aquest és un film que explica el colonialisme vist des del punt de vista dels indígenes. És una recreació històrica molt rigorosa, fins i tot, els indígenes es mostren tota l’estona completament nus, tant els homes com les dones, un fet que va causar cert escàndol quan la pel·lícula es va estrenar als anys setanta. En tot moment se’ns presenta el tema del canibalisme com un fet ritual de la cultura autòctona, amb tots els matisos del rigor antropològic.

Un element a remarcar és que les principals seqüències són puntuades per unes entrades amb uns textos trets d’escrits portuguesos del moment en els quals es dóna la versió oficial mentre a la pel·lícula veiem el que passava en realitat.

Pereira dos Santos, un dels directors més destacables del nou cinema brasiler, encara que avui completament oblidat, ofereix en aquesta pel·lícula, a mig camí entre la ficció i el documental, un visió històrica molt detallista del xoc de cultures profund entre europeus i americans, amb un posicionament favorable cap als oprimits.

 

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=88VVVRCC
http://www.megaupload.com/?d=W7YDS400
http://www.megaupload.com/?d=D4U6YIR0
http://www.megaupload.com/?d=60EOIAEN
http://www.megaupload.com/?d=SKNU1XXE
http://www.megaupload.com/?d=T4C18AA7
http://www.megaupload.com/?d=IXTYYSKX
http://www.megaupload.com/?d=OW10RNNN
http://www.megaupload.com/?d=ZBJ7D985
http://www.megaupload.com/?d=VPYBZ0BP

El camí de la serp (Bo Widerberg, 1986)

Imagen

Bo Widerberg és un director suec que va gaudir d’una certa difusió internacional amb títols com “Elvira Madigan” o “Joe Hill”, sense arribar mai a la popularitat d’Ingmar Bergman. El cert, però, és que vist amb la perspectiva que dóna el temps se’ns presenta en molts títols com un director llibertari cent per cent. La seva filmografia no ens deixa de regalar sorpreses com en el cas de l’adaptació de la terrible novel·la de Torgny Lindgren sobre una família rural a la Suècia de la segona meitat dels segle XIX que viu en una situació de molta pobresa que és sotmesa a l’acció usurera dels amos del poble, els propitaris de la casa on vieuen i que també es dediquen al préstec de diners.

Es possible que no existeixi cap altra pel·lícula amb una recreació més exacta de la usura humana (en aquest cas lligada al capital), del poder que exerceixen els diners i de la misèria moral a què arriben aquells que el presten. És absolutament brutal. Contundent. Dickens, al costat d’aquesta obra, seria com una  fada madrina en un conte per a nens.

L’adaptació cinematogràcia és de nivell superior: en el muntatge, la fotografia, la interpretació, els decorats, la direcció, etc. Fins i tot, aconsegueix traspassar el registre literari del qual parteix i convertir-se en un text intemporal que en l’actual situació econòmica té més vigència que mai. No té cap artifici melodramàtic, cap concessió al maniqueísme o a la comercialitat -fins i tot el cartell del films és completament auster. Ens trobem davant d’una pel·lícula extrema que atrapa des del primer moment i que et deixa impactat durant molt de temps.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

 

ENLLAÇOS (versió original i subtítols en català)

http://www.megaupload.com/?d=IYKG7U90

http://www.megaupload.com/?d=CXEI4W1Q

 

Escorxador-cinc (George Roy Hill, 1972)

Estranya, soprenent, imaginativa, intel·ligent, radical, complexa, hipnòtica proposta de ciència-ficció amb missatge antibèl·lic, que es basa en una novel·la de culte escrita per Kurt Vonnegut Jr. Un home és desplaça en el temps i es mou en tres períodes diferents: al mig de la II Guerra Mundial quan forma part de l’exèrcit nordamericà i és fet presoner pels alemanys i deportat a Dresden, on presencia el terrible bombardeig de l’aviació aliada; als Estats Units de la postguerra, convertit en un professor i pare de família amb una vida estabilitzada econòmica i socialment però infeliç a nivell personal, i un escenari final ubicat en un futur proper, quan és abduït per uns extraterrestres i tancat en un cel·la d’una mena de zoològic perquè els habitants de l’altre planeta disfrutin del comportament diguem-ne etològic dels humans.

El muntatge -brillant, absolutament genial- transporta el protagonista d’un escenari a l’altre, amb personatges secundaris que van i venen, i amb un rerefons ideològic de caire antibel·licista; per exemple, amb la bogeria dels bombardejos massius a les ciutats germanes que no són objectius estratègics i que ben bé podien extrapol·lar-se als bombardejos nordamericans de la guerra del Vietnam, el conflicte que durant aquells temps es trobava en el seu apogeu. Els altres escenaris introdueixen una mirada distant i pessimista de la condició humana, com la de la inevitabilitat de les nostres limitacions i defectes.

És un film on els elements de ciència ficció tenen una funció secundària, més aviat de nexe narratiu per ajudar a plantejar les reflexions filosòfiques. De seguida, un es queda atrapat en l’acció trepidant i quan acabes de veure la pel·lícula tens ganes de tornar-la a visionar per interpretar molts detalls que el primer cop passen més desapercebuts. Inquietant…

TRAILER DE PROMOCIÓ DE LA NOVEL·LA DE KURT VONNEGUT JR.

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=H6GJPMKS
http://www.megaupload.com/?d=L2ZGQJPI
http://www.megaupload.com/?d=QQS651QR
http://www.megaupload.com/?d=OCDA1YS4