He nascut, però… (Yasuhiro Ozu, 1932)

Yasuhiro Ozu és considerat un dels grans directors de la cinematografia japonesa, a l’alçada de figures com Kurosawa o Mizoguchi. La seva filmografia tracta assumptes com el de l’estructuració familiar o la pervivència de les tradicions i l’assimilació dels costums occidentals. Fidel a uns actors amb els quals treballa durant dècades i a unes històries que repeteix, amb variants i matisos, una vegada i una altra, fins assolir una depuració d’estil que en podríem dir “clàssic”. Un dels seus films més alegres i vitalistes, de la primera etapa és “He nascut, però…”, de l’any 1932.

El títol remet a una estructura semàntica que es va posar de moda al Japó d’aquella època i resultava una manera irònica de dir que tot plegat està molt bé però que en realitat no ho està tant. Altres pel·lícules tenen títols molt similars. En aquesta ocasió ens trobem amb un parell de nens entremaliats que van a l’escola i s’han d’enfrontar amb una pandilla que els volen controlar, però ells no es deixen i comença una confrontació. Els petits s’emmirallen en el pare, un model de rectitud impecable però un dia fan un descobriment molt especial que capgirarà la seva manera d’entrendre la manera com funciona el món.

Aquesta pel·lícula és una comèdia amb moments divertits. Tracta sobre l’acceptació dels rols de classe social, la submissió i l’obediència, a la família i al món laboral, i del procediment subtil (però eficaç) de transmetre aquests valors a la infància. En primera instància sorprén que l’argument tingui aquesta càrrega de profunditat. Rere una comèdia amable s’hi amaga un reflexió ben interessant. Sorprén la modernitat de la història i la forma tan increïble i elegant d’explicar-la. Val a dir que estem davant d’un film mut, però mut del tot: sense música de fons ni efectes de so, ni res de res, però al cap d’uns segons ens n’oblidem per la fascinació de l’espectacle visual: la interpretació, per exemple, és molt actual, podria tractar-se d’una pel·lícula d’avui mateix perquè els actors no gesticulen exageradament ni duen massa maquillatge, dues notes carcaterístiques del cinema mut occidental (que tant ens distancia). Tot és pur minimalisme. Una història que flueix plàcidament. Una obra mestra del cinema japonès antic que vuitanta anys després podrà disfrutar tota aquella persona que abandoni per un instant els prejudicis envers el cinema oriental i la peresa mental.

I Was Born, But...

I Was Born, But...

 

DESCARREGAR (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=1NQUTY2B
http://www.megaupload.com/?d=9CNONOJG
http://www.megaupload.com/?d=1UEC2W0A
http://www.megaupload.com/?d=7DLQSBBE
http://www.megaupload.com/?d=XZRAE0Z0

Anuncis

Revolució interplanetària (Z. Komisarenko, Y. Merkulov i N. Khodataev, 1924)

Curiosa, sorprenent, imaginativa, política, futurista, divertida i molt més és aquest curtmetratge soviètic de propaganda anticapitalista realitzada amb la tècnica d’animació del “stop motion” (fotograma a fotograma) al 1924. El camarada Cominternov, membre de l’exèrcit roig, viatja fins al planeta Mart i derrota tots els capitalistes del planeta, el lloc on han fugit en esdevenir-se la revolució comunista.

 

VEURE’L EN LÍNIA

 

Into the wild (Sean Penn, 2007)

Imagen

Road movie anticapitalista d’un jove idealista que abandona una plàcida vida benestant per trobar un sentit a la seva vida al costat de la natura, lluny de la vida industrialitzada. De la gent que troba pel camí i de les experiències que viu fora del seu entorn i del recorregut iniciàtic abandonant la civilització i endinsant-se en territori salvatge és del que tracta aquest estimable film basat en fets reals. Sean Penn adapta un best-seller basat en fets reals.

Però, conseguirà el protagonista apartar-se finalment de la seva dependència de la societat?

DESCARREGAR (VOSE)

Into the wild – film

http://www.subdivx.com/X6XMTAzMjgxX-…wild-2007.html

Nazis: un avís de la història (Laurence Rees i Tilman Remme, 1997)

Una de les millors sèries documentals -sinó la millor- sobre el nazisme . Té l’enorme al·licient que hi surt entrevistat tothom (tothom que encara vivia al moment del rodatge): activistes d’esquerra represaliats als primers moments del règim, oficials dels camps de concentració, persones del carrer que delataren jueus, soldats, polítics, etc. Repressors i perseguits. S’explica com una minoria de gent fanàtica va fer-se amb el poder i de com va governar el país i els territoris ocupats.

Ben documentada, ben muntada, etc. i amb la solidesa i l’estil dels grans productes de la BBC. Un exemple que justifica l’existència d’una televisió pública. Una gran sèrie per conèixer el que va suposar un dels moments més dramàtics de la història recent.

ENLLAÇOS

http://www.megaupload.com/?d=27COYQQX

http://www.megaupload.com/?d=0CJ8WDJU

http://www.megaupload.com/?d=ARHDHHCP

http://www.megaupload.com/?d=VB9FKO6R

http://www.megaupload.com/?d=GXOF2EMO

http://www.megaupload.com/?d=O76RYYXV

 

 

I compagni (Mario Monicelli, 1963)

Els origens del sindicalisme obrer són el tema principal en aquesta història ubicada en una fàbrica textil torinesa durant la segona meitat del segle XIX. Les reivindicacions dels treballadors que demanen la reducció de la jornada de les 14 a les 13 per evitar els accidents laborals desemboquen en una situació que posa a prova les xarxes de solidaritat i la necessitat d’organització entre els treballadors.

Drama social amb una excel·lent recreació històrica -sobretot a la primera meitat de la pel·lícula- i una construcció dels personatges que de vegades cau en els estereotips, però que va molt bé per fer una explicació didàctica del que va ser la formació dels moviments sindicalistes europeus al segle XIX i, sobretot, la vertebració d’una consciència de classe (una consciència de classe que, sovint, es troba a faltar en l’època actual).

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS:

http://www.megaupload.com/?d=QE0UPCFK

http://www.megaupload.com/?d=WLNQ05S9

http://www.megaupload.com/?d=LK94CM74

http://www.megaupload.com/?d=H4Z0N4MC

http://www.megaupload.com/?d=WWG2YK28

http://www.megaupload.com/?d=1YE7JOZD

http://www.megaupload.com/?d=X2285Z8B

http://www.megaupload.com/?d=6S4HLXUX

http://www.megaupload.com/?d=H53CO9PQ

http://www.megaupload.com/?d=5OM8TXQJ

http://www.megaupload.com/?d=RV4PYA0Y

http://www.megaupload.com/?d=HK5CFN9T

http://www.megaupload.com/?d=MLM2CCSU

http://www.megaupload.com/?d=1BU85MLW

http://www.megaupload.com/?d=O5C4AWYQ

 

Of Time and the City (Terence Davies, 2008)

Terence Davies és un director que ha centrat la seva filmografia en les vicissituds de les famílies de les classes populars i, com a especial obsessió, en la repressió i les intransigències de l’Església catòlica. A “The Time and the City”, ofereix una cançó d’amor a la seva ciutat -Liverpool- en forma de poema visual. Construïda amb imatges d’arxiu, procedents de reportatges oficials i de filmacions particulars, entre d’altres, cerca els paisatges de la classe obrera, dels seus patiments, la seva quotidianeïtat i les seves revoltes. És una obra pausada: moltes imatges boniques, una narració tranqui·la (amb textos lírics de T.S. Eliot, Joyce, Chejov, Emily Dickinson, etc.) i una música emotiva acompanyen aquest homenatge a la ciutat de la infància i l’adolescència de Davies.

TRAILER

DESCÀRREGA (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=QEJL1T00
http://www.megaupload.com/?d=CWTIINFZ
http://www.megaupload.com/?d=9XLXEK8S
http://www.megaupload.com/?d=534RVS2H

Sadie McKee (Clarence Brown, 1934)

Imagen

Aquesta no és exactament una pel·lícula llibertària, però serveix de mostra d’un cicle de pel·lícules centrades en la situació de les dones, la seva situació de dependència dels homes i el seu ascens social i laboral. Sota l’embolcall d’un melodrama protagonitzat per Joan Crawford -la “working girl”- en el rol d’una dona desitjada per tres homes i del seu pas de les misèries de la classe baixa fins al capdamunt de la riquesa podem veure el manual de comportament de gènere: el matrimoni com el principal element de col·locació laboral per a les dones. L’argument, bastant passat de rosca. No obstant, aquesta pel·lícula té l’al·licient de ser un dels darrers pre-code, de quan les temàtiques com la prostitució o l’acoholisme es tractaven en els arguments.

DESCARREGAR

eLink

subtítols