Tell Your Children (Louis J. Gasnier, 1938)

Una colla de joves s’inicien en el consum dels porros i poc a poc van embogint. Aquest és el títol més célebre d’un cicle de pel·lícules més o menys moralistes que es feien durant els anys trenta i quaranta del segle XX amb la voluntat de denunciar certs comportament del jovents (alcoholisme, drogadicció, relacions sexuals, pedofília, etc.). Rodades amb pocs mitjans econòmics i encara menys talents, resulten pel·lícules una mica delirants en la seva narració amb arguments que se solen repetir de forma mecànica: nois seduïts per la vida fàcil i viciosa que acabem malament purgant els pecats. Els guions eren lamentables i les interpretacions també. Aquestes pel·lícules no s’estrenaven en les sales comercials sinó en cinemes itinerants i la censura els permetia mostrar un catàleg de conductes considerades desviades per la seva moralina. El que passa és que els empresaris eren persones amb pocs escrúpols i en realitat el que feien era incloure uns arguments moralistes com un pretext per recrear-se en certes temàtiques prohibides. Amb el temps, aquest pel·lícula “Tell your children”, que podria traduir-se com un “avisa als teus fills”, es va convertir en un film de culte, una de les pel·lícules més boges de les que conformaren el cicle i, en el fons, tota una proclama a favor de les drogues. Trobareu molta literatura sobre aquest film.

TRAILER

 

ENLLAÇOS (vose)

http://www.megaupload.com/?d=QLOCGXBW

http://www.megaupload.com/?d=Z9G8KU1L

http://www.megaupload.com/?d=9E5N0QRX

http://www.megaupload.com/?d=4RDZRRWG

Melody (Waris Hussein, 1971)

En unes recents declaracions al voltant dels aldarulls populars a Londres, el primer ministre anglès David Cameron defensava la urgència d’augmentar l’autoritarisme en l’educació dels adolescents. La resposta a les injustícies socials és més disciplina. El fastigueix dels joves amb un sistema econòmic que els deixa amb un empitjorament de les seves condicions laborals. En fi, lamentable. Però a mi m’ha recordat una preciosa pel·lícula sobre la revolta infantil. Un  nen i una nena jovenets, jovenets, i companys a l’escola, s’enamoren i decidexen que volen casar-se. Però les autoritats no ho permeten, perquè les lleis tampoc no ho permeten. I llavors… comença l’espectacle (i la revolta)!

Cinema per a nens i grans fet amb sensibilitat i intel·ligència, pura subversió amable del sistema educatiu anglès tradicional, tan estricte i autoritari. El final, apoteòsic. No diem res més. Guió d’Alan Parker – el mateix que a “The Wall”-,  molta música dels Bee Gees i moltes imatges pop del Londres més modern. És una pel·lícula molt bonica, alegre i vitalista. Partidaris que defenseu l’autoritarisme contra els menors, absteniu-vos de veure-la; la resta, a capbussar-se en una de les pel·lícules més simpàtiques que es van rodar a l’època i que torna a estar més viva que mai.

VEURE-LA ONLINE

Ullals (Yorgos Lanthimos, 2009)

Aquesta és una pel·lícula força inquietant. Uns pares autoritaris eduquen els seus tres fills en un ambient totalment tancat a l’exterior, ocultant-los qualsevol aprenentatge que pugui comportar la seva emancipació. Aïllats de tot, sota una aparença de pares exemplars. En aquest ambient malaltís, el significat de les paraules és subvertit -genial aquesta part de l’argument-, se’ls treu tot significat i esdevenen eines brutals d’alienació completa.

Aquest film grec és molt dur, porta a l’extrem el plantejament de la família autoritària com una institució de repressió salvatge amb conseqüències catastròfiques. És d’aquestes pel·lícules que quan les veus no acabes d’entendre-les però després, al cap del temps, no les oblides sinó que t’acompanyen i et fan pensar sobre el que has vist. (Moltes gràcies a l’amic Jordi B. que me l’ha recomanada).

TRAILER

ENLLAÇOS (vose)

http://www.megaupload.com/?d=M5ELPCQY
http://www.megaupload.com/?d=OIUYJJIL
http://www.megaupload.com/?d=292CPPPO
http://www.megaupload.com/?d=1IDBMGHH
http://www.megaupload.com/?d=A03HOPQR
http://www.megaupload.com/?d=TBSEZRXP

Subtítols
http://www.megaupload.com/?d=SUJ9XWE8

Being there (Hal Ashby, 1979)

Hal Ashby, un dels cineastes més llibertaris de la seva generació tracta en aquesta obra interpretada genialment per Peter Sellers de la història d’un burinot xerrameca a qui els mitjans de comunicació converteixen en una estrella mediàtica, el nou gurú que interpreta les claus per entendre el funcionament dels Sistema, una mena de tertulià, que en diríem ara. És divertida i molt lúcida i, sobretot, molt actual. “Bienvenido Mr. Chance” -el títol del doblatge espanyol, que com es pot veure no s’assembla en res a l’original- és una crítica a la pedanteria de la gent que surt per la televisió i a la credulitat de les persones que s’ho empassen tot quan ho diu la tele. De visió molt necessària per aprendre a tancar la tele.

ENLLAÇOS (VOSE)
http://www.megaupload.com/?d=9JKM5VV8
http://www.megaupload.com/?d=KU55WV89
http://www.megaupload.com/?d=64FM1LM6
http://www.megaupload.com/?d=7RFKD04Y
http://www.megaupload.com/?d=58GPSUOW
http://www.megaupload.com/?d=ZZLG3FFE
http://www.megaupload.com/?d=U5VJERCX
http://www.megaupload.com/?d=BFY8Y96B
http://www.megaupload.com/?d=3BMP3WU6
http://www.megaupload.com/?d=2XRM4DS1
http://www.megaupload.com/?d=JB3TV79S
http://www.megaupload.com/?d=2NKX0KM6
http://www.megaupload.com/?d=W16YH850
http://www.megaupload.com/?d=R5FDG3LJ
http://www.megaupload.com/?d=G1RT79MJ

Subtitols:

http://www.megaupload.com/?d=OVUO8XGT

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

The Raspberry Reich (Bruce LaBruce, 2004)

Un film una mica delirant sobre la alliberament sexual contra la tirania de l’heterosexualitat. Un grup de terroristes prepara una revolució gay i segresta al fill d’un important magnat per obtenir el rescat però el pare no vol pagar perquè repúdia l’orientació homosexual del jove. En un ambient de proclames anticapitalistes, escenes explícites de sexe típiques de la pornografia i una estètica més pròpia de la psicodèlia emergeix el film més polític de Bruce LaBruce, el director activista d’un cinema gay, a mig camí entre la concepció comercial, la pornografia i la provocació cultural. Planteja la concepció de l’heterosexualitat com una dictadura política i social que les persones no s’atreveixen a desobeir.

ENLLAÇOS (vose)

 

Feliz vida loca (María Martha Zein Sánchez, 2006)

Estrany, original i inoblidable documental espanyol sobre la depressió i la tristesa (i els simulacres d’alegria i felicitat) com uns dels principals símptomes d’una de les pitjors malalties de la societat occidental: la solitud. Cada cop hi ha més gent que se sent sola en aquesta societat, cada cop hi ha més gent que té dificultats per verbalitzar i compartir els seus sentiments.  

Un fotògraf recorre Espanya cercant els indicis d’aquesta malaltia típica de moltes societats opulentes del benestar. No és un documental periodístic, ni de salut pública. És una reflexió pausada, íntima. S’entrevista filòsofs, cantaoras, pescadors, poetes, psiquiatres, mestresses de casa, músics, físics, etc. Molt interessant.

TRAILER

 

VEURE EL DOCUMENTAL ÍNTEGRE EN LÍNIA

http://www.tu.tv/videos/feliz-vida-loca-documentostv-20-anos

 

L’evasió (Jacques Becquer, 1960)

Una de les millors pel·lícules sobre les presons i sobre l’ànsia de llibertat de les persones detingudes. S’han fet analisis sobre les classes socials a les quals representarien els protagonistes i, en particular, la traïció de la burgesia. Es basa en una novel·la de José Giovanni i defensa els valors de la solidaritat, la cooperació, l’amistat, el companyerisme i d’altres. Té un enorme capacitat per mantenir l’atenció de l’espectador. Algunes escenes han estat copiades a bastament. Molt bona.

ALGUNES ESCENES

 

ENLLAÇOS (VO+SE)

Memoria, dignidad y lucha (La Plataforma, 2006)

El millor documental sobre la Transició Democràtica a l’Estat espanyol. La ruptura política però la continuïtat dels poders econòmics. Brillant amalgama de discursos de l’època, fragment de programes o anuncis de televisió, reportatges i noticiaris, pel·lícules comercials, etc. per il·lustrar una interpretació diferent sobre el que realment va suposar aquest període històric. Elaborat pel col·lectiu antifeixista La Plataforma és un dels més originals documentals de memòria històrica. No us perdeu la banda sonora a ritme de hip-hop.

Serpico (Sidney Lumet, 1973)

Emblemàtic film sobre la denúncia, des de dintre, de la corrupció policial. Serpico està basada en fets reals. És la història d’un policia d’origen italià que descobreix una trama d’extorsió en la qual hi són implicats alguns companys seus i intenta desmantellar-la enfrontant-se a tota la maquinària de l’Estat. Una mostra il·lustre del cinema progressista que es va fer als Estats Units als anys setanta i que posava en qüestió la corrupció de les principals institucions de l’Estat. Magnífica interpretació d’Al Pacino, encara que la representació dels seus companys cau en un cert maniqueísme.

Estan vius (John Carpenter, 1988)

Un treballador troba casualment unes ulleres que li permeten veure com són en realitat les persones per dintre; d’aquesta manera decobreix que els poderosos que mantenen el sistema són en realitat uns extraterrestres que estan interessats en convertir els humans en esclaus. Particular incursió en el món del terror amb un estrany missatge proper a l’anticapitalisme) de l’especialista en films de sèrie B, John Carpenter. Curiosa. Factura semblant a un telefilm, però amb certa gràcia. 

VEURE’L  EN LÍNIA